<p>El <strong>planejament i la normativa urbanística</strong> condiciona clarament el <strong>funcionament de la DUM</strong> així com el <strong>conjunt de solucions factibles a aplicar</strong>. Per tant, malgrat que les <strong>competències en regulació de la DUM</strong> son bàsicament d’àmbit municipal, el planejament i normativa urbanística que es deriven sovint d’institucions supramunicipals esdevenen també palanques de canvi per a la <strong>millora de la DUM o facilitadors de solucions en aquest àmbit</strong>.</p>
<p>L’<strong>alt valor del sòl</strong> en grans ciutats i el <strong>règim d’usos del sòl</strong>, que típicament mira d’allunyar les <strong>activitats industrials</strong> i <strong>logístiques de les zones residencials</strong>, releguen les activitats logístiques a zones de la perifèria urbana. Així, el <strong>creixement </strong>i <strong>consolidació </strong>de la <strong>zona urbana</strong> <strong>deriva estrictament en una major distància entre els centres principals de distribució i la destinació final dels productes a les ciutats</strong>. Per tant, s’incrementen les necessitats de transport en la logística urbana i les externalitats que se’n deriven.</p>
<p>En aquest sentit, es fa palesa la necessitat d’<strong>introduir elements de la xarxa logística dins de la zona estrictament urbana com ara els centres de consolidació o els punts de recollida</strong>, en les diferents formes que puguin prendre, la qual cosa s’ha de <strong>traslladar al planejament i normativa urbanística corresponent per a fer-ho viable</strong>.</p>
<p>Així, el <strong>règim d’usos</strong> i la <strong>normativa corresponent</strong> han de <strong>reservar i regular convenientment la presència d’activitat logística adaptada a la zona urbana</strong>, que tant pot ser que <strong>requereixi d’un espai propi</strong> com que pugui <strong>inserir-se en espais comercials o d’altres usos</strong>. A més de <strong>regular espais específics d’activitat logística</strong>, la normativa urbanística ha de <strong>permetre i facilitar la introducció de tecnologies de la informació</strong> <strong>i la comunicació a l’espai públic</strong> per a la millora de la DUM.</p>
<p>Un clar exemple d’aquestes tecnologies seria la <strong>disposició de sensors</strong> que permetessin <strong>veure l’ocupació de les places de càrrega i descàrrega</strong>. Es podria optar per introduir aquest aspecte a la normativa urbanística corresponent a fi d’harmonitzar el desplegament d’aquesta tecnologia.</p>
El planejament i la normativa urbanística condiciona clarament el funcionament de la DUM així com el conjunt de solucions factibles a aplicar. Per tant, malgrat que les competències en regulació de la DUM son bàsicament d’àmbit municipal, el planejament i normativa urbanística que es deriven sovint d’institucions supramunicipals esdevenen també palanques de canvi per a la millora de la DUM o facilitadors de solucions en aquest àmbit.
L’alt valor del sòl en grans ciutats i el règim d’usos del sòl, que típicament mira d’allunyar les activitats industrials i logístiques de les zones residencials, releguen les activitats logístiques a zones de la perifèria urbana. Així, el creixement i consolidació de la zona urbana deriva estrictament en una major distància entre els centres principals de distribució i la destinació final dels productes a les ciutats. Per tant, s’incrementen les necessitats de transport en la logística urbana i les externalitats que se’n deriven.
En aquest sentit, es fa palesa la necessitat d’introduir elements de la xarxa logística dins de la zona estrictament urbana com ara els centres de consolidació o els punts de recollida, en les diferents formes que puguin prendre, la qual cosa s’ha de traslladar al planejament i normativa urbanística corresponent per a fer-ho viable.
Així, el règim d’usos i la normativa corresponent han de reservar i regular convenientment la presència d’activitat logística adaptada a la zona urbana, que tant pot ser que requereixi d’un espai propi com que pugui inserir-se en espais comercials o d’altres usos. A més de regular espais específics d’activitat logística, la normativa urbanística ha de permetre i facilitar la introducció de tecnologies de la informació i la comunicació a l’espai públic per a la millora de la DUM.
Un clar exemple d’aquestes tecnologies seria la disposició de sensors que permetessin veure l’ocupació de les places de càrrega i descàrrega. Es podria optar per introduir aquest aspecte a la normativa urbanística corresponent a fi d’harmonitzar el desplegament d’aquesta tecnologia.
Viabilitat d’implementació: Alta
Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura
Baix
Mig
Alt