<p>Com s’apunta a (Schoemaker & Allen, 2006), els <strong>vehicles de mercaderies</strong> urbans suposen aproximadament el 6%-18% dels desplaçaments urbans totals, aproximadament el 19% de l’ús d’energia, i aproximadament el 21% de les emissions de CO2.</p>
<p>El desembre de 2020, el Departament de Territori i Sostenibilitat, concretament les direccions generals de Transports i Mobilitat i Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, van encarregar al CENIT, grup RTD del CIMNE, la redacció de l'estudi "<strong><em>Guia per a la compra dels vehicles de transport de mercaderies per a diferents tecnologies del motor</em></strong>". L'objectiu principal d'aquest <a href="/documents/20121/0/Informe-Final-Guia-Vehicles-Mercaderies-V6.pdf/ca637459-fb3e-65b6-6877-25293450bf27?t=1642690008975"><strong>document</strong> </a>és ser una guia que faciliti la decisió per l'adquisició de vehicles de mercaderies per a diferents fonts d'energia adreçada a les empreses de logística. El treball inclou l'estat del mercat automobilístic de transport de mercaderies, quins riscos i/o oportunitats hi ha segons la tecnologia del motor i quins escenaris pot haver-hi en un futur segons el tipus de tecnologia. </p>
<p>La <strong>transició cap a una flota de vehicles elèctrics</strong> també implica <strong>mesures estratègiques</strong> i de <strong>planificació a causa de les seves característiques</strong>. La principal diferència amb els vehicles convencionals és la <strong>necessitat de repostar amb més freqüència</strong>, a causa de la limitada capacitat de càrrega de les bateries. A més, els <strong>llargs períodes</strong> que es necessiten per al procés de <strong>recàrrega </strong>en alguns casos comporten canvis en l’organització dels repartiments.</p>
<p>La <strong>modificació de rutes</strong> va lligada a les aturades necessàries per a <strong>recarregar les bateries</strong>. Per tant, és vital <strong>analitzar el tipus d’estacions de recàrrega</strong>, així com el nombre i la situació d’aquestes. A més, aquests canvis influeixen en el nombre de vehicles utilitzats, i els processos de càrrega s’hauran de tenir en compte per trobar les dimensions òptimes de la flota. </p>
<p>Aquests efectes <strong>es poden reduir significativament passant de vehicles convencionals a d’altres de menys contaminants que funcionin sense cremar combustibles fòssils</strong>. Actualment, s’han testat diverses alternatives de vehicle elèctric i la majoria són al mercat. Es diferencien segons el combustible utilitzat:</p>
<p><strong>VE o BEV</strong></p>
<p>Els vehicles completament elèctrics <strong>només obtenen l’energia </strong>d’un o més <strong>motors elèctrics</strong>. Reben l’electricitat <strong>connectant-se a la xarxa i guardant-la en bateries</strong>; no consumeixen carburant basat en el petroli quan condueixen i no produeixen emissions d’escapament.</p>
<p><strong>PHEVS</strong></p>
<p>Els vehicles elèctrics híbrids connectables (plug-in hybrid electric vehicles) utilitzen <strong>bateries per alimentar un motor elèctric</strong>, es carreguen <strong>connectant-se a la xarxa</strong> i <strong>usen un combustible basat en el petroli o alternatiu per alimentar un motor de combustió interna o una altra font de propulsió</strong>.</p>
<p><strong>HEVS</strong></p>
<p>Els vehicles elèctrics híbrids (hybrid electric vehicles) <strong>combinen un motor de combustió interna o una altra font de propulsió amb bateries</strong>, <strong>frenat regeneratiu</strong> i un <strong>motor elèctric</strong> que permet economitzar molt en combustible. Depenen d’un <strong>combustible basat en el petroli o alternatiu</strong> com a <strong>font d’energia</strong> i no es connecten per carregar-se. Les <strong>bateries HEV </strong>es carreguen mitjançant els <strong>motors de combustió interna</strong> o altres fonts de propulsió i durant el frenat regeneratiu. Les emissions contaminants varien segons el tipus de motor que s’analitzi, i pràcticament arriben a les zero emissions en casos de vehicle elèctrics purs.</p>
<p>A part de les <strong>formes convencionals de furgoneta</strong>, és possible <strong>dissenyar vehicles elèctrics</strong> en forma de <strong>bicicleta </strong>o <strong>tricicle </strong>amb un <strong>minúscul motor elèctric hibridat amb propulsió humana</strong>.</p>
Com s’apunta a (Schoemaker & Allen, 2006), els vehicles de mercaderies urbans suposen aproximadament el 6%-18% dels desplaçaments urbans totals, aproximadament el 19% de l’ús d’energia, i aproximadament el 21% de les emissions de CO2.
El desembre de 2020, el Departament de Territori i Sostenibilitat, concretament les direccions generals de Transports i Mobilitat i Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, van encarregar al CENIT, grup RTD del CIMNE, la redacció de l'estudi "Guia per a la compra dels vehicles de transport de mercaderies per a diferents tecnologies del motor". L'objectiu principal d'aquest document és ser una guia que faciliti la decisió per l'adquisició de vehicles de mercaderies per a diferents fonts d'energia adreçada a les empreses de logística. El treball inclou l'estat del mercat automobilístic de transport de mercaderies, quins riscos i/o oportunitats hi ha segons la tecnologia del motor i quins escenaris pot haver-hi en un futur segons el tipus de tecnologia.
La transició cap a una flota de vehicles elèctrics també implica mesures estratègiques i de planificació a causa de les seves característiques. La principal diferència amb els vehicles convencionals és la necessitat de repostar amb més freqüència, a causa de la limitada capacitat de càrrega de les bateries. A més, els llargs períodes que es necessiten per al procés de recàrrega en alguns casos comporten canvis en l’organització dels repartiments.
La modificació de rutes va lligada a les aturades necessàries per a recarregar les bateries. Per tant, és vital analitzar el tipus d’estacions de recàrrega, així com el nombre i la situació d’aquestes. A més, aquests canvis influeixen en el nombre de vehicles utilitzats, i els processos de càrrega s’hauran de tenir en compte per trobar les dimensions òptimes de la flota.
Aquests efectes es poden reduir significativament passant de vehicles convencionals a d’altres de menys contaminants que funcionin sense cremar combustibles fòssils. Actualment, s’han testat diverses alternatives de vehicle elèctric i la majoria són al mercat. Es diferencien segons el combustible utilitzat:
VE o BEV
Els vehicles completament elèctrics només obtenen l’energia d’un o més motors elèctrics. Reben l’electricitat connectant-se a la xarxa i guardant-la en bateries; no consumeixen carburant basat en el petroli quan condueixen i no produeixen emissions d’escapament.
PHEVS
Els vehicles elèctrics híbrids connectables (plug-in hybrid electric vehicles) utilitzen bateries per alimentar un motor elèctric, es carreguen connectant-se a la xarxa i usen un combustible basat en el petroli o alternatiu per alimentar un motor de combustió interna o una altra font de propulsió.
HEVS
Els vehicles elèctrics híbrids (hybrid electric vehicles) combinen un motor de combustió interna o una altra font de propulsió amb bateries, frenat regeneratiu i un motor elèctric que permet economitzar molt en combustible. Depenen d’un combustible basat en el petroli o alternatiu com a font d’energia i no es connecten per carregar-se. Les bateries HEV es carreguen mitjançant els motors de combustió interna o altres fonts de propulsió i durant el frenat regeneratiu. Les emissions contaminants varien segons el tipus de motor que s’analitzi, i pràcticament arriben a les zero emissions en casos de vehicle elèctrics purs.
A part de les formes convencionals de furgoneta, és possible dissenyar vehicles elèctrics en forma de bicicleta o tricicle amb un minúscul motor elèctric hibridat amb propulsió humana.
Estimated feasibility of implementation: Moderada
Weight of each factor at the time of taking the measure forward
Low
Medium
High