Promoure sinèrgies entre el transport públic i la DUM

Promoure sinèrgies entre el transport públic i la DUM

<p>Actualment, <strong>poques vegades s'utilitza el transport públic </strong>com a vehicle per a la distribució de mercaderies, ja que resulta poc pràctic a les zones amb més densitat. El transport públic però, també pot cedir i utilitzar espais propis, com són les estacions ferroviàries o de transport per carretera, els aparcaments d'enllaç i/o d'altres emplaçaments per a col·locar-hi taquilles o llocs on emmagatzemar mercaderies i fer el repartiment des d'aquests punts a la seva destinació final.&nbsp;</p> <p>Tot i això, les línies poc congestionades (en hores vall) d'autobusos, metro&nbsp;o tramvies presenten certes oportunitats.</p> <p>Trobar <strong>sinèrgies en el transport de persones i mercaderies&nbsp;pot ser especialment útil</strong> al sector de la paqueteria, en què els repartidors poden utilitzar el ferrocarril i/o el metro com a transport per després dipositar els paquets a taquilles intel·ligents situades a l'interior de les estacions de metro o tren.</p> <p>Així mateix, aquest model permet accedir a zones de repartiment no accessibles amb vehicles pesants o lluny de la localització del punt de partida del repartidor, així com la reducció de costos i emissions en no utilitzar una flota de vehicles pròpia.&nbsp;</p> <p>Els avantatges que proporciona, per exemple, un tramvia de mercaderies respecte al transport convencional per camió són:</p> <ul> <li>Menor energia específica comparada amb el transport convencional per carretera (de l'ordre del 50% menor);</li> <li>Millors índexs de puntualitat que el transport convencional, per absència de problemes de congestió de trànsit, en el cas que el tramvia tingui prioritat en tot el seu recorregut;</li> <li>Millor aprofitament de les infraestructures viàries, desaprofitada, en alguns casos, en hores vall;</li> <li>Reducció del trànsit rodat amb motors de combustió interna;</li> <li>És viable la utilització de la infraestructura en horari nocturn;</li> <li>Col·labora a la reducció del nivell del trànsit a les ciutats.</li> </ul> <p>Els inconvenients deriven de la limitada xarxa ferroviària en algunes ciutats. Tot i així, en cas de disposar-ne,&nbsp;ha estat dissenyada en funció de les necessitats de transport de persones, i no cobreixen&nbsp;la necessitat d'instal·lacions específiques de càrrega i descàrrega, els requeriments d'un intercanvi modal addicional i el propi cost del material rodant (que a algunes ciutats s'ha minimitzat gràcies a l'ús de material recuperat).</p>

Actualment, poques vegades s'utilitza el transport públic com a vehicle per a la distribució de mercaderies, ja que resulta poc pràctic a les zones amb més densitat. El transport públic però, també pot cedir i utilitzar espais propis, com són les estacions ferroviàries o de transport per carretera, els aparcaments d'enllaç i/o d'altres emplaçaments per a col·locar-hi taquilles o llocs on emmagatzemar mercaderies i fer el repartiment des d'aquests punts a la seva destinació final. 

Tot i això, les línies poc congestionades (en hores vall) d'autobusos, metro o tramvies presenten certes oportunitats.

Trobar sinèrgies en el transport de persones i mercaderies pot ser especialment útil al sector de la paqueteria, en què els repartidors poden utilitzar el ferrocarril i/o el metro com a transport per després dipositar els paquets a taquilles intel·ligents situades a l'interior de les estacions de metro o tren.

Així mateix, aquest model permet accedir a zones de repartiment no accessibles amb vehicles pesants o lluny de la localització del punt de partida del repartidor, així com la reducció de costos i emissions en no utilitzar una flota de vehicles pròpia. 

Els avantatges que proporciona, per exemple, un tramvia de mercaderies respecte al transport convencional per camió són:

  • Menor energia específica comparada amb el transport convencional per carretera (de l'ordre del 50% menor);
  • Millors índexs de puntualitat que el transport convencional, per absència de problemes de congestió de trànsit, en el cas que el tramvia tingui prioritat en tot el seu recorregut;
  • Millor aprofitament de les infraestructures viàries, desaprofitada, en alguns casos, en hores vall;
  • Reducció del trànsit rodat amb motors de combustió interna;
  • És viable la utilització de la infraestructura en horari nocturn;
  • Col·labora a la reducció del nivell del trànsit a les ciutats.

Els inconvenients deriven de la limitada xarxa ferroviària en algunes ciutats. Tot i així, en cas de disposar-ne, ha estat dissenyada en funció de les necessitats de transport de persones, i no cobreixen la necessitat d'instal·lacions específiques de càrrega i descàrrega, els requeriments d'un intercanvi modal addicional i el propi cost del material rodant (que a algunes ciutats s'ha minimitzat gràcies a l'ús de material recuperat).

Viabilitat d’implementació: Baixa

Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura

Baix Mig Alt

Atributs de la mesura

Estratègia logística Mitjà de transport Regulació, normativa i legislació B2B

Agents implicats en la posada en marxa

Administració local Administració supramunicipal Transportista Distribuïdor minorista Distribuïdor majorista

Àmbit geogràfic on aplicar la mesura

Alta densitat de població Baixa densitat de població Alta densitat del sector terciari Baixa densitat del sector terciari

Mode de transport

Telefèric Metro Tramvia Autobús o autocar
COMPARAR AMB ALTRES MESURES
    • Grau d’impacte de la mesura segons objectiu
      Informació sobre impacte Es consideren tres graus d’impacte positiu: Alt > quan impactarà de forma directe i substancial; Mig > quan hi ha un cert impacte per a l’objectiu; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà un impacte rellevant sobre aquell objectiu.
      Millora de l´espai públic
      Coneixement del sector
      Reducció dels accidents
      Millora de la qualitat de l’aire
      Lluita contra el canvi climàtic
      Millora del comerç local
      Millores a la logística inversa
      No hi ha efectes sobre aquest canal
      Efectivitat de les mesures segons els canals de distribució
      Informació sobre els graus d’efectivitat IEs consideren diferents graus d’efectivitat de la mesura sobre els canals de distribució, degut a la casuística que té cadascun d’ells: Alta > quan serà efectiva de forma substancial; Normal-alta > quan hi ha un cert impacte per al canal; Normal > quan la mesura afecta d’una manera relativa a la DUM del canal; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà una repercussió o serà baixa, per a aquell canal.
      Canal Horeca
      Proximitat
      Salud i bellessa
      Oficines i despatxos
      Farmàcies
      Quioscs
      Supermetcats barri
      Tallers d’automoció
      Concessionaris vehicles
      Centres educatius
      Petit indústria manufacturera
      Domicilis particulars (zona alta-mitja densitat)
      Domicilis particulars (zona baixa densitat o rural)
      No hi ha efectes sobre aquest canal

      Agents impulsors per a la posada en marxa la mesura:

      Administració pública

      Impacte positiu per a:

      Administració pública Transportistes Operadors logístics
      • Avantatges Avantatges
        • Control i limitació dels impactes nocius que poden tenir els nous vehicles.
        • Potenciació dels impactes positius.
        • Fer més eficient el sistema de transport públic.
        • Aprofitar espais no utilitzats a les estacions del transport públic.
        Inconvenients Inconvenients
        • Desconeixement en molts casos de quins impactes o conflictes poden aparèixer.
        • Ús en hores concretes del dia, fora de l'hora punta.
        • Garantir la seguretat de les persones usuàries.
        • Disminució de la velocitat comercial.
        • Predisposició dels operadors del transport públic.
        Accions Accions
        • Aplicació de mesures que afavoreixin l’ús d’aquests vehicles.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxitFactors clau d´èxit
        • Adaptar-se ràpidament als nous vehicles o diferents alternatives, en el moment oportú.
        • Ser coneixedor de les diferents alternatives existents i que apareixeran en un futur.
        • Realització d’estudis o proves pilot.
      • Avantatges Avantatges
        • Oportunitat de negoci.
        Inconvenients Inconvenients
        • Maduresa tecnològica d’algunes solucions; risc derivat de la seva implementació i desconeixement del sector respecte aquests vehicles.
        • Reenfocament del model de negoci actual.
        Accions Accions
        • Aprofitar i implementar les diferents mesures i incentius proposats per l’Administració.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Adaptar-se ràpidament a les noves condicions i oportunitats que ofereix el sector.
        • Col·laborar amb l’Administració amb els diferents estudis o proves pilot que es proposin.
      • Avantatges Avantatges
        • Possible afectació a l’entorn del local derivat de l’ús d’aquests nous vehicles.
        Inconvenients Inconvenients
        • Possible afectació a l’entorn del local derivat de l’ús d’aquests nous vehicles.

Compatibilitat entre altres mesures