• Accedeix al vídeo de la retransmissió de la jornada.

El passat dimarts 1 de febrer es va dur a terme una nova jornada ATM sota el nom, Vulnerabilitat territorial i mobilitat personal en temps de covid19. La sessió, en format webinar, es va realitzar a través de la plataforma digital Zoom, i s’hi van presentar les conclusions de l'estudi anomenat Diagnosi i seguiment de les dades de mobilitat ferroviària i mobilitat quotidiana a través de la telefonia mòbil durant l’emergència sanitària provocada per la COVID19. La recerca, corresponent al període març 2020 - març 2021, ha estat elaborat pel Grup de Recerca en Energia, Territori i Societat en el marc del conveni subscrit entre l'Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

La jornada, on van participar prop de 70 persones, va començar amb la benvinguda inicial per part del director general de l'ATM, Pere Torres, que va emmarcar l’estudi de mobilitat i renda en la voluntat de l’ATM de descobrir els factors estructurals de la desigualtat en la nostra societat, per mirar de capgirar-los lo possible des del nostre àmbit d’actuació. D’altra banda, Torres també va agrair la contribució de les persones ponents i l’interès dels assistents.

Seguidament, el director de l’Àrea de Mobilitat de l’ATM, Lluís Alegre va contextualitzar el treball en l’àmbit territorial i temporal, mentre que Jordi Martín, responsable de Cartografia Digital i SIG de l'Àrea de Mobilitat de l’ATM i coautor de l’estudi presentat, va exposar detalladament la metodologia del treball.

Ponències

En l’apartat de ponències, el director de l’estudi i Investigador Principal del Grup d’Estudis sobre Energia Territori i Societat (GURB) del Departament de Geografia de la UAB, Oriol Nel·lo, va presentar les conclusions del treball. Aquestes confirmen la hipòtesi de treball: hi ha una relació clara entre el nivell de renda i la capacitat de reduir la mobilitat de la ciutadania en situació de pandèmia: així es constata que les àrees/barris més vulnerables són les que han reduït en menor mesura la seva mobilitat en transport ferroviari durant la crisi de la covid-19. Pots veure la presentació aquí.

A continuació, va ser el torn de Ricard Gomà, director de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) de la UAB que va exposar diverses dades sobre la vulnerabilitat territorial en el context metropolità en termes tant de vulnerabilitat social (pobresa, envelliment, solitud, condició d’immigrant) com residencial, i va evidenciar l’existència d’eixos de segregació territorial. Així mateix, també va reconèixer que les mesures de protecció de la població han resultat positives (cas dels ERTO), però remarcant que no ha estat així en el cas de persones desvinculades del món laboral, que han quedat desprotegides. Pots veure la presentació aquí.

Per últim, la vicerectora Campus, Sostenibilitat i Territori de la UAB, Carme Miralles, va fer un repàs del paper de la mobilitat en el context de la covid-19, i va posar en valor la importància d’obtenir dades de fonts diverses (validacions i telefonia) i ben diferents, que donen robustesa a l’anàlisi. D’aquesta manera, Miralles va relacionar també les dades amb els resultats de l’enquesta de mobilitat en dia feiner (EMEF 2020). Entre altres conclusions, la vicerectora va assegurar que, si abans es relacionava una major renda a una major mobilitat, la pandèmia ha invertit la premissa, i la gent menys vulnerable socioeconòmicament, s’ha desplaçat menys en tant que ha tingut la possibilitat de reduir la seva mobilitat. Per últim, Miralles també va afegir que "la disminució de l'ús del transport públic és circumstancial” tenint en compte que les últimes dades recollides mostren que el 74% de la gent assegura que no canviarà el mode de transport tot i la pandèmia.

Video Relacionat

Documents relacionats