Promoure des del sector públic, l'ús de drons per a realitzar la DUM

Promoure des del sector públic, l'ús de drons per a realitzar la DUM

<p>Molts nous mètodes de transport, com ara <strong>vehicles autònoms</strong> i <strong>drons</strong>, s’han unit a la conversa, per tal d’obtenir <strong>costos de lliurament mes baixos</strong>. Aquest tipus de lliuraments s’han anomenat X2C (Anything to consumer), on no hi ha un una persona física realitzant la entrega (Joerss et al., 2016).</p> <p>S'espera que X2C sigui el <strong>futur del lliurament </strong>i suposarà una <strong>pressió important per a les empreses de transport tradicional</strong>, ja que s'espera que el lliurament de X2C costi molt menys que els preus d’ara. A mesura que <strong>augmenta l’impuls al lliurament a domicili</strong>, <strong>la necessitat d’innovació en el camp del transport continua augmentant</strong>. Robots autònoms amb finalitats de missatgeria es poden dissenyar per a funcionar en l’aire.</p> <p>Els <strong>drons </strong>són <strong>aparells voladors</strong> que poden transportar <strong>paquets de fins a 15 kg</strong> a un destí al llarg d’una ruta directa i a una velocitat mitjana relativament alta. Igual que els altres vehicles autònoms exposats, els recursos humans només es necessiten per a la supervisió. &nbsp;</p> <p>La diferència principal comparats amb altres sistemes autònoms és que els drons no tenen sentit en entorns urbans. Estan <strong>dissenyats per a</strong> <strong>abarcar DUM a zones rurals</strong>, cobrint distàncies més grans i lliurant els paquets als jardins de les cases.</p>

Molts nous mètodes de transport, com ara vehicles autònoms i drons, s’han unit a la conversa, per tal d’obtenir costos de lliurament mes baixos. Aquest tipus de lliuraments s’han anomenat X2C (Anything to consumer), on no hi ha un una persona física realitzant la entrega (Joerss et al., 2016).

S'espera que X2C sigui el futur del lliurament i suposarà una pressió important per a les empreses de transport tradicional, ja que s'espera que el lliurament de X2C costi molt menys que els preus d’ara. A mesura que augmenta l’impuls al lliurament a domicili, la necessitat d’innovació en el camp del transport continua augmentant. Robots autònoms amb finalitats de missatgeria es poden dissenyar per a funcionar en l’aire.

Els drons són aparells voladors que poden transportar paquets de fins a 15 kg a un destí al llarg d’una ruta directa i a una velocitat mitjana relativament alta. Igual que els altres vehicles autònoms exposats, els recursos humans només es necessiten per a la supervisió.  

La diferència principal comparats amb altres sistemes autònoms és que els drons no tenen sentit en entorns urbans. Estan dissenyats per a abarcar DUM a zones rurals, cobrint distàncies més grans i lliurant els paquets als jardins de les cases.

Viabilitat d’implementació: Baixa

Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura

Baix Mig Alt

Atributs de la mesura

Mitjà de transport Promoció i/o subvenció pública Regulació, normativa i legislació B2B B2C

Agents implicats en la posada en marxa

Administració local Administració supramunicipal Transportista Distribuïdor minorista Distribuïdor majorista

Àmbit geogràfic on aplicar la mesura

Alta densitat de població Baixa densitat de població Alta densitat del sector terciari Baixa densitat del sector terciari

Mode de transport

Drons
COMPARAR AMB ALTRES MESURES
    • Grau d’impacte de la mesura segons objectiu
      Informació sobre impacte Es consideren tres graus d’impacte positiu: Alt > quan impactarà de forma directe i substancial; Mig > quan hi ha un cert impacte per a l’objectiu; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà un impacte rellevant sobre aquell objectiu.
      Millora de l´espai públic
      Coneixement del sector
      Reducció dels accidents
      Millora de la qualitat de l’aire
      Lluita contra el canvi climàtic
      Millora del comerç local
      Millores a la logística inversa
      No hi ha efectes sobre aquest canal
      Efectivitat de les mesures segons els canals de distribució
      Informació sobre els graus d’efectivitat IEs consideren diferents graus d’efectivitat de la mesura sobre els canals de distribució, degut a la casuística que té cadascun d’ells: Alta > quan serà efectiva de forma substancial; Normal-alta > quan hi ha un cert impacte per al canal; Normal > quan la mesura afecta d’una manera relativa a la DUM del canal; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà una repercussió o serà baixa, per a aquell canal.
      Canal Horeca
      Proximitat
      Salud i bellessa
      Oficines i despatxos
      Farmàcies
      Quioscs
      Supermetcats barri
      Tallers d’automoció
      Concessionaris vehicles
      Centres educatius
      Petit indústria manufacturera
      Domicilis particulars (zona alta-mitja densitat)
      Domicilis particulars (zona baixa densitat o rural)
      No hi ha efectes sobre aquest canal

      Agents impulsors per a la posada en marxa la mesura:

      Impacte positiu per a:

      • Avantatges Avantatges
        • Control i limitació dels impactes nocius que poden tenir els nous vehicles.
        • Potenciació dels impactes positius.
        Inconvenients Inconvenients
        • Desconeixement en molts casos de quins impactes o conflictes poden aparèixer.
        • Maduresa tecnològica d’algunes solucions.
        • Dificultat al redactat la legislació urbana d'aquesta tipologia de vehicles.
        Accions Accions
        • Aplicació de mesures que afavoreixin l’ús d’aquests vehicles.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxitFactors clau d´èxit
        • Adaptar-se ràpidament als nous vehicles o diferents alternatives, en el moment oportú.
        • Ser coneixedor de les diferents alternatives existents i que apareixeran en un futur.
        • Realització d’estudis o proves pilot.
      • Avantatges Avantatges
        • Oportunitat de negoci.
        Inconvenients Inconvenients
        • Maduresa tecnològica d’algunes solucions; risc derivat de la seva implementació i desconeixement del sector respecte aquests vehicles.
        • Reenfocament del model de negoci actual.
        Accions Accions
        • Aprofitar i implementar les diferents mesures i incentius proposats per l’Administració.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Adaptar-se ràpidament a les noves condicions i oportunitats que ofereix el sector.
        • Col·laborar amb l’Administració amb els diferents estudis o proves pilot que es proposin.
      • Avantatges Avantatges
        • Possible afectació a l’entorn del local derivat de l’ús d’aquests nous vehicles.
        Inconvenients Inconvenients
        • Possible afectació a l’entorn del local derivat de l’ús d’aquests nous vehicles.

    • El dret encarregat de regular els drons, com a aeronaus que són, és l’aeronàutic. Dit això, començarem l’anàlisi del règim jurídic d’aquestes aeronaus des d’una perspectiva global i internacional, per tal de veure l’abast d’aquesta tecnologia i així comprendre millor què està passant en l’àmbit europeu i estatal.

      La norma magna del dret aeronàutic, és el Conveni de Chicago, que es va aprovar l’any 1944, acabada la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu d’harmonitzar i homogeneïtzar l’aviació civil internacional en fixar uns estàndards de compliment obligatori per a tots els estats que ratificaren el Conveni i, així, poder evitar conflictes de qualsevol mena pel que fa a vols internacionals, és a dir, quan hi entra en joc més d’un estat.

      L’òrgan encarregat de vetllar per l’aplicació i compliment del Conveni de Chicago és l’International Civil Aviation Organization (ICAO). Aquest conveni regula els drons en l’àmbit mundial? La resposta és que no, però sí que fixa les bases que ha de seguir tota normativa d’índole aeronàutica, i els drons, recordem-ho, són aeronaus. Passant del panorama mundial a l’estatal, veiem que a l’Estat espanyol, la “Agencia Estatal de Seguridad Aérea” (AESA), que depèn del Ministeri de Foment, és l’òrgan encarregat de vetllar per la seguretat de l’aviació civil en territori espanyol, és a dir, d’exercir les competències en matèria de control de la circulació aèria general en temps de pau i de vetllar perquè es compleixin les normes d’aviació civil en el conjunt de l’activitat aeronàutica d’Espanya. Recordant el binomi dron-aeronau, és necessari destacar els tres grans pilars de la legislació aeronàutica espanyola que són d’aplicació als drons:

      - Ley 48/1960 sobre Navegación Aérea.

      - Ley 21/2003 de Seguridad Aérea.

      - Reglamento de Circulación Aérea.

Compatibilitat entre altres mesures