Implantar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) a un/s municipi/s

Implantar una Zona de Baixes Emissions (ZBE) a un/s municipi/s

<p>Les <strong>regulacions d’accés a les àmbits territorials com per exemple: conurbacions, ciutats senceres&nbsp;i/o nuclis urbans més petits,&nbsp;</strong>per a realitzar la DUM són <strong>mesures de restriccions d’accés urbà</strong>&nbsp;impulsades principalment per les administracions públiques locals. Les restriccions pretenen <strong>reduir la congestió en zones urbanes freqüentades</strong>, i en conseqüència <strong>reduir la contaminació, el soroll i els incidents de trànsit</strong>.</p> <p>D'entre totes les pràctiques per a reduir el nombre de vehicles en una zona específica de la ciutat, la més simple i estesa és <strong>desenvolupar zones per a vianants</strong>. En segona instancia, una altra possible pràctica que no requereix cap canvi en els usos dels carrers&nbsp;suposa <strong>restringir l’accés a àrees concretes penalitzant determinats tipus de vehicles</strong>. Pot tractar-se d’una simple prohibició per a alguns vehicles o, com a mesura menys habitual, <strong>cobrar una taxa per conduir per la zona limitada</strong>.</p> <p>Aquestes mesures també es poden veure acompanyades de <strong>restriccions temporals</strong>, reduïdes a franges concretes del dia. Aquestes finestres temporals normalment afecten només vehicles de mercaderies, però també en poden afectar d’altres.</p> <p>Per a les restriccions se segueixen diversos criteris: <strong>tipologia de vehicle</strong> (automòbil, furgoneta, camió, bicicleta, etc.), <strong>pes del vehicle</strong> (per sobre de 3,5 tones, per exemple) o <strong>tipologia de conductor</strong> (residencial, repartidor, etc.).</p> <p>Les zones en què només es penalitzen determinats vehicles en funció de les seves emissions s’anomenen <a href="https://www.atm.cat/mobilitat/zbe-municipals" target="_blank"><strong>Zones de Baixes Emissions</strong></a> (Low Emission Zones, ZBE) ja que tenen com a màxim objectiu <strong>minimitzar les emissions contaminants en aquelles zones</strong>.</p>

Les regulacions d’accés a les àmbits territorials com per exemple: conurbacions, ciutats senceres i/o nuclis urbans més petits, per a realitzar la DUM són mesures de restriccions d’accés urbà impulsades principalment per les administracions públiques locals. Les restriccions pretenen reduir la congestió en zones urbanes freqüentades, i en conseqüència reduir la contaminació, el soroll i els incidents de trànsit.

D'entre totes les pràctiques per a reduir el nombre de vehicles en una zona específica de la ciutat, la més simple i estesa és desenvolupar zones per a vianants. En segona instancia, una altra possible pràctica que no requereix cap canvi en els usos dels carrers suposa restringir l’accés a àrees concretes penalitzant determinats tipus de vehicles. Pot tractar-se d’una simple prohibició per a alguns vehicles o, com a mesura menys habitual, cobrar una taxa per conduir per la zona limitada.

Aquestes mesures també es poden veure acompanyades de restriccions temporals, reduïdes a franges concretes del dia. Aquestes finestres temporals normalment afecten només vehicles de mercaderies, però també en poden afectar d’altres.

Per a les restriccions se segueixen diversos criteris: tipologia de vehicle (automòbil, furgoneta, camió, bicicleta, etc.), pes del vehicle (per sobre de 3,5 tones, per exemple) o tipologia de conductor (residencial, repartidor, etc.).

Les zones en què només es penalitzen determinats vehicles en funció de les seves emissions s’anomenen Zones de Baixes Emissions (Low Emission Zones, ZBE) ja que tenen com a màxim objectiu minimitzar les emissions contaminants en aquelles zones.

Viabilitat d’implementació: Molt baixa

Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura

Baix Mig Alt

Atributs de la mesura

Mitjà de transport Regulació, normativa i legislació B2B B2C DUS Medi ambient

Agents implicats en la posada en marxa

Administració local Administració supramunicipal

Àmbit geogràfic on aplicar la mesura

Alta densitat de població Alta densitat del sector terciari

Mode de transport

Camions Furgonetes Vehicle elèctric Bicicletes de càrrega A peu
COMPARAR AMB ALTRES MESURES
    • Grau d’impacte de la mesura segons objectiu
      Informació sobre impacte Es consideren tres graus d’impacte positiu: Alt > quan impactarà de forma directe i substancial; Mig > quan hi ha un cert impacte per a l’objectiu; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà un impacte rellevant sobre aquell objectiu.
      Millora de l´espai públic
      Coneixement del sector
      Reducció dels accidents
      Millora de la qualitat de l’aire
      Lluita contra el canvi climàtic
      Millora del comerç local
      Millores a la logística inversa
      No hi ha efectes sobre aquest canal
      Efectivitat de les mesures segons els canals de distribució
      Informació sobre els graus d’efectivitat IEs consideren diferents graus d’efectivitat de la mesura sobre els canals de distribució, degut a la casuística que té cadascun d’ells: Alta > quan serà efectiva de forma substancial; Normal-alta > quan hi ha un cert impacte per al canal; Normal > quan la mesura afecta d’una manera relativa a la DUM del canal; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà una repercussió o serà baixa, per a aquell canal.
      Canal Horeca
      Proximitat
      Salud i bellessa
      Oficines i despatxos
      Farmàcies
      Quioscs
      Supermetcats barri
      Tallers d’automoció
      Concessionaris vehicles
      Centres educatius
      Petit indústria manufacturera
      Domicilis particulars (zona alta-mitja densitat)
      Domicilis particulars (zona baixa densitat o rural)
      No hi ha efectes sobre aquest canal

      Agents impulsors per a la posada en marxa la mesura:

      Administració pública

      Impacte positiu per a:

      Administració pública Comerç local Operadors logístics Empreses comerç electrònic Clients comerç local Clients comerç electrònic
      • Avantatges Avantatges
        • Fàcil d’implementar i ràpid d’introduir.
        • Costos d’inici baixos.
        • Millores en pol·lució, soroll, congestió, incidents de trànsit.
        Inconvenients Inconvenients
        • Queixes dels transportistes i/o ciutadans.
        Accions Accions
        • Implementació de les zones amb accés regulat.
        • Alta sinèrgia amb l’aplicació de CCU’s, estacionament C/D i vehicles alternatius. Implementant-les, l'eficiència de la restricció en la circulació de vehicles de mercaderies en zones urbanes serà més alta.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxitFactors clau d´èxit
        • Dimensionament adequat de l’àrea.
        • Elecció de la restricció d’accés a la zona (segons tipus de vehicles, segons emissions, horaris, etc.).
        • Comunicació amb tots els agents implicats.
        • Implementació segons uns terminis temporals graduals.
      • Avantatges Avantatges
        • Costos addicionals.
        • Necessitat d’ajustar rutes.
        • Adaptar la flota i introduir nous vehicles.
        Inconvenients Inconvenients
        • Costos addicionals.
        • Necessitat d’ajustar rutes.
        • Adaptar la flota i introduir nous vehicles.
        Accions Accions
        • Adaptació a les restriccions d’accés.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Comunicació, participació i elaboració de propostes amb l’Administració.
        • Planificar i anticipar-se als canvis o regulacions.
        • Enfocar aquest tipus de restriccions com una oportunitat de millora.
        • Aprofitar ajuts per a la renovació de flotes.
      • Avantatges Avantatges
        • Reducció de soroll a la zona.
        • Més atractiu per als vianants.
        Inconvenients Inconvenients
        • Costos més alts de serveis a la zona restringida.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Comunicació i propostes a l’Administració sobre quines serien les millors mesures a implementar.

    • La Llei 7/2021, de 20 de maig de 2021, de Canvi Climàtic i Transició Energètica, estableix que els municipis espanyols de més de 50.000 habitants, els territoris insulars i els municipis de més de 20.000 habitants que superin els valors límit de contaminants regulats, hauran d'adoptar abans del 2023 plans de mobilitat urbana sostenible per a introduir mesures de mitigació i reduir les emissions de la mobilitat, incloent-hi, entre d'altres, l'establiment de zones de baixes emissions.

      Les directrius no determinen una extensió mínima per a les ZBE, que dependrà de les característiques de cada municipi, però sí que assenyalen que haurà de ser significativa i suficient per al compliment dels objectius. S'identifiquen diferents models de ZBE, tant estructurals (nucli, en àrees concretes, o anell, introduint gradualitat per àrees concèntriques) com complementàries (especials, per a àrees com a campus universitaris, parcs empresarials, entorns escolars o sanitaris, i específiques per a trams de carrers en què concorrin circumstàncies singulars). Tampoc no es determina per a quines tipologies de vehicles s'haurà de restringir l'accés a una ZBE. De nou, dependrà de cada cas, havent de dissenyar-se les restriccions de manera que facin possible assolir els objectius. En tot cas, les directrius apunten que el disseny de les ZBE haurà de tenir en compte la piràmide de mobilitat, donant prioritat al vianant, a la mobilitat activa i al transport públic davant del vehicle privat. Respecte d'aquest últim, i a fi d'assolir els objectius en matèria de qualitat de l'aire i el canvi climàtic, caldrà prioritzar els vehicles amb emissions baixes i, preferentment, nul·les, contribuint així a impulsar l'electrificació del transport.

      Regulació d'accès segons jerarquia viària o tipologia de vehicle.

      En zona urbana, es distingeixen tres tipus de vies segons la seva funció en l’organització de la mobilitat de vehicles:

      Vies bàsiques

      Garanteixen la distribució del trànsit en tots els modes de transport a nivell de ciutat. Es recomana respecte la DUM:

      • Senyalitzar com a itineraris preferents per a la mobilitat de mercaderies.
      • No permetre la càrrega i descàrrega en horari diürn excepte en carrils multiús.
      • Permetre la càrrega i descàrrega en horari nocturn.
      • Ubicar i senyalitzar l’accés a microplataformes de distribució urbana de mercaderies.

      Vies locals

      Garanteixen l’accés i la distribució interior d’un barri o zona de la ciutat, evitant el trànsit de pas. Es recomana respecte la DUM:

      • Senyalitzar com a itineraris preferents per a la mobilitat de mercaderies.
      • Permetre la càrrega i descàrrega en horari diürn.
      • Permetre la càrrega i descàrrega en horari nocturn.
      • Ubicar i senyalitzar l’accés a microplataformes de distribució urbana de mercaderies.

      Vies veïnals

      Garanteixen l’accessibilitat a tots els orígens i destinacions. Es recomana respecte la DUM:

      • Itinerari complementari per a la mobilitat de mercaderies.
      • Permetre la càrrega i descàrrega en horari diürn.
      • No permetre la càrrega i descàrrega en horari nocturn.
      • Organitzar el repartiment des de la microplataforma més propera.

      Eixos cívics i zones de vianants

      Articulen la mobilitat a peu en la ciutat (tot i que a nivell de circulació de vehicles es considerin veïnals), o bé que concentren una activitat comercial potent que requereix d’un tractament

    • Exemple OM ZBE Barcelona

      (2019) Ordenança reguladora de la zona de baixes emissions de Barcelona

       

      Exemple OM ZBE Sant Cugat del Vallès

      (2019) Ordenança municipal relativa a la restricció de la circulació de determinats vehicles a la ciutat de Sant Cugat del Vallès amb l’objectiu de preservar i millorar la qualitat de l ’aire.

       

      Exemple OM ZBE Sant Joan Despí

      (2021) Ordenança municipal relativa a la restricció de la circulació de determinats vehicles

Compatibilitat entre altres mesures