Acrònim de: Anàlisi Cost-Benefici.

[TERMCAT] Anàlisi que compara els costos i els beneficis derivats d'un projecte per a ajudar a decidir-ne la conveniència i la viabilitat econòmica.

Nota

1. Els costos i els beneficis que es consideren en una anàlisi cost-benefici poden ser de caràcter tangible (econòmics) o intangible (organitzatius, institucionals, etc.). S'hi inclouen sovint també els costos i els beneficis de caire social.

2. L'anàlisi cost-benefici és un dels passos importants que cal desenvolupar durant l'etapa d'anàlisi de requeriments funcionals per a la implantació d'un sistema d'informació geogràfica.

AdBlue és la marca registrada del producte AUS32, utilitzat per reduir les emissions d'òxids de nitrogen causades pels escapaments dels vehicles dièsel, mitjançant un procés anomenat reducció catalítica selectiva (RCA). L'AdBlue és un líquid que no contamina el medi ambient, incolor, inodor i tampoc no és inflamable ni tòxic, ja que està format per aigua desionitzada amb un 32,5% d'urea (AUS32: Aqueous Urea Solution). El producte es pot trobar a estacions de servei i/o obtenir-se en diferents formats: garrafes de 5, 10 litres, bidons, contenidors o a granel.

D’entre els actors implicats a la DUM, els més rellevants són les administracions públiques, les companyies de transport (l’empresa i transportistes) i el comerç minorista. Per tal d’implementar qualsevol mesura és d’importància crucial equilibrar els beneficis de tots tres agents. 

El paper de les administracions públiques, tant locals com supramunicipals, és fer polítiques municipals, regulacions urbanes, plans de transport urbà, incentius, iniciatives de suport, sensibilització, difusió i promoció. També és important remarcar que el lideratge de les autoritats per a la integració i consens entre els actors implicats és essencial per a que la DUM es desenvolupi de manera positiva. La funció dels operadors logístics és entregar la mercaderia al minorista o consumidor final en un temps òptim. Conseqüentment, la seva estratègia es basa en rutes dels vehicles programades molt ajustades i amb l’objectiu de minimitzar costos que satisfacin els temps esperats. La problemàtica existeix quan, dins de l’operador logístic, la companyia de transport té els transportistes o conductors subcontractats o autònoms. Llavors, la responsabilitat final recau sobre aquests, els quals tenen major pressió ja que les rutes programades són molt ajustades. El tercer agent més important del sistema són els comerços o minoristes, receptors principals de les entregues de la darrera milla. Aquests solen tenir un espai reduït d’emmagatzematge al punt de venda, això implica ordres petites però amb freqüència. El seu model de negoci es veurà clarament afectat per l’estratègia de distribució d’última milla que s’adopti. En el darrers anys s’ha incorporat un altre actor molt rellevant en el sector: les empreses de comerç electrònic. Les grans distribuïdores de comerç electrònic ocupen molt sovint una posició monopolista en el mercat i, en particular, sobre els operadors de transport responsables de la DUM, que sí que competeixen entre ells. Aquests darrers es veuen obligats a rebaixar preus i temps d’entrega fins a un límit que posa en entredit la sostenibilitat del seu negoci a mig termini. 

Acrònim de l'anglès: Business to Consumer. És el model de negoci en que les transaccions de bens o prestació de serveis es produeix entre l'empresa i el client (consumidor final). Si bé s'aplica al negoci directe al consumidor domèstic, s'ha associat amb el comerç electrònic.

Dins del B2C, podem trobar diferents variants: Venda directa: És la més habitual i la duen a terme aquelles marques que compten amb la seva pròpia botiga en línia. Venda mitjançant intermediaris: És la realitzada per venedors o plataformes que comercialitzen certs productes i/o serveis, fent-ne fins i tot publicitat, sense ser els fabricants o tenir la propietat exclusiva. Venda per subscripció: Per accedir al producte o servei, al client final se li cobra una quota.

Tècnicament són considerades bicicletes i per tant, poden circular per zones de vianants, on vehicles convencionals no ho poden fer. L'ús de les bicicletes de càrrega elèctriques permet que tècnicament sigui possible el transport de gran quantitat de mercaderies amb un mínim esforç físic.

Es poden trobar diferents tipologies de vehicles en funció de les característiques de la mercaderia a transportar. Una limitació d'aquesta tipologia de vehicles és la normativa europea que regula l'assistència elèctrica al pedaleig, limitat a 250W. És suficient per a una bici de passeig, però en ocasions, limitant per portar 200-300 kg a ciutats amb pendents pronunciades.

Als Estats Units, es va establir als anys setanta el Black Friday, l’endemà del dia d’Acció de gràcies (Thanksgiving). Un dels origens del nom es considera que és que: aquest dia, és el tret de sortida de la campanya de Nadal i, amb grans promocions, i per tant, acostuma a ser el dia de més vendes. Per això el nom; els comptes del comerç passen dels números vermells a números negres. Posteriorment, al 2005, es va establir el Cyber Monday centrat en accions promocionals de l’ecommerce, esdevenint també un dels dies de major vendes. I finalment, al 2010, es va establir el Shop Local Saturday. Enmig del Black Friday i del Cyber Monday s’estableix un dia de suport al comerç local i de proximitat. En aquesta ocasió, no és una data de grans descomptes; sinó una data per a la presa de consciència de la importància del comerç local. Als Estats Units han observat que el petit comerç no pot ser menystingut, i s’han adonat de que això pot afectar negativament l’economia local de manera molt més significativa del que ens pot semblar en un primer moment. Per això es dóna suport al Shop Local o Shop Small Saturday, de la mateixa manera que el Black Friday i el Cyber Monday.

Una blockchain (cadena de blocs) és una tecnologia que permet realitzar un conjunt de transaccions sense que hi hagi una confiança prèvia entre les parts i sense necessitat d’intermediaris. Aquesta tecnologia garanteix les transaccions, les fa irrevocables i també les fa transparents. Tothom pot comprovar quines transaccions s’han fet, la qual cosa permet arribar a un consens de manera distribuïda.

El Blockchain té una gran capacitat de transformar diferents escenaris i processos complexos en els quals diferents empreses han de confiar entre si i col·laborar, ja que aporta més confiança i menys fricció.

La xarxa de Blockchain és un conjunt d'ordinadors, anomenats nodes, connectats entre si usant un protocol en comú amb l'objectiu de validar i emmagatzemar la mateixa informació en una xarxa.

Les tecnologies blockchain i DLT obren un ventall d’oportunitats que cal explorar per poder establir una estratègia adequada que permeti aprofitar-ne els beneficis, com ara la gestió de la informació de manera més segura; l’optimització de processos i reducció de costos operatius; més transparència en els processos; l’autentificació més segura i àgil de la identitat; la persistència i integritat de les dades, i els estalvis en infraestructura tecnològica, entre d’altres.

El Govern impulsa l’Estratègia blockchain de Catalunya per promoure la implementació de les tecnologies blockchain i DLT (distributed ledger technologies) al país mitjançant un programa que s’estructura al voltant de sis eixos d’actuació: Administració, promoció, innovació, ecosistema, talent i regulació.

Brick & click és el terme anglès que fa referència a aquells negocis que operen mitjançant un establiment físic. Fins fa un parell de dècades, aquests eren els negocis més comuns i, de fet, avui dia encara hi són molt presents. A qualsevol centre comercial i fins i tot a qualsevol carrer cèntric es poden trobar comerços de tot tipus de productes: ferreteria, esport, moda, papereria, etc. 

Per altre banda, el brick & mortar i/o el click & mortar són models de negoci que combinen la venda a botigues online amb la venda a botigues físiques. A més, es potencia la compra en línia a través de campanyes de màrqueting a la botiga físiques o la compra a la botiga física a través de descàrregues de descomptes en línia.

El canal Horeca és un acrònim que fa referència a les dues primeres lletres d'“hotels, restaurants i cafeteries”, s'utilitza en el dia a dia per referir-se a negocis d'aquest sector i és un terme àmpliament acceptat dins del món del màrqueting i la distribució. Tenint en compte que la tasca principal d'un canal HORECA és el subministrament de productes al sector de la hostaleria, té una gran importància en l'àmbit territorial català. de gran tradició turística i de restauració. Aquest canal s'ocupa del subministrament de productes d'ús quotidià tan necessari com el pa, la brioixeria, els tovallons, les begudes, i tot tipus de subministraments hostalers. I no només això, també ofereix serveis de restauració, per això, es pot pensar que càtering i HORECA són el mateix, però això no és així. El càtering és un tipus de servei d'alimentació col·lectiva o institucional que ofereix serveis de menjar o beguda a tot tipus d'esdeveniments com festes, reunions laborals o aniversaris, per posar-ne alguns exemples. Aquest tipus de servei pot englobar tant el menjar, beguda, estovalles i coberteria al suport de personal com a cambrers, xefs i cuiners i personal de neteja per recollir tot el material en acabar l'esdeveniment.

El Clúster Catalonia Logistics és una associació privada sense ànim de lucre formada per tot tipus d'empresa relacionada amb la cadena de valor del sector de la logística, del transport i la distribució de mercaderies. El seu objectiu és afavorir el desenvolupament i la millora de la coopetitivitat (competitivitat i cooperació) dels seus associats, empreses i agents de Catalunya relacionats amb el sector del transport i la logística mitjançant accions de networking, formació, representació i assistència personalitzada i grupal.

La classificació de vehicles per criteris dhomologació es regeix per una directiva comunitària. Les categories es diferencien per lletres. Són diverses les categories principals encara que també hi ha excepcions amb determinats models de vehicles que s'assimilen als de categoria M, als vehicles que tenen dues o tres rodes, vehicles especials... Els vehicles de la categoria N són els vehicles de motor destinats per al transport de mercaderies.

Aquests vehicles, es divideixen en les categories següents en funció de la quantitat de massa màxima: Categoria N1: vehicles per al transport de mercaderies amb una massa màxima que no superi les 3,5 tones. Categoria N2: vehicles per al transport de mercaderies amb una massa màxima que superi les 3,5 tones però no les 12 tones. Categoria N3: vehicles destinats per al transport de mercaderies que la massa màxima superi les 12 tones.

Es pot categoritzar el comerç eletrònic (ecommerce), segons els agents implicats que hi participen i com interaccionen entre sí, tenint les següents casuístiques:

Acrònims de: Centres de Consolidació Urbana (CCU) - Zona de Consolidació de Càrrega (CCZ) - Centres de Distribució Urbana de Mercaderies (CDUM). Plataformes logístiques intermodals permeten la gestió de mercaderies i ajuden a millorar l'eficiència de la distribució del darrer quilòmetre en un àmbit específic. També s’anomenen mircoplataformes o micro hubs.

La traducció del terme anglès: click and collect és la de compra en línia i recollida a la botiga. És a dir, és un model de compra que combina elements de la compra ecommerce i de la compra tradicional. Al model click and collect el client compra i realitza el pagament de forma online. Es basa en tres pilars tecnològics principals: una plataforma de comerç en línia; un sistema de gestió de comandes i continguts, i; un/s punt/s de venda físic o espai centralitzat de recollida. Cal tenir en compte que el servei Click & Collect no s'ha de confondre amb la pràctica de "retirar en botiga" que consisteix a realitzar una comanda en línia i recollir dies més tard, en un lloc determinat.

Com a tal, courier pot referir-se tant a la persona com a l'empresa que ofereix el servei de portar, d'un lloc a un altre, correspondència, cartes o paquets, entre d'altres. En aquest sentit, hi ha empreses de courier, especialitzades en aquest tipus de logística. En general, es caracteritzen per la velocitat, seguretat, personalització i seguiment que fan dels enviaments. Per això, les companyies courier compten amb tota una xarxa de vehicles de transport (terrestre, aeri, i marítim o fluvial) i àmplies connexions a nivell nacional i internacional a la seva disposició. Exemples d'empreses courier són: Fedex, Seur, UPS, MRW, Nacex, DHL, Envialia, Tourline Express, així com: Correos y Correos Express.

Cross docking és el terme anglès que fa referència a la pràctica en el món de la logística de descarregar una mercaderia des d'un vehicle entrant (camió, tren...) per carregar-la en un altre vehicle sortint (camió, tren...) en un mínim temps al magatzem. L'objectiu és canviar el mitjà de transport, transitar mercaderies amb diferents destins o consolidar mercaderies provinents de diferents orígens. En el sentit estricte el cross docking es fa sense cap tipus d'emmagatzematge intermedi. Aquesta acció abarateix molt els costos logístics, tant costos d'emmagatzemament, de manipulació, rotació de l'inventari com en espai físic. Amb una correcta coordinació d'entrades i sortides a través dels actuals sistemes d'informació ERP, permet eliminar completament l'emmagatzemament de cap mercaderia.

És una empresa que es dedica a vendre productes de manera 100% virtual. És a dir, no compta amb una botiga física oberta al públic, només amb un espai físic utilitzat per a les operacions i funcions administratives del negoci.

Acrònim de: distribució urbana de mercadaries. Altres denominacions són: distribució de la darrera última milla o distribució capilar. És el conjunt de totes aquelles operacions i procediments en l'àmbit urbà on l'objectiu final és l'aprovisionament de mercaderia de tot tipus als establiments i particulars.

Traducció a l'anglès: Urban freight distribution (UFD)

Segons la Direcció General de Trànsit (DGT), l'etiqueta (o distintiu) ambiental és una manera de classificar els vehicles a Espanya en funció de la seva eficiència energètica, tenint-ne en compte l'impacte mediambiental. La classificació del parc té com a objectiu discriminar positivament els vehicles més respectuosos amb el medi ambient i ser un instrument eficaç al servei de les polítiques municipals, tant restrictives de trànsit en episodis d'alta contaminació com de promoció de noves tecnologies a través de beneficis fiscals o relatius a la mobilitat i el medi ambient.

Empreses que fan de intermediari entre restaurant i consumidor. La seva activitat es basa en rebre la comanda del client o clienta, recollir el menjar del restaurant i lliurar-lo on hagi especificat el comprador. Alguns exemples d'empreses són: Just Eat, Glovo, UberEats o Deliveroo. Aquest tipus d'empreses solen ser start-ups que fan, mitjançant les flotes pròpies, el repartiment de menjar a domicili.

Fulfillment és el terme anglès que fa referència al procés de recepció, empaquetat i enviament de la mercaderia. La traducció literal seria "compliment o satisfacció" de les comandes. Existeix l'opció d'externalitzar el procés de Fulfillment i la distribució o crear un departament intern que s'encarregui d'aquest procés. Hi ha també empreses de Fulfillment que ofereixen solucions completes en el sentit que s'encarreguen de recollir els productes del magatzem, embalar, lliurar als transportistes i després enviar una resposta automatitzada per correu electrònic als clients per notificar-los que els seus productes es troben en trànsit .

Acrònim de l'anglès: Logistics as a service. En un futur no hi haurà proveïdors de mobilitat modals, sinó globals: parlem de la mobilitat com a servei (“Mobility as a Service” – MaaS). I en l’àmbit de la logística de LaaS (la logística com a servei global) que ofereix la gestió de paquets de transport amb diferents costos en funció de cada necessitat, particularment impulsant l’ús del transport públic intermodal, i on la combinació de modes és la clau per evitar un ús irracional del vehicle privat que provoca congestió i contaminació a les ciutats i al territori en general.

El document té la vocació de ser un recull complet i estructurat de bones pràctiques i recomanacions en gestió de la logística urbana, que esdevé una referència per al desenvolupament d’actuacions i polítiques en l'àmbit de Catalunya. El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de l'àrea de Barcelona, van elaborar aquest document el 2019, en el marc de la Taula del Sector Logístic de la RMB, i per tant, la seva aplicació està dins del pdM 2013-2018. Aquesta és una de les mesures contemplades dins de l'Acord polític per a la millora de la qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona, que es va adoptar en la primera Cimera per a la millora de la qualitat de l’aire. L'acord exposa que cal redactar un llibre blanc de bones pràctiques logístiques orientades a la racionalització de la distribució urbana de mercaderies.

El model de distribució load pooling es basa en la creació d'una plataforma digital col·laborativa entre empreses de paqueteria (couriers), on puguin compartir les rutes de repartiment existents a les ciutats i les excedències de capacitat de les seves flotes. D'aquesta manera, és possible acollir la càrrega de diferents competidors que hagin de portar la mercaderia a la mateixa zona.

L'entrada de plataformes col·laboratives a la DUM permet optimitzar l'ús de les rutes existents a través d'aquestes plataformes open data, augmentar la capacitat de càrrega mitjana de cadascuna de les flotes i reduir els costos i el temps de repartiment fins al client final.

Espai (taquilles o consignes) on les persones usuàries (clients) poden recollir/retornar el producte. Es poden trobar a: magatzems, botigues (comerç local), bars, estacions de transport públic (metro, tren o de bus). L'existència d'aquests punts suposa una ampliació de l’horari efectiu per a què la persona usuària final reculli/retorni la seva mercaderia. Addicionalment, permet a l’operador logístic operar en horaris valls per al repartiment.

El megacamió o megatrailer, en anglès megatruck, és un nou tipus de transport compost per un conjunt de vehicles que estan autoritzats a circular amb una massa màxima total (MMC) de 60 tones i unes dimensions màximes de 25,25 metres de longitud. Són vehícles articulats amb 2 o 3 remolcs, amb una velocitat màxima limitada a 90km/hora. A Espanya, els megacamions van quedar autoritzats per llei a partir del 2016 després de l'entrada en vigor del Reial Decret 6/2015.

Legislació que regula les emissions contaminants a través d'un conjunt de requisits que regulen els límits acceptables per a les emissions de gasos de combustió interna dels vehicles nous venuts als estats membres de la Unió Europea (UE). Les normes d'emissió es defineixen en una sèrie de directives de la UE que tenen una implantació progressiva i són cada cop més restrictives.

L’anomenat Observatori de la Logística parteix d’una iniciativa engegada l’any 2004 per CIMALSA i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i que té el seu reflex en una bateria d’indicadors de competitivitat que tenen per objecte conèixer les demandes logístiques de les empreses i donar informació amb paràmetres reals i objectius sobre la situació actual i futura del sector. Pretén, doncs, esdevenir una eina eficient per a la planificació i la gestió del sistema logístic de Catalunya.

Com a novetat des de l’edició 2019 es va introduir un capítol corresponent a la caracterització de l’oferta formativa del sector així com la inclusió d’un nou indicador en l’àmbit de la logística urbana en relació a les emissions del transport de mercaderies a nivell metropolità. Tanmateix, s’ha ampliat l’abast de l’Observatori de les incubadores d’empreses (startups) en activitats pròpies del sector.

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) –objectius universals, integradors i ambiciosos- són els que guien la implementació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, aprovada el 25 de setembre del 2015. Les temàtiques que aborden van des de la pobresa, la fam, la pau, la salut, l’educació, les desigualtats, la inclusió, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, les ciutats i els territoris, l’energia, el consum i la producció sostenibles i la governança. Els 17 ODS és concreten amb 169 fites i els seus indicadors d’evolució. Els indicadors seran establerts per la Comissió d’Estadística de les Nacions Unides l’any 2017. Els ODS són el resultat d’un procés de negociació que es va dur a terme després de la Cimera de Rio+20 (2012), partint de l’experiència adquirida amb els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.

Des de la logística i el transport es poden abordar diversos ODS, per exemple l'objectiu 9, que és Infraestructura, 11: Ciutats i Comunitats Sostenibles, 13: Acció Climàtica i al 17: amb Aliances Estratègiques. En cada cas cal triar i treballar per complir les metes que involucren segons l'abast desitjat. 

Acrònim de: Pla Director de Mobilitat. És l’instrument de planificació que desenvolupa territorialment les Directrius Nacionals de Mobilitat. A l'àmbit de l'àrea de Barcelona té per objectiu planificar la mobilitat de l’àmbit del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB), tenint present tots els modes de transport, el passatge i les mercaderies. 

Companyies amb establiments físics que es dediquen a la venda de productes de diferents categories (moda, electrònica, esport, …) i que, a més, tenen plataformes en línia, a través d'Internet, en què ofereixen els productes als consumidors sense necessitat d'acudir a les seves botigues.

Les plataformes en línia de retailers com El Corte Inglés, Mango o Media Markt són exemples d'aquesta categoria. En vista del creixement exponencial de la demanda online, els retailers tradicionals estan fent un gran esforç per aconseguir competir al mercat e-commerce amb les empreses que han nascut directament per vendre per internet (els pure players). Els retailers també es recolzen en empreses de paqueteria per realitzar els enviaments de les comandes en línia.

Acrònim de: Pla Mobilitat Urbana Sostenible. És l’instrument de planificació on es defineixen les línies d’actuació que han de governar la mobilitat urbana en els propers anys, tenint com a horitzó estratègic continuar avançant cap a un model de mobilitat col·lectiu més sostenible, eficient, segur, saludable i equitatiu. Aquests conceptes estan esdevenint, precisament, sinònim de progrés socioeconòmic i de qualitat de vida d’una ciutat. 

Empreses que tenen l'activitat de venda desenvolupada completament en línia, a través d'Internet, també denominades botigues en línia. És el cas de grans empreses com: Alibaba, Aliexpress, PcComponents, VeePee o, el top de vendes mundial ia Espanya, Amazon. La logística d'Última Milla per a aquest tipus d'empreses la solen fer empreses de paqueteria (couriers) especialitzades.

Retail és el terme anglès que fa referència a la venda al detall o comerç minorista. Es tracta de l'última baula de la cadena de distribució comercial, que connecta amb el mercat. Podríem definir-lo també com la venda de productes i serveis als consumidors finals per tal de satisfer les seves necessitats. El retail és un sector econòmic que engloba les empreses especialitzades en la comercialització massiva de productes o serveis uniformes a grans quantitats de clients, alhora que és el sector industrial que lliura productes al consumidor final.

Els exemples més comuns del sector retail són: els supermercats, botigues departamentals, locals per a la millora de la llar, farmàcies, botigues fast fashion, llibreries, entre d'altres.

El terme anglès showrooming fa referència a la pràctica de provar un producte en una botiga física, per després buscar el millor preu en línia. És habitual en roba i calçat, però s'extén a tot tipus de productes. Per altre banda, el terme webrooming és la pràctica d'informar-se primer en línia, buscant opinions d'usuàries, característiques i altres informacions, abans de comprar el producte a una botiga en línia. Un bon exemple són els productes de papereria.

El Supply Chain és el mot anglès per denominar la cadena de subministrament. S'entén per supply chain el flux logístic que es comprèn des de la realització d'una comanda per part del client, fins que el producte o servei ha estat lliurat. Les fases principals de la cadena són:

Aprovisionament: funció logística a través de la qual l'empresa aconsegueix i subministra les primeres matèries per a la fabricació de productes.

Producció: transformació de les primeres matèries fins a l'obtenció del producte acabat.

Distribució: inclou les activitats que possibiliten l'arribada dels productes a la destinació final

Així mateix, per entendre amb profunditat què és Supply Chain, cal saber què representa aquesta àrea per a cada empresa i els seus objectius.

La Taula del Sector Logístic (TSL) es va establir formalment context de l’anterior Pla director de mobilitat (pdM) 2013-2018 com a òrgan per establir un marc estable de diàleg i treball per al desenvolupament del conjunt de mesures de l’eix logístic del propi pdM. La seva missió és canalitzar les problemàtiques del sector logístic i consensuar actuacions concretes alineades amb els objectius del pdM i que aquestes actuacions serveixin als ajuntaments per a gestionar millor l’activitat de la logística urbana que té lloc als seus municipis.

Acrònim de l'anglès: radio-frequency identification, és una tecnologia que té com a objectiu la identificació i el registre de dades. De fet, el sistema es basa en l'ús d'etiquetes intel·ligents o tags RFID, que en rebre un senyal de radio responen amb un altre senyal de radio. Aquestes etiquetes contenen informació del producte que es pot llegir al llarg de tota la cadena logística. D'aquesta manera, es pot fer més fàcilment un seguiment de la mercaderia i conèixer aspectes importants sobre aquesta (origen, destinació, data de caducitat, etc.). La principal avantatge respecte als codis de barres és que no es requereix una línia de visió directa entre l'etiqueta i el lector, n'hi ha prou que estigui a prop per llegir el tag.

Els tags RFID poden ser actius, semipassius (també coneguts com a semiactius o assistits per bateria) o passius. Els tags passius no requereixen cap font d'alimentació interna i són dispositius purament passius (només s'activen quan un lector és a prop per subministrar-los l'energia necessària).

Zones (o places) d’estacionament per la Càrrega i Descàrrega de la distribució de mercaderies. Per tant, són aquelles zones, espais i/o places reservades per ordenar les activitats relatives a la distribució urbana de mercaderies, és a dir, la realització d’operacions de càrrega i descàrrega, entrega i recollida de mercaderies, mitjançant vehicles dedicats al transport i la distribució de mercaderies. També se les anomena en alguns casos: zones grogues, al tenir habitualment aquest color, quan es delimiten a la via pública.

Durant el 2020 l'ATM va redactar una Guia de recomanacions bàsiques sobre les zones de càrrega i descàrrega de mercaderies a nivell local per tal d'aportar elements de reflexió i recomanacions als responsables municipals en matèria de zones de CiD: la seva morfologia, ubicació, dimensionament, senyalització i control, a fi que es puguin prendre decisions equilibrades entre les dues lògiques en conflicte: la pública i la privada.

Al municipi de Vic, existeixen des de 2018, un nombre de places anomenades zones DUMA (Distribució Urbana de Mercaderies i Altres) amb una regulació específica a través d'una APP creada per la start-up: Parkunload. A la ciutat de Barcelona, juntament amb: Badalona, Castelldefels, Esplugues de Llobregat, L'Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet i, properament, al Prat de Llobregat; existeixen les places/zones de l'àrea DUM, gestionades en aquest cas a través de l'APP SPRO.

Espai limitat i degudament senyalitzat en el que conviuen almenys dues tipologies de regulació d'estacionament, discriminades pel seu horari de funcionament. Un exemple habitual són zones d'estacionament on es convinen: zones blaves, zones de CiD i zones lliures, depenen de l'horari.