• La Jornada ‘El nou paradigma de la informació de la mobilitat i la seva gestió’, organitzada per l’ATM i la Generalitat, va presentar el CGIT Catalunya i les innovacions que aporta per al futur de la informació de la mobilitat al territori.
   
• Diferents agents del sector van debatre sobre els reptes actuals per a la mobilitat del futur des de la perspectiva del MaaS (Mobility as a Service).

Barcelona, 7 d’octubre.- La jornada, sota el nom ‘El nou paradigma de la informació de la mobilitat i la seva gestió’, i organitzada per l’ATM i la Generalitat, es va celebrar a la seu del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori.

L’acte va ser inaugurat amb la benvinguda institucional a càrrec de Mercè Rius, directora general de Transports i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, qui va destacar els passos endavant del sector públic per homogeneïtzar els sistemes de recollida d’informació. Rius també va assenyalar la voluntat de l’administració d’alinear aquest objectiu amb un sistema de tarificació més just, l’eliminació de corones i, en definitiva, donar un servei equitatiu a tot el territori. “Amb el Centre de Gestió de la Informació del Transport de Catalunya (CGIT), anem fent passos endavant per recollir informació a temps real per servir-la als usuaris, fet que ens ha de permetre la mobilitat del present i del futur”, va assegurar.

Seguidament va tenir lloc la presentació del CGIT i de les innovacions que aporta per al futur de la informació de la mobilitat a Catalunya. Ramon Bacardí, director de la T-mobilitat de l'ATM de Barcelona, va remarcar la importància del centre que va definir com: “un hub d’informació, ideat ja el 2016, amb capacitat de digitalitzar i unificar dades per tal d’aconseguir l’autogestió d’usuaris i operadors”. En aquest sentit, Bacardí va incidir en la necessitat “d’integrar i gestionar totes les dades de les diferents xarxes i operadors de transport” per tal de fer que l’experiència de viatge sigui el màxim de profitosa l’usuari i facilitar-li la presa de decisions en la planificació i durant el mateix. Per últim, com a responsable de la T-mobilitat va recordar que projectes complexos com és el de T-mobilitat, aporta, entre altres, la digitalització i integració de les dades que no es tenia amb el sistema magnètic.

Guillem Vall, responsable del Centre de Gestió de la Informació del Transport de Catalunya de l'ATM de Barcelona va explicar el funcionament tècnic del CGIT, destacant la importància d’aquest com a “referent per coordinar la informació programada i l’estat del servei entre operadors i usuaris”, va subratllar. Per la seva part, Marc Roca, tècnic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, va fer referència al potencial del centre a l’hora d’anticipar-se per tal de minimitzar les conseqüències d’una incidència mitjançant alertes en temps real.

Respecte a la comunicació de les alteracions de la xarxa de transport públic, la coordinadora del Centre T-mobilitat de l'ATM de Barcelona, Sònia Gómez, va fer un repàs del procés de modernització de l’antic TransMet -operat inicialment per TMB des del 1998 via ràdio o teletext- als actuals canals digitals com el web i l'app T-mobilitat, o Twitter i Telegram.

Després d’una activitat participativa amb els assistents, va tenir lloc la taula rodona sobre el futur de la informació de la mobilitat, on agents del sector van analitzar els projectes innovadors sobre informació de la mobilitat i van debatre sobre les futures tendències del sector. Ramon Pruneda, director tècnic d’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) Informació i Serveis, va voler insistir en la necessitat de garantir la “qualitat de la informació”. Per això, va recordar que: “a l’AMB hem invertit molt en eines automatitzades de geolocalització i ocupació dels vehicles a temps real”. Des de l’àmbit del transport privat, Cristian Bardají, director de mobilitat del RACC, va assenyalar tres reptes; “(1) aprofitar bé el potencial de les dades que ja tenim; (2) transformar-les en informació de valor per l’usuari; i (3) guanyar en fiabilitat respecte a altres integradors d’informació com Google”.

Per la seva part, Carme Fàbregas, directora de l’àrea d’innovació i sistemes de l’ATM Barcelona, va voler fer esment d’alguns dels reptes de l’administració pública: “Estem obligats a orquestrar la informació del servei en sentit bidireccional”, insistint en la necessitat de tenir sempre disponibles les dades. Fàbregas també va posar en valor la feina feta fins avui, amb la integració de la xarxa de transport públic o el projectes com la T-mobilitat, ideats amb una visió que pugui acabar confluint en un futur MaaS (Mobility as a Service).

Per últim, després d’un torn obert de preguntes del públic, va tenir lloc la cloenda de la jornada a càrrec de Sergi Martínez-Abarca, Cap del Servei de Gestió del Transport de l’ATM de Barcelona. Martínez-Abarca que va posar punt i final a l’acte recordant que, davant la demanda d’informació i dades, les administracions i els operadors han de ser “fiables”, fer que la informació sigui “accessible” i d’aquesta manera garantir “eficiència de servei”.

Video Relacionat

Documents relacionats