Promoure l'economia col·laborativa i/o solidària per a la realitzar la DUM

Basant-se en el concepte d’economia compartida, estan sorgint startups en el sector de logística que busquen suplir digitalment la demanda compartint l’excés d’actius sobrants i infrautilitzats. Els sistemes es basen en un servei de missatgeria que aprofita amplis col·lectius d’individus dispersos per tota la geografia, disposats a dur a terme lliuraments a canvi d’una remuneració. El lliurament el sol·liciten particulars a través d’Internet. Aquest mètode d'externalització rep el nom de crowsourcing. Un cop aquests han introduït les dades, la plataforma de repartiment envia la comanda als missatgers situats en les immediacions del lloc d’expedició per tal que l’aprovin. Aquest mètode pot ajudar a cobrir la demanda creixent de logística de comerç electrònic. A banda de ser un servei d’oferta flexible que suposa poques necessitats d’inversió per a les empreses de paqueteria, pot donar oportunitats laborals a la comunitat. Les aplicacions de crowdsourcing també afronten alguns inconvenients que en dificulten la difusió i l’ús. Les més destacades d’entre aquestes són qüestions de seguretat i aspectes legals i de responsabilitat. Per altre banda, també existeixen iniciatives com Koiki. Aquesta empresa sorgeix per la necessitat de canviar el sistema de lliurament de paquets a domicili. L'entitat neix amb l'objectiu de canviar el model, buscant sinèrgies amb el sector social, on hi ha moltes persones en disposició per fer repartiment domiciliari. L'entitat decideix encaixar les dues necessitats: la necessitat del sector social per buscar feina a les persones que atén, i la necessitat de canviar la forma arcaica de lliurar paquets a domicili. Parteix de la base que tots les persones empleades han de provenir de l'economia social o de segments de la població vulnerables i que no poden contaminar. Per això es crea un concepte nou: els microhub urbans. Des d'aquí surten els koikis a peu, amb bicicleta o cotxe elèctric a repartir a les zones d'influència d'aquest microhub. Com més microhubs tinguin, més capil·laritat i més capacitat de repartiment tindran.

Basant-se en el concepte d’economia compartida, estan sorgint startups en el sector de logística que busquen suplir digitalment la demanda compartint l’excés d’actius sobrants i infrautilitzats.

Els sistemes es basen en un servei de missatgeria que aprofita amplis col·lectius d’individus dispersos per tota la geografia, disposats a dur a terme lliuraments a canvi d’una remuneració. El lliurament el sol·liciten particulars a través d’Internet. Aquest mètode d'externalització rep el nom de crowsourcing. Un cop aquests han introduït les dades, la plataforma de repartiment envia la comanda als missatgers situats en les immediacions del lloc d’expedició per tal que l’aprovin.

Aquest mètode pot ajudar a cobrir la demanda creixent de logística de comerç electrònic. A banda de ser un servei d’oferta flexible que suposa poques necessitats d’inversió per a les empreses de paqueteria, pot donar oportunitats laborals a la comunitat.

Les aplicacions de crowdsourcing també afronten alguns inconvenients que en dificulten la difusió i l’ús. Les més destacades d’entre aquestes són qüestions de seguretat i aspectes legals i de responsabilitat.

Per altre banda, també existeixen iniciatives com Koiki. Aquesta empresa sorgeix per la necessitat de canviar el sistema de lliurament de paquets a domicili. L'entitat neix amb l'objectiu de canviar el model, buscant sinèrgies amb el sector social, on hi ha moltes persones en disposició per fer repartiment domiciliari. L'entitat decideix encaixar les dues necessitats: la necessitat del sector social per buscar feina a les persones que atén, i la necessitat de canviar la forma arcaica de lliurar paquets a domicili. Parteix de la base que tots les persones empleades han de provenir de l'economia social o de segments de la població vulnerables i que no poden contaminar. Per això es crea un concepte nou: els microhub urbans. Des d'aquí surten els koikis a peu, amb bicicleta o cotxe elèctric a repartir a les zones d'influència d'aquest microhub. Com més microhubs tinguin, més capil·laritat i més capacitat de repartiment tindran.

Viabilitat d’implementació: Moderada

Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura

Baix Mig Alt

Atributs de la mesura

Models de negoci B2B B2C

Agents implicats en la posada en marxa

Administració local Administració supramunicipal Transportista Distribuïdor minorista Distribuïdor majorista

Àmbit geogràfic on aplicar la mesura

Alta densitat de població Baixa densitat de població Alta densitat del sector terciari Baixa densitat del sector terciari

Mode de transport

Bicicletes de càrrega A peu

COMPARAR AMB ALTRES MESURES

Grau d’impacte de la mesura sobre els objectius de l’impuls i efectivitat sobre els canals de distribució

Accions, impactes i efectes per als agents implicats
- Administracions públiques: Locals | Supramunicipals
- Operadors logístics | Transportistes
- Petit comerç (minorista) | Cadenes d’establiments | Gran distribució | Comerç electrònic
Proves pilot i d’altres projectes relacionats

Promoure l'economia col·laborativa i/o solidària per a la realitzar la DUM

Promoure l'economia col·laborativa i/o solidària per a la realitzar la DUM

Compatibilitat entre altres mesures