Implantar un peatge per congestió al municipi/s

Implantar un peatge per congestió al municipi/s

<p>Les <strong>regulacions d’accés per a la DUM</strong> són <strong>mesures de restriccions d’accés urbà</strong>&nbsp;impulsades per les administracions locals. Les restriccions pretenen <strong>reduir la congestió en zones urbanes freqüentades</strong>, i en conseqüència <strong>reduir la contaminació, el soroll i els incidents de trànsit</strong>.</p> <p>D'entre totes les pràctiques per a reduir el nombre de vehicles en una zona específica de la ciutat, la més simple i estesa és <strong>desenvolupar zones per a vianants</strong>. En segona instancia, una altra possible pràctica que no requereix cap canvi en els usos dels carrers&nbsp;suposa <strong>restringir l’accés a àrees concretes penalitzant determinats tipus de vehicles</strong>. Pot tractar-se d’una simple prohibició per a alguns vehicles o, com a mesura menys habitual, <strong>cobrar una taxa per conduir per la zona limitada</strong>.</p> <p>Aquestes mesures també es poden veure acompanyades de <strong>restriccions temporals</strong>, reduïdes a franges concretes del dia. Aquestes finestres temporals normalment afecten només vehicles de mercaderies, però també en poden afectar d’altres. La tarifació actualment es limita a unes poques ciutats, que tenen una <strong>zona de peatge per congestió</strong> (Congestion Charging Zone, CCZ).</p> <p>El mètode de cobrament pot variar, definint una àrea acordonada dins de la ciutat, amb un <strong>peatge per traspassar la línia acordonada</strong>; tarifació de congestió per àrea, en què es cobra per trobar-se dins l’àrea; una zona de peatge al centre de la ciutat, amb punts de cobrament al voltant del centre; i un corredor o tarifació per congestió d’instal·lació única, en què es tarifa l’accés a un carril o una instal·lació (Chlaň &amp; Lejsková, 2010).</p>

Les regulacions d’accés per a la DUM són mesures de restriccions d’accés urbà impulsades per les administracions locals. Les restriccions pretenen reduir la congestió en zones urbanes freqüentades, i en conseqüència reduir la contaminació, el soroll i els incidents de trànsit.

D'entre totes les pràctiques per a reduir el nombre de vehicles en una zona específica de la ciutat, la més simple i estesa és desenvolupar zones per a vianants. En segona instancia, una altra possible pràctica que no requereix cap canvi en els usos dels carrers suposa restringir l’accés a àrees concretes penalitzant determinats tipus de vehicles. Pot tractar-se d’una simple prohibició per a alguns vehicles o, com a mesura menys habitual, cobrar una taxa per conduir per la zona limitada.

Aquestes mesures també es poden veure acompanyades de restriccions temporals, reduïdes a franges concretes del dia. Aquestes finestres temporals normalment afecten només vehicles de mercaderies, però també en poden afectar d’altres. La tarifació actualment es limita a unes poques ciutats, que tenen una zona de peatge per congestió (Congestion Charging Zone, CCZ).

El mètode de cobrament pot variar, definint una àrea acordonada dins de la ciutat, amb un peatge per traspassar la línia acordonada; tarifació de congestió per àrea, en què es cobra per trobar-se dins l’àrea; una zona de peatge al centre de la ciutat, amb punts de cobrament al voltant del centre; i un corredor o tarifació per congestió d’instal·lació única, en què es tarifa l’accés a un carril o una instal·lació (Chlaň & Lejsková, 2010).

Viabilitat d’implementació: Molt baixa

Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura

Baix Mig Alt

Atributs de la mesura

B2B B2C DUS Medi ambient Mesures reguladores

Agents implicats en la posada en marxa

Administració local Administració supramunicipal

Àmbit geogràfic on aplicar la mesura

Alta densitat de població Alta densitat del sector terciari

Mode de transport

Camions Furgonetes Vehicle elèctric Vehicle autònom

Compatibilitat entre altres mesures