<p>Quan parlem de <strong>digitalitzar la distribució urbana de mercaderies</strong> ho podem tractar respecte quatre elements de la cadena logística, com són: la mercaderia-producte, els vehicles-flota, la infraestructura i/o les operacions logístiques.</p>
<p>La <strong>mercaderia i/o el producte</strong> que es transporta es pot equipar amb diversos dispositius de seguiment i informació. Això pot anar des d'una simple barra o codi QR que es pot escanejar fins a etiquetes RFID que es poden consultar, fins a una sèrie de sensors que poden proporcionar informació en temps real sobre la ubicació (GPS) i les condicions del producte (temperatura, humitat...). Aquesta revolució és particularment rellevant per als contenidors, que és una unitat que s’ha de controlar al llarg de complexes cadenes de transport intermodal.</p>
<p>Els <strong>vehicles de repartiment habituals</strong> com són els camions, furgonetes i altres modes actius, poden estar equipats amb sensors que informen d’una àmplia gamma d’atributs relacionats amb les seves operacions (ubicació, velocitat, estat del motor). L’enrutament i la navegació dinàmica són formes de digitalització particularment notables, ja que permeten operacions molt millorades tenint en compte les restriccions existents, com ara la congestió i la disponibilitat d’una ranura en un terminal. El següent pas, molt més complex, de la digitalització podria ser l’automatització del vehicle.</p>
<p>Les <strong>infraestructures </strong>inclouen el suport físic d’activitats de transport, com ara carreteres, terminals i centres de distribució. Es poden equipar amb sensors per controlar-ne l’ús i l’estat, cosa que permet sistemes de gestió del trànsit més eficaços per optimitzar la seva escassa capacitat. L’automatització de terminals, com ara els ports i els centres de distribució, és un paradigma de digitalització permanent. L’ús de les taquilles (lockers) com part de la cadena logística, tots elles ja digitalitzades, permeten minimitzar les entregues fallides i per tant, desplaçaments innecessaris.</p>
<p>El <strong>procés i gestió de la logística</strong>, des de la visió del sector empresarial, admet l'entorn ric en transaccions relacionat amb la distribució de mercaderies. S’han digitalitzat molts processos de negoci interns (per exemple, la gestió d’inventaris), cosa que ha permès millorar la productivitat al llarg d’una cadena de subministrament. El ràpid creixement de les dades gestionades es tradueix en la configuració de protocols electrònics d’intercanvi de dades dins de les entitats corporatives, però els requisits per transmetre informació de manera més eficient entre els actors implicats van conduir a estàndards més oberts. El <em>Blockchain </em>és una evolució d’aquest concepte. L'ATM va realitzar durant el 2019 un anàlisi sobre l'<a href="https://www.atm.cat/documents/20124/69599/20190327-004-Blockchain.pdf/7c1649a9-c8c9-1b71-99a1-cdf20f30d674?t=1623061549849" target="_blank">aplicació d'aquesta tecnologia en la DUM</a>, amb el Cluster del Transport i la Logística de Catalunya. </p>
Quan parlem de digitalitzar la distribució urbana de mercaderies ho podem tractar respecte quatre elements de la cadena logística, com són: la mercaderia-producte, els vehicles-flota, la infraestructura i/o les operacions logístiques.
La mercaderia i/o el producte que es transporta es pot equipar amb diversos dispositius de seguiment i informació. Això pot anar des d'una simple barra o codi QR que es pot escanejar fins a etiquetes RFID que es poden consultar, fins a una sèrie de sensors que poden proporcionar informació en temps real sobre la ubicació (GPS) i les condicions del producte (temperatura, humitat...). Aquesta revolució és particularment rellevant per als contenidors, que és una unitat que s’ha de controlar al llarg de complexes cadenes de transport intermodal.
Els vehicles de repartiment habituals com són els camions, furgonetes i altres modes actius, poden estar equipats amb sensors que informen d’una àmplia gamma d’atributs relacionats amb les seves operacions (ubicació, velocitat, estat del motor). L’enrutament i la navegació dinàmica són formes de digitalització particularment notables, ja que permeten operacions molt millorades tenint en compte les restriccions existents, com ara la congestió i la disponibilitat d’una ranura en un terminal. El següent pas, molt més complex, de la digitalització podria ser l’automatització del vehicle.
Les infraestructures inclouen el suport físic d’activitats de transport, com ara carreteres, terminals i centres de distribució. Es poden equipar amb sensors per controlar-ne l’ús i l’estat, cosa que permet sistemes de gestió del trànsit més eficaços per optimitzar la seva escassa capacitat. L’automatització de terminals, com ara els ports i els centres de distribució, és un paradigma de digitalització permanent. L’ús de les taquilles (lockers) com part de la cadena logística, tots elles ja digitalitzades, permeten minimitzar les entregues fallides i per tant, desplaçaments innecessaris.
El procés i gestió de la logística, des de la visió del sector empresarial, admet l'entorn ric en transaccions relacionat amb la distribució de mercaderies. S’han digitalitzat molts processos de negoci interns (per exemple, la gestió d’inventaris), cosa que ha permès millorar la productivitat al llarg d’una cadena de subministrament. El ràpid creixement de les dades gestionades es tradueix en la configuració de protocols electrònics d’intercanvi de dades dins de les entitats corporatives, però els requisits per transmetre informació de manera més eficient entre els actors implicats van conduir a estàndards més oberts. El Blockchain és una evolució d’aquest concepte. L'ATM va realitzar durant el 2019 un anàlisi sobre l'aplicació d'aquesta tecnologia en la DUM, amb el Cluster del Transport i la Logística de Catalunya.
Viabilitat d’implementació: Alta
Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura
Baix
Mig
Alt
Atributs de la mesura
Estratègia logística
Mitjà de transport
Models de negoci
Promoció i/o subvenció pública
B2B
B2C
DUS
Agents implicats en la posada en marxa
Administració local
Administració supramunicipal
Transportista
Distribuïdor minorista
Distribuïdor majorista
Àmbit geogràfic on aplicar la mesura
Alta densitat de població
Baixa densitat de població
Alta densitat del sector terciari
Baixa densitat del sector terciari
Mode de transport
Camions
Furgonetes
Vehicle elèctric
Vehicle autònom
Droids
Drons
Compatibilitat entre altres mesures