Planificació

La disposició final tercera de la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat, estableix que el Govern ha d’aprovar un decret de desplegament que determini els requisits, els paràmetres i els criteris per complir les condicions d’accessibilitat que preveu la Llei, tant en els sectors públics com en els sectors privats i tant en els entorns nous com en els existents.

Aquest Decret suposa el desplegament d’aquestes previsions legals, mitjançant l’aprovació d’un Codi d’accessibilitat en el qual es determinen les condicions, els requisits i les solucions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els serveis, els productes i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn.

La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, significa un canvi de tendència en el model de mobilitat. Durant les últimes dècades el model de mobilitat s'ha basat en els vehicles automòbils com a mitjà principal. La Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, promou els valors de seguretat, sostenibilitat i integració social en el nou model de mobilitat.

A més, aporta la conveniència de lligar desenvolupament urbanístic i previsions de mobilitat des de les fases inicials del planejament urbanístic.

Aquesta Llei aporta un conjunt d'eines de seguiment i anàlisi, com ara els estudis d'avaluació de la mobilitat generada, entre altres, que necessiten d'una concreció addicional per tal d'esdevenir completament operatius.

El 3 d’octubre de 2006 s'aproven mitjançant el Decret 362/2006, les Directrius nacionals de mobilitat (DNM), d'aplicació a tot el territori de Catalunya. Tenen naturalesa de pla territorial i han de servir per a l’elaboració dels diferents instruments de mobilitat establerts per la Llei 9/2003: plans directors de mobilitat, plans específics i plans de mobilitat urbana.

Les DNM parteixen de les conclusions establertes a partir de la diagnosi realitzada sobre l’estat dels diferents tipus de mobilitat en el territori català i dels escenaris de futur previstos pel que fa a la demografia, l’economia i la mobilitat.

Les DNM es fonamenten en la integració de sis principis orientadors:

• Configurar un sistema de transport més eficient per a millorar la competitivitat del sistema productiu nacional.
• Augmentar la integració social tot aportant una accessibilitat més universal.
• Incrementar la qualitat de vida dels ciutadans.
• Millorar la qualitat de salut dels ciutadans.
• Aportar més seguretat en matèria de desplaçaments.
• Establir unes pautes de mobilitat més sostenibles.

Actualment ha arrencat una consulta pública prèvia al Projecte de decret pel qual s’aproven les Directrius Nacionals de Mobilitat que pretén recollir les propostes que puguin fer les entitats vinculades amb el sector de la mobilitat a Catalunya per poder revisar de forma congruent les Directrius nacionals de mobilitat.

En el marc de la Mesa de la Bicicleta, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar, mitjançant l'Acord GOV/160/2019, de 5 de novembre, l'Estratègia Catalana de la Bicicleta 2025 (ECB2025), impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat en col·laboració amb altres departaments. A la Mesa també participen altres organismes i ens locals implicats, així com les entitats del món de la bicicleta.

L'estratègia pretén:

1. establir eines de planificació i desenvolupament, promoció i formació per a impulsar l'ús de la bicicleta com a mode de transport actiu i sostenible, tant per motius de mobilitat quotidiana com pel lleure, l'esport i el turisme.
2. unir forces en pro d’una Catalunya pedalable i pedalada.

Per ajudar a aquesta transformació necessària de la mobilitat, aquest document neix com el full de ruta del Govern de la Generalitat de Catalunya, obert a l'adhesió de la resta d’administracions, institucions, empreses i organismes amb incidència en les polítiques en favor de la bicicleta.

EDUM és una estratègia de la ciutat de Barcelona que té com a objectiu donar resposta als reptes actuals referents a la distribució urbana de mercaderies i proporcionar un full de ruta per als pròxims anys. L’Estratègia ha de permetre avançar cap a un model de ciutat en el qual la DUM es pugui desenvolupar de la forma més eficient, sostenible i segura possible. Amb aquesta Estratègia es vol potenciar el comerç de la ciutat i millorar la competitivitat de les empreses tot reduint-ne les externalitats.

Els estudis d'avaluació de la mobilitat generada avaluen l'increment potencial de desplaçaments provocat per una nova planificació o una nova implantació d'activitats i la capacitat d'absorció dels serveis viaris i dels sistemes de transport, incloent-hi els sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments amb bicicleta o a peu.

Aquesta guia proposa de forma general un marc unificat i coherent per a regular tots aquells aspectes de gestió municipal de la DUM. Específicament pretén ser una guia orientativa de criteris per a la planificació de les principals línies estratègiques que a dia d’avui s’identifica que poden tenir un major impacte en la millora de la gestió de la DUM.

En aquest sentit, també és una guia orientativa per a l’actualització de les ordenances municipals, ja que proposa un articulat base de referència així com l’articulat complementari per a desenvolupar cada línia estratègica, de manera que cada municipi pugui adaptar-lo a les seves especificitats.

Finalment, la guia recull alguns casos d’estudi i bones pràctiques de referència per tal d’estimular la reflexió en base a exemples concrets.

La Llei 10/2019, del 23 de desembre, de ports i de transport en aigües marítimes i continentals, en l’article 9 estableix que el Pla de ports és l’instrument per mitjà del qual es determinen les grans línies de planificació i ordenació de les infraestructures i els serveis del sistema portuari que és competència de la Generalitat de Catalunya, en el marc de les directrius que estableix el planejament territorial general. El Pla de ports de Catalunya.Horitzó 2030 s’estructura en 11 capítols que aborden els aspectes següents: - Motius de la redacció del nou Pla de ports de Catalunya, les seves característiques principals, així com l’estructura i abast del Pla. També es descriu breument el sistema portuari català actual i les activitats de servei públic portuari. - Visió i missió del sistema portuari català; aquestes constitueixen les bases del Pla i han de marcar l’orientació estratègica a seguir durant l’horitzó previst. - Anàlisi estratègica, des de la perspectiva DAFO (Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats) de l’actual sistema portuari català, d'acord amb les dades recopilades mitjançant indicadors de seguiment, enquestes i entrevistes; també s’inclou una prognosi estratègica de l’activitat futura i un recull de les principals tendències detectads en l’àmbit de la innovació.

La importància de la promoció de l’accessibilitat com a instrument per a fer efectiu el principi d’igualtat dels ciutadans va tenir una primera traducció a Catalunya en el Decret 100/1984, del 10 d’abril, sobre supressió de barreres arquitectòniques.

Set anys després, el Parlament va aprovar la Llei 20/1991, del 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i posteriorment el Govern va aprovar el Decret 135/1995, del 24 de març, pel qual es desplegava la Llei esmentada i s’aprovava el Codi d’accessibilitat.

Aquestes normes van establir les bases per a la supressió de barreres arquitectòniques i en la comunicació i per a la promoció d’ajudes tècniques per a millorar la qualitat de vida i l’autonomia de les persones amb discapacitat o amb mobilitat reduïda.

La mobilitat de les persones és un dret social que cal garantir i preservar a partir d’un finançament suficient i solidari.

​​​​​​​Aquesta llei de finançament del sistema de transport públic respon a la disposició addicional vuitena de la Llei 9/2003, del 13 de juny, de la mobilitat, que diu: «En el termini d’un any a partir de l’aprovació d’aquesta llei, el Govern ha de presentar un projecte de llei de finançament del transport públic, de la mobilitat sostenible i de promoció de l’ús dels combustibles alternatius que en reguli el marc organitzatiu».

La recerca d'un model de desenvolupament sostenible que permeti als ciutadans un alt nivell de qualitat de vida sense comprometre els recursos de les generacions futures; la visió global de la mobilitat com un sistema que prioritza els sistemes de transport més sostenibles, com ara el transport públic o anar a peu o amb bicicleta, sense renunciar a la complementarietat del transport privat; la intermodalitat com a principi per a cercar la màxima eficiència en l'aprofitament dels recursos de transport; la seguretat integral de les persones; el respecte al medi i als seus valors; la minimització del consum de recursos energètics i de sòl; la incorporació de sistemes de transport intel·ligents, més eficients i segurs, o la voluntat d'aprofitar les oportunitats de generació d'activitat econòmica a tots els racons del país són alguns dels objectius bàsics d'aquesta Llei.

Per assolir-los, articula un sistema de planificació que engloba tots els mitjans de transport, públics i privats, el qual ha d'establir mecanismes que garanteixin una mobilitat ambientalment i econòmicament sostenible i ha d'oferir als ciutadans i a les empreses una qualitat de servei d'acord amb els estàndards del país.

El Llibre blanc de la distribució urbana de mercaderies fa una anàlisi de vàries solucions que s'han aplicat en diferents ciutats del món per tal d'afrontar l'increment de vehicles de mercaderies. Les solucions analitzades comprenen diferents mesures com implementar centres de consolidació urbana, pilots de lliuraments en hores vall, ús de combustibles alternatius o la implementació de noves regulacions. Les solucions s’acompanyen d’exemples concrets per tal d’identificar els elements de llurs implementacions. 

L’objectiu final del document és que els tècnics, gestors i planificadors involucrats en la distribució urbana de mercaderies (DUM) disposin de solucions potencials que permetin mitigar els efectes dels vehicles de mercaderies en les ciutats i ajudar a dissenyar i planificar millors solucions per a una DUM més eficient.

El Pla d’Acció de Mobilitat Escolar de Catalunya té l’objectiu de millorar la formació dels escolars i les condicions dels recorreguts de casa al centre educatiu, i fomentar els desplaçaments segurs, inclusius, sostenibles, actius i autònoms. El PAMEC s’emmarca dins del projecte europeu School Chance d’intercanvi de bones pràctiques de mobilitat autònoma dels escolars per tal de millorar les polítiques regionals i elaborar plans d’acció que lliguin amb l’estratègia d’Europa 2020. Aquest pla, anomenat PAMEC, preveu la implementació de sis accions estratègiques que pretenen impulsar la millora de la mobilitat escolar al territori des d'un enfocament integral i multidisciplinari. Les accions s’impulsaran de manera coordinada entre el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Departament d’Educació i el Servei Català de Trànsit, juntament amb altres actors i ens locals que han participat en el seguiment del projecte europeu School Chance.

Objectiu

Definir les actuacions pendents i les eines adequades que, des de l'Administració, s'han de dotar per desenvolupar plenament la xarxa aeroportuària necessària amb la incorporació de la nova xarxa d'aeroports comercials de Catalunya.

Prioritats del Pla d'aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya

- Impulsar la xarxa d'aeroports comercials i aeròdroms de Catalunya per a millorar la capacitat de l'economia catalana en un entorn cada vegada més global.
- Donar suport a la consolidació de Barcelona com a aeroport internacional de connexions de llarg recorregut i de qualitat.
- Promoure la ciutat aeroportuària com a motor de l'activitat econòmica i connectar el projecte amb l'àrea de logística de la Zona Franca i el port de Barcelona.
- Ampliar les infraestructures de l'aeroport de Girona.
- Donar suport al nou Pla director de Reus i al programa d'inversions per incrementar el nombre de passatgers i la seva diversificació.
- Estendre i consolidar una xarxa d'aeròdroms.
- Reforçar la xarxa d'heliports en la tasca de serveis d'interès social i d'interès comunitari i potenciar-los com a instruments que faciliten la implantació d'empreses que utilitzen l'helicòpter per als seus desplaçaments.
- Col·laborar en la dinamització de la indústria aeronàutica a Catalunya, potenciar la formació, la recerca i la innovació en aquest sector.

Els aforaments de trànsit són els sistemes per mesurar la intensitat i comptabilitzar el volum de vehicles que passen per les carreteres on estan instal·lats. D'aquesta manera es pot obtenir la IMD, intensitat mitjana diària de vehicles que passen per un determinat punt d'una carretera. Els aforaments corresponents a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya són gestionats pel Servei d'Instal·lacions i Equipaments Viaris de la Direcció General d'Infraestructures de Mobilitat. L'objecte de l'obtenció i la publicació d'aquestes dades és donar a conèixer la demanda de mobilitat a les carreteres, és a dir, l'ús que es fa d'aquestes infraestructures.

El Pla de Rodalies de Catalunya 2020 - 2030 constitueix la Proposta d'Actuacions en infraestructura ferroviària i material rodant, per donar resposta a les Necessitats d'una demanda futura Creixent a la Xarxa de Rodalies de Catalunya fins a l'any horitzó 2030.
L'Àmbit del Pla engloba el corresponent als serveis Ferroviaris de titularitat de la Generalitat de Catalunya i prestats sota la denominació comercial de Rodalies de Catalunya (Regionals i Rodalies), operats per Renfe, sobre la Xarxa ferroviària d'interès general de l'Estat (RFIG ) d'ample ibèric a Catalunya, gestionada per Adif. El Pla respon a una estratègia de mobilitat que situa l'usuari en el centre de la presa de decisions i, en conseqüència, s'enfoca a donar resposta a Les seves necessitats presents i futures.

El Departament ha elaborat el Pla d'infraestructures de transport de Catalunya (PITC) amb l'objectiu de definir de manera integrada la xarxa d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l'horitzó temporal de l'any 2026, i té el propòsit d'ampliar-lo amb la resta d'infraestructures, portuàries i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla complet d'infraestructures de Catalunya.

Aquest Pla continua la tradició interrompuda de la planificació d'infraestructures a Catalunya. Els dos primers plans d'infraestructures, el de la Mancomunitat de Catalunya (1922) i el Pla general d'obres públiques (1935), no arribaren a poder-se implementar per circumstàncies polítiques alienes als plans. El Pla de carreteres de 1985 (revisat el 1995) ha estat, així, el primer i l'únic pla d'infraestructures terrestres que arriba a esgotar el seu termini normalment.

El PITC té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic a l'efecte d'allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS DE LA PLANIFICACIÓ

• Millorar l'eficiència i competitivitat del Sistema global del transport optimitzant la utilització de les capacitats existents
• Promoure el desenvolupament econòmic equilibrat com a eina al servei de la superació de la crisi
• Promoure una mobilitat sostenible compatibilitzant els seus efectes econòmics i socials amb el respecte a l'entorn
• Reforçar la cohesió territorial i l'accessibilitat de tots els territoris de l'Estat a través del Sistema de transport
• Promoure la integració funcional del Sistema de transport en el seu conjunt mitjançant un enfocament intermodal.

D’acord amb l’article 21 de la llei, Ports de la Generalitat planifica les seves actuacions per a la millora de les infraestructures i serveis portuaris a través dels Plans d’Inversió quadriennals.

Les funcions bàsiques que presten les instal·lacions de Ports de la Generalitat són:

- Activitat comercial - industrial

- Activitat pesquera

- Activitat de nàutica esportiva

- Activitat turística i de transport de viatgers

Catalunya disposa de 47 ports, 2 d’interès general i 26 ports de gestió de Ports de la Generalitat.

"El Pla de mesures per a la prevenció de l'assetjament sexual al transport públic, aprovat pel Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, estableix una sèrie de mesures i unifica els protocols d'actuació per combatre les agressions sexuals que hauran d'implementar les empreses operadores de transport públic a Catalunya abans de l'any 2025. El pla de mesures inclou actuacions com l'augment de càmeres de videovigilància; la creació de dispositius d'auxili i socors a l'interior dels combois i a les parades; l'habilitació d'espais d'atenció de violències sexuals a les principals estacions; la formació de professionals en l'abordatge de les violències sexuals; la realització de campanyes d'informació i sensibilització o l'obtenció de noves dades a través d'enquestes periòdiques.

El pla ha estat elaborat amb la col·laboració del Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, l'Institut Català de les Dones, l'Autoritat del Transport Metropolità, grups d'usuàries, entitats i empreses operadores. Entre les tasques prèvies per l'elaboració del pla de mesures s'inclou l'Enquesta d'Assetjament Sexual al Transport Públic (EASTP) i un Benchmarking de mesures i casos concrets a nivell nacional i internacional per la prevenció de l'assetjament sexual al transport públic. "

Resum Executiu. Pla contra l’assetjament sexual

Pla de mesures contra l’assetjament sexual

Benchmarking Assetjament Sexual

Els plans de mobilitat corresponsable són una forma senzilla de prioritzar les actuacions de mobilitat a emprendre per cada centre de treball durant l’etapa de represa vinculada a la crisi de la covid-19. Aquestes accions es determinen per mitjà d’una eina d’autodiagnosi i han de facilitar la gestió de la mobilitat de les empreses o altres polaritats, i alhora desestressar el sistema de mobilitat. Cada empresa o organització pot confirmar aquesta corresponsabilització, tot escollint quines actuacions es compromet a implementar a curt termini.

Accedeix a la web dels plans de mobilitat corresponsables:

El Pla de ports de Catalunya suposarà un nou pas endavant per millorar l'ordenació del litoral català, promovent un ús portuari eficient, sostenible i racional. El Pla aposta per:

Prioritzar l'ampliació dels ports ja existents, en comptes de promoure'n la construcció de nous, optimitzar l'espai disponible a l'hora de crear nous amarratges i potenciar instal·lacions amb menys impacte ambiental.
En aquest sentit es preveu augmentar en prop de 6.000 places l'oferta d'amarratges per a la nàutica esportiva.
Potenciar l'economia amb la captació de nous mercats i la dinamització dels sectors comercial, turístic i pesquer.
Cercar el reequilibri territorial en la ubicació dels nous amarratges i integrar el port a la ciutat, amb la creació de marines seques i d'altres espais de connexió.
Millorar l'operativitat dels ports, amb més vigilància als accessos per garantir el recer de les embarcacions i reforçant el Front Portuari Català per coordinar els ports comercials.
Introduir mesures per promoure la sostenibilitat, l'eficiència energètica i la recollida i tractament d'aigües residuals, així com el control de la contaminació dels sediments.

El Pla de seguretat viària (PSV) 2021-2023 és el primer pla amb accions concretes que despleguen els objectius i línies estratègiques del Pacte Nacional per a la Mobilitat Segura i Sostenible 2021-2030.

Els objectius primordials del PSV són la reducció del 15% de les víctimes mortals l'any 2023 respecte al 2021, amb l’horitzó de Zero víctimes mortals al 2050, implantar una mobilitat més segura i al mateix temps sostenible, saludable, connectada i automatitzada així com objectius específics per la protecció dels usuaris més vulnerables de la mobilitat.

Els objectius estratègics generals (OEG) són aquells que tenen una entitat important i sobre els quals recolza tota l’estructura funcional d’aquesta administració de trànsit per als propers anys.

Totes les actuacions planificades hauran de contribuir a aquests objectius, que són els següents:

- OEG 1. Administració de la informació. Mantenir, garantir i oferir als ciutadans serveis d’informació en temps real basats en sistemes ITS eficients, ajustats i accessibles

- OEG 2. Gestió intermodal. Desenvolupar sistemes i eines de suport a una gestió eficient del trànsit en totes les seves modalitats, afavorint la connexió dels diferents sistemes i fomentant les formes de transport segures i sostenibles

- OEG 3. Desplegament de sistemes C-ITS. Adaptar-se al nou paradigma de mobilitat provocat per la irrupció dels vehicles connectats i autònoms i la mobilitat com a servei (Mobility as a Service - MaaS)

Per altra banda, els objectius estratègics transversals (OET) són:

- OET 1. Seguretat viària. Servir d’eina que faciliti la consecució dels objectius del Pla de seguretat viària vigent fent totes les actuacions compatibles amb aquest Pla.

- OET 2. Sostenibilitat i medi ambient. Les accions proposades hauran de servir per millorar la fluïdesa del trànsit i evitar congestions, però han de contribuir igualment a millorar la qualitat de l’aire, el medi ambient, la contaminació acústica, etc., mitjançant actuacions que directament o indirectament persegueixin aquesta finalitat.

- OET 3. Internacionalització. Les actuacions proposades es desplegaran, en la mesura que sigui possible, prenent com a referència les recomanacions internacionals i les experiències d’altres països del nostre entorn, però sobretot les disposicions de la Directiva europea 2010/40/UE en matèria de compatibilitat, interoperabilitat i continuïtat de les solucions ITS a tot Europa. A més, les actuacions han de seguir criteris implementats pels sistemes internacionals de qualitat (ISO), de prevenció de riscos i seguretat.

És el Pla territorial sectorial que defineix les directrius i les línies d'actuació per als propers anys en relació amb l'oferta dels serveis de transport públic a Catalunya i la gestió del conjunt del sistema.

Té caràcter de pla territorial sectorial, d'acord amb la Llei 23/1983, de 21 de novembre, de política territorial, i de pla específic de mobilitat a l'efecte d'allò que estableix la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat.

Abasta el conjunt de serveis de transport col·lectiu interurbà de viatgers de l'àmbit de Catalunya, és a dir:

- Serveis ferroviaris de rodalies i regionals o de distància mitjana

- Serveis regulars d'autobús interurbans i altres modalitats, com ara els serveis discrecionals amb reiteració d'itinerari i cobrament individual, que es desenvolupen com a alternativa i complement dels serveis regulars, de manera especial en les zones de demanda baixa. Dintre d'aquests darrers, s'inclouen els serveis a la demanda i els serveis escolars a portes obertes

- L'àmbit d'actuació es limita, per tant, a les comunicacions interurbanes i no abasta la mobilitat urbana, sens perjudici de l'anàlisi de la coordinació entre els transport urbans i interurbans, amb l'objectiu de configurar una xarxa integral de transport públic de viatgers a Catalunya basada en la intermodalitat de mitjans, més enllà del seu àmbit territorial o de les competències de gestió sobre els diferents serveis de transport.

El Pla Director d’Infraestructures (PDI) recull totes les actuacions en infraestructures de transport públic per a un decenni previstes a l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona, amb independència de l’Administració i l’operador que les explota.

Les característiques del PDI són:  

Integral: inclou totes les actuacions en infraestructures en transport públic per carretera a l’àrea d’influència de la Regió Metropolitana de Barcelona, independentment de l’Administració responsable i de l’operador que les explota.
Revisable: es duu a terme un informe anual sobre el grau de compliment del PDI, a més d’una revisió al cap de cinc anys (el PDI és un pla que dura deu anys).
Participatiu: en reben informació i hi participen les administracions, els operadors i els usuaris, mitjançant els seus representants.
Actuacions principals:

Programa d’Ampliació de Xarxa.
Programa d’Intercanviadors.
Programa de Modernització i Millora.
Actuacions a la xarxa ferroviària estatal.
Infraestructures de transport públic per carretera

El pdM de les comarques gironines té com a objectiu la planificació de la mobilitat del seu àmbit territorial tenint present tots els modes de transport, les persones i les mercaderies així com el foment dels desplaçaments dels modes no motoritzats, d’acord amb els articles 2 i 3 de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la Mobilitat.

La Taula de Mobilitat de les Terres de l’Ebre, formada pel Departament de Territori i Sostenibilitat i les administracions locals, ha iniciat els treballs per a la redacció del pla director de mobilitat de les Terres de l’Ebre que ha de ser validat i consensuat en el marc de la dita Taula de Mobilitat.

Amb la finalitat de disposar d’una imatge el més fidel possible de les condicions de mobilitat a les Terres de l’Ebre, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha realitzat una enquesta de mobilitat als ciutadans de les Terres de l’Ebre per tal de poder realitzar una diagnosi acurada dels hàbits de mobilitat en aquest territori i poder definir actuacions en el marc del Pla director de Mobilitat.

Es tracta del document que té per objecte planificar les estratègies de mobilitat en l’àmbit geogràfic de l’ATM, que inclou les comarques de l’Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès, amb una població de 640.000 habitants aproximadament. Els objectius estratègics són potenciar la mobilitat sostenible, amable amb l’entorn, segura, saludable, inclusiva, intel·ligent i digital. El document prioritzarà els desplaçaments a peu, la bicicleta i el transport públic. Un dels reptes del Pla es també aportar solucions a l’alt volum de transport de mercaderies.

El Pla Director de Mobilitat (pdM) desenvolupa territorialment les Directrius Nacionals de Mobilitat.Té per objectiu planificar la mobilitat de l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB), tenint present tots els modes de transport, el passatge i les mercaderies. Planifica la mobilitat d’un àmbit de 12 comarques que contenen un 75% de la població de Catalunya (5,5 milions d’habitants).

La gestió eficient dels aparcaments d’intercanvi modal transport públic – vehicle privat pot esdevenir una oportunitat excel·lent per reduir la congestió i millorar de manera eficaç la mobilitat creixent en l’entrada i la sortida de persones a l’entorn urbà de Barcelona i els seus municipis adjacents, i d’aquesta forma reduir la congestió i els efectes mediambientals nocius. Si les dades actuals constaten que el nombre màxim de desplaçaments interurbans en vehicle privat no deixen d’incrementar-se en els darrers anys i la distància mitjana recorreguda per cada desplaçament cada cop és més gran, oferir la possibilitat d’aparcar el vehicle privat en una xarxa eficient d’aparcaments d’intercanvi modal transport públic – vehicle privat podria ajudar de manera notable a reduir la congestió i els efectes directes que aquesta té sobre la contaminació.

En conseqüència, la mobilitat en la Regió Metropolitana de Barcelona i en el conjunt de Catalunya cada cop tendeix a una major complexitat, amb una distància de recorregut major i amb un increment de la intermodalitat. Aquesta circumstància, unida a la progressiva congestió de la xarxa viària, es tradueix en una major utilització de les cadenes modals vehicle privat-mode ferroviari, per tant, dels aparcaments d’intercanvi modal transport públic – vehicle privat.

En aquest sentit, l’objectiu general del Pla director urbanístic és crear el marc urbanístic i territorial adequat que permeti explotar les potencialitats dels intercanviadors de transport públic – vehicle privat definits en el Pla director d’infraestructures del transport col·lectiu de la regió metropolitana de Barcelona 2011-2020 (PDI) situats a les estacions ferroviàries suburbanes, RENFE-ADIF i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i en algunes parades d’autobús, per donar resposta a la demanda creixement d’aquest tipus d’aparcaments.

D’acord amb la Llei d’aprovació 1/1995, “el Pla territorial general ha d’esser l’instrument que defineixi els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada ha d’esser el marc orientador de les accions que emprenguin els poders públics per a crear les condicions adequades per atreure l’activitat adequada als espais territorials idonis i per aconseguir que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants independentment de l’àmbit territorial on visquin. El Pla ha d’esser també l’instrument que defineixi els objectius per a aconseguir el desenvolupament sostenible de Catalunya, l’equilibri territorial i la preservació del medi ambient”.

El Pla territorial general de Catalunya articula les propostes en tres línies d’actuació:

la definició d’estratègies
la definició del model territorial
les directrius per a la formulació de plans.
 

En la línia de les estratègies, l’apartat sobre la qualitat de vida és el més rellevant ja que s’hi detallen les actuacions que s’hauran d’emprendre en temes com els equipaments o el medi ambient en la línia de fomentar la qualitat de vida al territori. En la definició del model territorial es presenta la imatge-objectiu de la població al 2026 i els sistemes de proposta com a eines per assolir objectius d’impuls, reequilibri o desenvolupament potenciat mentre que en l’apartat de directrius per a la formulació de plans es relacionen les determinacions que el Pla territorial assigna a les altres figures de planificació i que seran les que hauran de concretar les propostes del PTGC atès que aquestes no tenen una aplicació física directa sobre el territori.

El PTGC ha d’establir les pautes necessàries per a la coherència dels plans territorials parcials i els plans territorials sectorials que l’han de desenvolupar.

Aprovació definitiva

En data 20 d'abril de 2010, el Govern de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla territorial metropolità de Barcelona (DOGC núm. 5627 - 12/05/2010).

EDICTE de 26 de març de 2013, pel qual es fa pública una sentència de la Sala Contenciosa Administrativa. del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada en el recurs contenciós administratiu núm. 2010/279.

EDICTE de 24 de març de 2015, pel qual es fa pública una sentència de la Sala Contenciosa Administrativa. del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya dictada en el recurs contenciós administratiu núm. 2010/203.

Aprovación definitiva

En data 16 de setembre de 2008, el Govern de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla territorial parcial de las Comarques Centrals. L'acord de Govern i la normativa del Pla han estat publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5241 , de 22 d'octubre de 2008, a l'efecte de la seva executivitat immediata.

Data d'aprovació

En data 14 de setembre de 2010, el Govern de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines (DOGC núm. 5735 de 15 d'octubre de 2010).

Àmbit

Comarques Gironines: l'Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Pla de l'Estany, la Garrotxa i el Ripollès.

El nou Pla: 

• Ordena el desenvolupament urbanístic de l’àmbit  i protegeix els valors naturals, la connectivitat ecològica i els espais significatius d’interès paisatgístic, com el delta de l’Ebre o les planes inundables del riu.
• Defineix les estratègies de creixement dels nuclis urbans i potencia el sòl per a activitat econòmica amb l’impuls del LOGIS Ebre, el polígon industrial Catalunya sud i dos nous polígons supramunicipals, el de la Fatarella i el del Molló, alhora que delimita tres reserves de sòl de potencial interès estratègic, a l’Aldea-Camarles, Alcanar i Móra la Nova.
• Proposa millores a totes les xarxes d’infraestructures: les xarxes viària i ferroviària, els sistemes portuari, aeroportuari i logístic i, atesa la singularitat de les Terres de l’Ebre, en les relacionades amb la navegació fluvial.
• Inclou la potenciació dels principals eixos viaris amb la substitució funcional de l’N-340 per l’autovia A-7 com a via ràpida de gran capacitat, la reconversió a autovia de la C-12, la construcció de variants i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries.
• Incorpora les previsions d’infraestructures ferroviàries d’abast general i proposa un enllaç ferroviari des de l’Aldea fins al port d’Alcanar, com també un tren-tramvia.
• Aposta pel port d’Alcanar com a port comercial amb gran potencial logístic, dotat d’accessos de qualitat, per a la qual cosa preveu el desdoblament de l’actual N-340 fins a Amposta i l’enllaç ferroviari abans esmentat.
• Integra les Directrius del paisatge per a la protecció i la gestió d’aquest, vinculades al Catàleg de paisatge de les Terres de l’Ebre, que també s’ha aprovat.

Aprovació definitiva

En data 24 de juliol de 2007, el Govern de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida). L'acord de Govern i la normativa del Pla han estat publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4982, de 5 d'octubre 2007 a l'efecte de la seva executivitat immediata.

Aprovació definitiva

En data 25 de juliol de 2006, el Govern de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran. L'acord de Govern i la normativa del Pla han estat publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 4714, de 7 de setembre de 2006, a l'efecte de la seva executivitat immediata.

Aprovació definitiva

En data 12 de gener de 2010, el Govern de Catalunya ha aprovat definitivament el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona. L'acord de Govern i la normativa del Pla han estat publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm. 5559, de 3 de febrer de 2010, a l'efecte de la seva executivitat immediata.

Àmbit

Comprèn les comarques de l'Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès.

Mapa dels municipis que han realitzat o estan realitzant un pla d'accessibilitat

El Pla de desplaçaments d'empresa (PDE) és un conjunt d'actuacions que pretenen optimitzar la mobilitat dels treballadors i visitants, afavorint l'ús de modes de transport alternatius al vehicle privat, racionalitzant l'ús del'cotxe i gestionant la mobilitat de les mercaderies.

El PDE concerneix els desplaçaments relacionats amb l'activitat professional, és a dir tant els trajectes entre el domicili i el lloc de treball com els desplaçaments professionals dels treballadors, col·laboradors i clients.

Els principals avantatges vinculats a la realització i implantació d'un PDE són:

Per complir la normativa vigent
Per ser econòmicament més eficients.
Per gestionar la mobilitat dels treballadors en el cas d'episodis ambientals de contaminació atmosfèrica.
Per garantir millors condicions als empleats i clients per accedir a l'empresa.
Per reduir accidents.
Per reduir l'emissió de gasos contaminants
Per aconseguir el distintiu de flotes eficients de la Generalitat de Catalunya.
Per ajudar a construir una societat més responsable
Un cop elaborats, els PDE haurà revisar-los cada 6 anys, i elaborar un informe de seguiment de la implementació del pla a l'almenys cada 3 anys.

Municipis obligats a realitzar un PMUS

Segons la llei de la mobilitat:

Segons la Llei de Mobilitat 9/2003, estan obligats a realitzar un pla de mobilitat tots els municipis que compleixin almenys que:

• Tinguin més de 50.000 habitants.
• Siguin capitals de comarca.

Segons el Pla director de mobilitat del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona:

Segons el PdM del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona, estan obligats a realitzar un pla de mobilitat tots els municipis que:

Tinguin més de 20.000 habitants i pertanyin al Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona.

Segons el Pla d'Actuació de Millora de la Qualitat de l'Aire:

Segons el Pla d'Actuació de Millora de la Qualitat de l'Aire, estan obligats a realitzar un pla de mobilitat tots els municipis que:

Els que determinen la pròpia Llei de Mobilitat i el Pla director de Mobilitat corresponen al seu àmbit territorial

Els municipis inclosos en la Zona d'especial protecció de l'ambient atmosfèric no estan obligats directament a realitzar un PMUS, però si a realitzar tot un seguit d'actuacions de mobilitat que fan molt recomanable la realització d'un PMUS

Barcelona

PDU de el Centre Direccional de Cerdanyola de Vallès
PDU de l'activitat econòmica del Baix Llobregat Nord
PDU Vies Blaus Barcelona
PDU d'infraestructures de la ròtula de Martorell-Abrera
PDU Gran Via - Llobregat
PDU de l'Circuit Barcelona - Catalunya
PDU de Delta de l'Llobregat
PDU per al desenvolupament d'infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques a les comarques de l'Alt i el Baix Penedès
PDU per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l'establiment de la línia orbital ferroviària
PDU de l'ACTUR Santa Maria de Gallecs

Comarques centrals:

PDU de l'activitat minera al Bages
PDUA de l'aeròdrom Barcelona / Bages
PDU de la Conca d'Òdena
PDU de les colònies de l'Llobregat
PDU de el Pla de Bages

Girona:

PDU de revisió dels sòls no sostenibles d'litoral gironí
PDU de el sistema urbà de Figueres
PDU de les colònies de el Ter i de l'Freser
PDU de sistema urbà Girona
PDU del Pla de l'Estany
PDU de la serra de Rodes

Lleida i Alt Pirineu i Aran:

PDU de l'embassament de Rialb
PDU dels sòls no sostenibles d'l'Alt Pirineu
PDUA de l'aeròdrom de la Cerdanya
PDUA de l'aeroport Andorra - Seu d'Urgell
PDU de la Vall d'Aran
PDU de la Cerdanya
PDU de Pallars Sobirà

Tarragona i Terres de l'Ebre:

PDU de reordenació de l'àmbit de l'CRT de Vila-seca i Salou
PDU de les construccions agrícoles tradicionals de les Terres de l'Ebre
PDU de delimitació per a la implantació d'una terminal intermodal de mercaderies al Camp de Tarragona
PDU de les activitats industrials i turístiques de Camp de Tarragona
PDU de delta de l'Ebre

altres:

PDUs de les àrees residencials estratègiques
PDU de sistema costaner (PDUSC)
PDU dels àmbits de sistema costaner integrats per sectors de sòl urbanitzable delimitat sense pla parcial (PDUSC-2)
PDU per a la concreció i delimitació de la reserva de sòl per a l'establiment de l'eix Transversal ferroviari

La síntesi dels plans territorials parcials que aquí es mostra facilita la percepció de l’ordenació del territori de Catalunya que resulta del conjunt dels plans aprovats. Els 10 plànols que composen aquesta síntesi, s’han obtingut mitjançant la refosa de les determinacions dels plans territorials parcials corresponents a cada una de les variables que, en conjunt, defineixen l’ordenació de l’espai territorial.
La síntesi expressa la coherència general dels plans territorials parcials aprovats, i aporta una visió de l’ordenació del territori de Catalunya que es desprèn del conjunt d’aquests plans.
Els plànols de la síntesi no tenen valor normatiu. Aquest és exclusiu dels documents integrants de cada pla territorial parcial als quals cal acudir en cas de dubte.