Implantar un peatge per congestió al municipi/s

Implantar un peatge per congestió al municipi/s

<p>Les <strong>regulacions d’accés per a la DUM</strong> són <strong>mesures de restriccions d’accés urbà</strong>&nbsp;impulsades per les administracions locals. Les restriccions pretenen <strong>reduir la congestió en zones urbanes freqüentades</strong>, i en conseqüència <strong>reduir la contaminació, el soroll i els incidents de trànsit</strong>.</p> <p>D'entre totes les pràctiques per a reduir el nombre de vehicles en una zona específica de la ciutat, la més simple i estesa és <strong>desenvolupar zones per a vianants</strong>. En segona instancia, una altra possible pràctica que no requereix cap canvi en els usos dels carrers&nbsp;suposa <strong>restringir l’accés a àrees concretes penalitzant determinats tipus de vehicles</strong>. Pot tractar-se d’una simple prohibició per a alguns vehicles o, com a mesura menys habitual, <strong>cobrar una taxa per conduir per la zona limitada</strong>.</p> <p>Aquestes mesures també es poden veure acompanyades de <strong>restriccions temporals</strong>, reduïdes a franges concretes del dia. Aquestes finestres temporals normalment afecten només vehicles de mercaderies, però també en poden afectar d’altres. La tarifació actualment es limita a unes poques ciutats, que tenen una <strong>zona de peatge per congestió</strong> (Congestion Charging Zone, CCZ).</p> <p>El mètode de cobrament pot variar, definint una àrea acordonada dins de la ciutat, amb un <strong>peatge per traspassar la línia acordonada</strong>; tarifació de congestió per àrea, en què es cobra per trobar-se dins l’àrea; una zona de peatge al centre de la ciutat, amb punts de cobrament al voltant del centre; i un corredor o tarifació per congestió d’instal·lació única, en què es tarifa l’accés a un carril o una instal·lació (Chlaň &amp; Lejsková, 2010).</p>

Les regulacions d’accés per a la DUM són mesures de restriccions d’accés urbà impulsades per les administracions locals. Les restriccions pretenen reduir la congestió en zones urbanes freqüentades, i en conseqüència reduir la contaminació, el soroll i els incidents de trànsit.

D'entre totes les pràctiques per a reduir el nombre de vehicles en una zona específica de la ciutat, la més simple i estesa és desenvolupar zones per a vianants. En segona instancia, una altra possible pràctica que no requereix cap canvi en els usos dels carrers suposa restringir l’accés a àrees concretes penalitzant determinats tipus de vehicles. Pot tractar-se d’una simple prohibició per a alguns vehicles o, com a mesura menys habitual, cobrar una taxa per conduir per la zona limitada.

Aquestes mesures també es poden veure acompanyades de restriccions temporals, reduïdes a franges concretes del dia. Aquestes finestres temporals normalment afecten només vehicles de mercaderies, però també en poden afectar d’altres. La tarifació actualment es limita a unes poques ciutats, que tenen una zona de peatge per congestió (Congestion Charging Zone, CCZ).

El mètode de cobrament pot variar, definint una àrea acordonada dins de la ciutat, amb un peatge per traspassar la línia acordonada; tarifació de congestió per àrea, en què es cobra per trobar-se dins l’àrea; una zona de peatge al centre de la ciutat, amb punts de cobrament al voltant del centre; i un corredor o tarifació per congestió d’instal·lació única, en què es tarifa l’accés a un carril o una instal·lació (Chlaň & Lejsková, 2010).

Viabilitat d’implementació: Molt baixa

Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura

Baix Mig Alt

Atributs de la mesura

B2B B2C DUS Medi ambient Mesures reguladores

Agents implicats en la posada en marxa

Administració local Administració supramunicipal

Àmbit geogràfic on aplicar la mesura

Alta densitat de població Alta densitat del sector terciari

Mode de transport

Camions Furgonetes Vehicle elèctric Vehicle autònom
COMPARAR AMB ALTRES MESURES
    • Grau d’impacte de la mesura segons objectiu
      Informació sobre impacte Es consideren tres graus d’impacte positiu: Alt > quan impactarà de forma directe i substancial; Mig > quan hi ha un cert impacte per a l’objectiu; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà un impacte rellevant sobre aquell objectiu.
      Millora de l´espai públic
      Coneixement del sector
      Reducció dels accidents
      Millora de la qualitat de l’aire
      Lluita contra el canvi climàtic
      Millora del comerç local
      Millores a la logística inversa
      No hi ha efectes sobre aquest canal
      Efectivitat de les mesures segons els canals de distribució
      Informació sobre els graus d’efectivitat IEs consideren diferents graus d’efectivitat de la mesura sobre els canals de distribució, degut a la casuística que té cadascun d’ells: Alta > quan serà efectiva de forma substancial; Normal-alta > quan hi ha un cert impacte per al canal; Normal > quan la mesura afecta d’una manera relativa a la DUM del canal; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà una repercussió o serà baixa, per a aquell canal.
      Canal Horeca
      Proximitat
      Salud i bellessa
      Oficines i despatxos
      Farmàcies
      Quioscs
      Supermetcats barri
      Tallers d’automoció
      Concessionaris vehicles
      Centres educatius
      Petit indústria manufacturera
      Domicilis particulars (zona alta-mitja densitat)
      Domicilis particulars (zona baixa densitat o rural)
      No hi ha efectes sobre aquest canal

      Agents impulsors per a la posada en marxa la mesura:

      Impacte positiu per a:

      • Avantatges Avantatges
        • Fàcil d’implementar tècnicament.
        • Dades generades del control de vehicles als accessos per a planificar la mobilitat.
        • Costos d’inici moderats.
        • Reducció de la pol·lució, soroll i la congestió de trànsit.
        • Diners extra per millorar el transport a la ciutat (quan existeixi una CCZ), p.e. subvencions a millores de la flota.
        Inconvenients Inconvenients
        • Mesures difícil d'implementar políticament per les queixes dels transportistes i/o la ciutadania.
        Accions Accions
        • Implementació de les zones amb accés regulat.
        • Treballar en la gestió de les dades generades sobre la mobilitat.
        • Alta sinèrgia amb l’aplicació de CCU’s, estacionament C/D i vehicles alternatius. Implementar-les, la eficiència de la restricció en la circulació de vehicles de mercaderies en zones urbanes serà més alta.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxitFactors clau d´èxit
        • Dimensió adequada de l’àrea per ser efectiva.
        • Elecció de la restricció d’accés a la zona (segons tipus de vehicles, segons usos, segons emissions, horaris, etc.).
        • Grups de treball participatius amb tots els agents implicats per a tirar endavant l'acció.
        • Comunicació a tots els agents implicats.
        • Implementació segons uns terminis temporals graduals.
      • Avantatges Avantatges
        • Menys congestió i per tant reducció de temps de desplaçament.
        • Millors condicions de treball per al conductor.
        Inconvenients Inconvenients
        • Costos addicionals per accedir a aquestes zones.
        • Necessitat d’ajustar rutes en el cas que no es pugui accedir.
        • Adaptar la flota i introduir vehicles que tinguin accés.
        Accions Accions
        • Adaptació a les restriccions d’accés.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Comunicació, participació i elaboració de propostes amb l’Administració.
        • Planificar i anticipar-se als canvis o regulacions.
        • Enfocar aquest tipus de restriccions com una oportunitat de millora.
        • Aprofitar ajuts per a la renovació de flotes.
      • Avantatges Avantatges
        • Reducció de soroll a la zona.
        • Més atractiu per als vianants.
        Inconvenients Inconvenients
        • Costos més alts de serveis a la zona restringida.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Comunicació i propostes a l’Administració sobre quines serien les millors mesures a implementar.

    • Regulació d'accés segons: jerarquia viària o tipologia de vehicle. En zona urbana, es distingeixen tres tipus de vies segons la seva funció en l’organització de la mobilitat de vehicles:

      Vies bàsiques

      Garanteixen la distribució del trànsit en tots els modes de transport a nivell de ciutat. Es recomana respecte la DUM:

      • Senyalitzar com a itineraris preferents per a la mobilitat de mercaderies.
      • No permetre la càrrega i descàrrega en horari diürn excepte en carrils multiús.
      • Permetre la càrrega i descàrrega en horari nocturn.
      • Ubicar i senyalitzar l’accés a microplataformes de distribució urbana de mercaderies.

      Vies locals

      Garanteixen l’accés i la distribució interior d’un barri o zona de la ciutat, evitant el trànsit de pas. Es recomana respecte la DUM:

      • Senyalitzar com a itineraris preferents per a la mobilitat de mercaderies.
      • Permetre la càrrega i descàrrega en horari diürn.
      • Permetre la càrrega i descàrrega en horari nocturn.
      • Ubicar i senyalitzar l’accés a microplataformes de distribució urbana de mercaderies.

      Vies veïnals

      Garanteixen l’accessibilitat a tots els orígens i destinacions. Es recomana respecte la DUM:

      • Itinerari complementari per a la mobilitat de mercaderies.
      • Permetre la càrrega i descàrrega en horari diürn.
      • No permetre la càrrega i descàrrega en horari nocturn.
      • Organitzar el repartiment des de la microplataforma més propera.

      Eixos cívics i zones de vianants

      Articulen la mobilitat a peu en la ciutat (tot i que a nivell de circulació de vehicles es considerin veïnals), o bé que concentren una activitat comercial potent que requereix d’un tractament específic. Es recomana respecte la DUM:

      • Definir zones DUM mitjançant finestres temporals, deixant sempre un itinerari accessible per a vianants amb una amplada lliure de pas superior a 1,8 m i un carril de pas a serveis amb amplada no inferior a 3,5 metres.

      Criteris segons tipologia de vehicle

      L’ens local amb competència podrà introduir restriccions específiques quant a horaris en què es permet l’operativa DUM en funció de la tipologia de vehicle que opera. Aquestes restriccions es poden aplicar en forma de regulació (temps limitat d’ús) o pagament (peatges o targetes d’activitat), sempre en funció del tipus de servei DUM que es realitza i el vehicle emprat. Es poden lligar les restriccions a la qualificació ambiental del vehicle, de manera que aquells que utilitzin modes de propulsió alternatives gaudeixin de menys restriccions.

    • Article X. Circulació

      Possibles aspectes a incorporar a l'article:

      - Limitació de MMA i longitud a la zona urbana en vies urbanes d'un sol carril:

                - 5-23 h: 12 T, 10 m.

                - 23-5 h: 18 T, 12 m.

      - Limitacions d'accés els dies feiners de 7 h a 22 h als vehicles més contaminants
       

Compatibilitat entre altres mesures