Observatori de la mobilitat a Catalunya (OMC) - Observatori de la mobilitat a Catalunya (OMC)
Base de dades
Publicacions
-
50 propostes per a la millora de la mobilitat en entorns rurals
VeureL'Agenda Rural de Catalunya, aprovada pel Govern el maig de 2022, és una estratègia per afrontar els reptes del territori rural i promoure'n el desenvolupament sostenible. El procés participatiu, que va comptar amb la implicació de més de 1.200 persones i 350 entitats, va identificar 892 accions organitzades en set grans reptes: persones, benestar i repte demogràfic; transició ecològica; territori connectat; sistema agroalimentari; gestió forestal; innovació i dinamització social i econòmica; i governança.
En el marc del repte "Territori connectat", es va destacar la necessitat de millorar la mobilitat rural mitjançant el foment del transport públic i el manteniment de la xarxa viària per a una mobilitat sostenible.
Per aprofundir en aquestes qüestions, a principis de 2024, l'ARCA va crear un Grup de Treball en Mobilitat Rural, integrat per diverses entitats i administracions, amb l'objectiu d'analitzar les necessitats i propostes de solució per a la mobilitat en les àrees rurals.
Aquesta iniciativa es produeix en un context marcat per la possible aprovació de la Llei de l'Estatut de Municipis Rurals i la finalització de les concessions de transport interurbà per carretera el 2028, moments clau per repensar la mobilitat del país amb una nova mirada territorial.
-
Actuacions d'empreses a l'àmbit de la mobilitat laboral
VeureEn el marc de la crisi provocada per la COVID-19 es van registrar canvis importants en la mobilitat, i especialment la mobilitat laboral. L’ATM de l'àrea de Barcelona va impulsar diferents actuacions per la gestió i millora d’aquesta mobilitat, però també resulta necessari la corresponsabilitat de les empreses.
L’Autoritat del Transport Metropolità va realitzar aquest treball on recopila quines són les principals necessitats de les empreses en la mobilitat laboral en el marc de la COVID-19 i reorientar l’estratègia de mobilitat futura.
-
Actualització de l’estudi comparatiu sobre les tarifes del transport públic en diverses àrees metropolitanes
VeureAmb l’objectiu de conèixer el posicionament de les tarifes de l’Àrea de Barcelona respecte a altres sistemes de transport a Europa, el present estudi té com a finalitat dur a terme una anàlisi comparativa del nivell de les tarifes del transport públic a Barcelona envers a altres regions metropolitanes europees homologables.
Enquestes de mobilitat
-
Enquesta de Mobilitat en dia Feiner (EMEF) de l’ATM de l’àrea de Barcelona
VeureL’Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) és una estadística de periodicitat anual promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). L'enquesta la realitza l'Institut Metròpoli (abans IERMB) des de l'any 2003.
L’EMEF té per objectiu conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius), de la població de 16 anys i més, resident a l’àmbit del Sistema tarifari integrat de Barcelona.
Les enquestes de mobilitat són un instrument estadístic que ens permet obtenir informació sobre com i per què es mou la població, a la vegada que representen eines d’anàlisi de les tendències per a la planificació de la mobilitat. A partir de les dades que ens proporcionen, es poden analitzar els patrons de mobilitat en funció de les característiques de la població i dels diferents territoris.
Bases de Dades de l’EMEF: Podeu descarregar-vos les dades a través dels fitxers de microdades obertes d’ús públic que contenen informació anonimitzada en format CSV. En aquests moments, l’OMC disposa de les microdades completament anonimitzades per als anys 2021 i 2022, i està treballant en la publicació d’anys anteriors que s’aniran publicant en aquest entorn. S’adjunta també un arxiu en format Excel, amb informació sobre cada base de dades.
A banda, l’ATM de l’àrea de Barcelona, prèvia petició de la persona interessada i posterior aprovació per part de l’ATM, si s’escau, també ofereix accés a la base de dades confidencials amb finalitats científiques emprades pel secret estadístic. En el següent document expliquem el procés per sol·licitar dita informació (atenció de la sol·licitud i tots els documents requerits). L’ATM només cedirà les bases de dades confidencials de l’EMEF als instituts d'investigació científica, als investigadors, als centres de recerca i a les entitats de dret públic dedicades al disseny, la planificació, la programació, el seguiment i l'avaluació de polítiques públiques sempre que acreditin complir amb els requisits establerts per llei. A més, les dades confidencials a les que es donarà accés amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic, en cap cas permetran una identificació directa de les persones, respectant així la legislació en matèria de protecció de dades i el secret estadístic.
L’article 27 de la LLEI 5/2016, del 23 de desembre, del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i de modificació de la Llei 23/1998 modifica l’article 30 de la Llei 23/1998. Aquest passa a restar redactat de la manera següent:
Article 30
1. L'Institut d'Estadística de Catalunya i les institucions i els òrgans del Sistema Estadístic de Catalunya han d'impulsar i facilitar la utilització de la informació estadística disponible per a millorar l'avaluació de les polítiques públiques de les administracions de Catalunya, i també per a fer-ne un seguiment i programar futures polítiques a emprendre.
2. Es pot permetre als instituts d'investigació científica, als investigadors, als centres de recerca i a les entitats de dret públic dedicades al disseny, la planificació, la programació, el seguiment i l'avaluació de polítiques públiques accedir a les dades confidencials amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic, en determinades condicions establertes per reglament, sempre que no permetin una identificació directa de les persones, respectant la legislació en matèria de protecció de dades i el secret estadístic.
Dates d’actualització de les edicions: cada mes de maig es publiquen els Aspectes metodològics i qüestionari i les Publicacions de l’EMEF de l’any anterior. La resta d’informes es publiquen durant la tardor.
Més informació: per a més informació sobre les característiques i la metodologia de l’enquesta visita la web de l'Institut Metròpoli i consulta el següent document: Document tècnic EMEF .
-
Enquestes de qualitat percebuda
VeureL'avaluació de la qualitat en el transport públic és una eina fonamental per conèixer la percepció i satisfacció dels usuaris, així com per identificar oportunitats de millora en el servei. Mitjançant indicadors com l’Índex de Qualitat Percebuda (IQP) i l’Índex de Satisfacció del Client (ISC), és possible obtenir una visió detallada i objectiva de l’experiència dels passatgers.
Índex de Qualitat Percebuda (IQP)
Què avalua i quin és el seu objectiu?
L’Índex de Qualitat Percebuda (IQP) mesura la percepció dels usuaris sobre diversos aspectes del servei de transport públic. El seu principal objectiu és proporcionar una visió detallada de la qualitat del servei des del punt de vista dels passatgers, identificant fortaleses i àrees de millora.
Aquest índex no només permet conèixer el nivell de satisfacció dels usuaris, sinó que també facilita la comparació al llarg del temps i entre diferents operadors o xarxes de transport, així com la percepció de les diferents dimensions del servei per part de l'usuari, avaluant diferents atributs com la puntualitat, la neteja, la seguretat, el confort o la informació disponible. El seu ús és clau en la planificació i gestió del transport públic, ja que ajuda els operadors i les administracions a prendre decisions basades en dades objectives.
Metodologia
La construcció de l’IQP segueix una metodologia estructurada, basada en enquestes dirigides als usuaris del servei. Les principals etapes són:
- Definir les dimensions clau de qualitat, identificant els aspectes del servei que els usuaris consideren més importants (exemple: puntualitat, confort, neteja, seguretat).
- Dissenyar el qüestionari, incloent-hi preguntes sobre cada dimensió i formulades de manera clara i objectiva.
- Recollir les dades, realitzant enquestes a una mostra representativa dels usuaris.
- Assignar pesos a les dimensions avaluades, en funció de la seva importància relativa dins de l'experiència de l'usuari.
- Calcular els valors de cada dimensió, multiplicant la puntuació obtinguda pel pes assignat.
- Sumar els resultats per obtenir l’índex total, aplicant la fórmula:
IQP = ∑ (valor de la dimensió × pes de la dimensió) - Normalitzar els resultats, escalant l’índex en una escala de 0 a 10 per facilitar la seva interpretació.
Dimensions comunament avaluades en l’IQP
- Puntualitat del servei
- Freqüència del servei
- Estat de manteniment i neteja dels vehicles i instal·lacions
- Congestió dels vehicles i instal·lacions
- Confort del trajecte
- Confort dels espais d'espera
- Senyalització
- Seguretat
- Informació proporcionada en els vehicles i instal·lacions
- Tracte del personal de l'operador
- Canals d’atenció al client
L’IQP és una eina fonamental per avaluar de manera detallada la qualitat del servei, ja que permet conèixer no només el grau de satisfacció dels usuaris, sinó també les raons darrere de les seves valoracions.
Índex de Satisfacció del Client (ISC)
Què avalua i quin és el seu objectiu?
L’Índex de Satisfacció del Client (ISC) mesura el grau de satisfacció global dels usuaris amb el servei de transport públic. A diferència de l’IQP, que desglossa la qualitat en diferents atributs, l’ISC se centra en la percepció general del servei, fet que permet conèixer de manera ràpida el nivell de satisfacció dels usuaris.
El seu objectiu principal és proporcionar una visió general del grau d’acceptació del servei per part dels usuaris, fet que el converteix en un indicador útil per monitoritzar l’evolució de la satisfacció del client i detectar canvis en la seva percepció.
Metodologia
L’ISC s’obté habitualment mitjançant una única pregunta a l’enquesta, per exemple:
"En una escala de l’1 al 10, quin és el teu nivell de satisfacció amb el servei de transport públic?"
A partir de les respostes, s'obté un valor mitjà que representa l’índex de satisfacció global.
En alguns casos, l’ISC pot complementar-se amb preguntes addicionals per entendre les raons darrere la puntuació atorgada, però la seva estructura és més simple i menys detallada que la de l’IQP.
Altres conceptes relacionats amb la qualitat del servei
Hi ha altres mètodes igualment útils per mesurar la qualitat dels serveis de transport que no es basen en la valoració directa per part de les seves usuàries, i que de fet poden complementar-los de manera molt informativa perquè obren la possibilitat de contrastar observacions de caràcter més objectiu i subjectiu.
- Qualitat percebuda per “clients ocults” o "mystery shoper": La tècnica del client ocult consisteix en recollir les valoracions fetes per part de persones observadores que segueixen un protocol totalment sistematitzat per avaluar “in situ” aspectes com el manteniment i neteja dels vehicles, la informació i atenció al client, la seguretat i la comoditat de la conducció, o l’aforament. Tal com es fa amb els IQP, l’objectiu és també obtenir un índex de qualitat a partir de la ponderació de les puntuacions enregistrades per als anteriors aspectes.
- Índexs de puntualitat (IP): Aquesta mesura s’obté mitjançant l'anàlisi de la informació sobre els registres de pas per parada proporcionats pel Sistema d'Ajuda a l'Explotació i a la Informació (SAEI) instal·lat a bord dels vehicles, que tramet la seva posició a un centre de control.
- Índex de recomenació del servei, o sovint conegut com a NPS (Net Promoter Score): És una mesura de la satisfacció i la fidelització del client. Es calcula a partir d'una única pregunta que es formula als clients: "En una escala del 0 al 10, amb quina probabilitat recomanaries aquest servei a un amic o company?" Les respostes es classifiquen en tres categories:
- Promotors (puntuació de 9 a 10): Són clients molt satisfets que recomanaran el servei i probablement tornaran a utilitzar-lo.
- Passius (puntuació de 7 a 8): Són clients satisfets, però no prou entusiastes per recomanar el servei. Podrien ser susceptibles de canviar a d'altres modes o serveis-productes si així no ho desitgen.
- Detractors (puntuació de 0 a 6): Són clients insatisfets que podrien compartir experiències negatives, perjudicant així la reputació del servei-producte.
L'NPS es calcula utilitzant la següent fórmula: NPS=%Promotors−%Detractors
Els resultats poden variar entre -100 (tots són detractors) i +100 (tots són promotors).
Quina utilitat té aquest índex?
- Mesura de fidelització: L'NPS proporciona una visió clara de la desig de recomanació de les persones usuàries, la qual cosa és un indicador clau de la seva fidelització.
- Indicador de creixement: Un NPS alt implica que hi ha més possibilitats de creixement a través de recomanacions.
- Millora contínua: Les empreses poden utilitzar el feedback de les persones usuàries (particularment dels detractors) per identificar àrees de millora i millorar els seus serveis.
Per implementar un sistema de mesura de NPS:
- Es realitzen enquestes: Recullen dades periòdicament, ja sigui després d'una compra o en moments clau de l'experiència del client.
- S'analitzen els resultats: Estudien les puntuacions i comentaris per identificar tendències i àrees d'oportunitat.
- Es realitzen accions correctives: Implementen canvis basats en el feedback per millorar l'experiència del client.
-
Enquestes de Mobilitat Quotidiana (EMQ)
VeureL’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de Catalunya (EMQ) és una estadística oficial promoguda per l’Autoritat del Transport Metropolità i el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. En la seva realització hi participen l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Centre d’Estudis d’Opinió. L’objectiu principal de l’enquesta és analitzar la mobilitat quotidiana dels residents a Catalunya. Per aquest motiu, s’ha recollit informació relativa a tots els desplaçaments que els entrevistats han declarat haver realitzat el dia anterior a l’entrevista.
Sol·licitud de la Base de Dades de l’EMQ: a través d’aquest enllaç es pot dur a terme la sol·licitud de les Bases de Dades de l’EMQ. La BBDD de l’EMQ serà cedida respectant la legislació en matèria de protecció de dades i el secret estadístic.
Més informació: per a més informació sobre les característiques i la metodologia de l’enquesta visita la web de l’IERMB.
L’article 27 de la LLEI 5/2016, del 23 de desembre, del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i de modificació de la Llei 23/1998 modifica l’article 30 de la Llei 23/1998. Aquest passa a restar redactat de la manera següent:
Article 30
1. L'Institut d'Estadística de Catalunya i les institucions i els òrgans del Sistema Estadístic de Catalunya han d'impulsar i facilitar la utilització de la informació estadística disponible per a millorar l'avaluació de les polítiques públiques de les administracions de Catalunya, i també per a fer-ne un seguiment i programar futures polítiques a emprendre.
2. Es pot permetre als instituts d'investigació científica, als investigadors, als centres de recerca i a les entitats de dret públic dedicades al disseny, la planificació, la programació, el seguiment i l'avaluació de polítiques públiques accedir a les dades confidencials amb finalitats científiques emparades pel secret estadístic, en determinades condicions establertes per reglament, sempre que no permetin una identificació directa de les persones, respectant la legislació en matèria de protecció de dades i el secret estadístic.