Incorporar la DUM en el planejament urbanístic

Incorporar la DUM en el planejament urbanístic

<p>El <strong>planejament i la normativa urbanística</strong> condiciona clarament el <strong>funcionament de la DUM</strong> així com el <strong>conjunt de solucions factibles a aplicar</strong>. Per tant, malgrat que les <strong>competències en regulació de la DUM</strong> son bàsicament d’àmbit municipal, el planejament i normativa urbanística que es deriven sovint d’institucions supramunicipals esdevenen també palanques de canvi per a la <strong>millora de la DUM o facilitadors de solucions en aquest àmbit</strong>.</p> <p>L’<strong>alt valor del sòl</strong> en grans ciutats i el <strong>règim d’usos del sòl</strong>, que típicament mira d’allunyar les <strong>activitats industrials</strong> i <strong>logístiques de les zones residencials</strong>, releguen les activitats logístiques a zones de la perifèria urbana. Així, el <strong>creixement </strong>i <strong>consolidació </strong>de la <strong>zona urbana</strong> <strong>deriva estrictament en una major distància entre els centres principals de distribució i la destinació final dels productes a les ciutats</strong>. Per tant, s’incrementen les necessitats de transport en la logística urbana i les externalitats que se’n deriven.</p> <p>En aquest sentit, es fa palesa la necessitat d’<strong>introduir elements de la xarxa logística dins de la zona estrictament urbana com ara els centres de consolidació o els punts de recollida</strong>, en les diferents formes que puguin prendre, la qual cosa s’ha de <strong>traslladar al planejament i normativa urbanística corresponent per a fer-ho viable</strong>.</p> <p>Així, el <strong>règim d’usos</strong> i la <strong>normativa corresponent</strong> han de <strong>reservar i regular convenientment la presència d’activitat logística adaptada a la zona urbana</strong>, que tant pot ser que <strong>requereixi d’un espai propi</strong> com que pugui <strong>inserir-se en espais comercials o d’altres usos</strong>. A més de <strong>regular espais específics d’activitat logística</strong>, la normativa urbanística ha de <strong>permetre i facilitar la introducció de tecnologies de la informació</strong> <strong>i la comunicació a l’espai públic</strong> per a la millora de la DUM.</p> <p>Un clar exemple d’aquestes tecnologies seria la <strong>disposició de sensors</strong> que permetessin <strong>veure l’ocupació de les places de càrrega i descàrrega</strong>. Es podria optar per introduir aquest aspecte a la normativa urbanística corresponent a fi d’harmonitzar el desplegament d’aquesta tecnologia.</p>

El planejament i la normativa urbanística condiciona clarament el funcionament de la DUM així com el conjunt de solucions factibles a aplicar. Per tant, malgrat que les competències en regulació de la DUM son bàsicament d’àmbit municipal, el planejament i normativa urbanística que es deriven sovint d’institucions supramunicipals esdevenen també palanques de canvi per a la millora de la DUM o facilitadors de solucions en aquest àmbit.

L’alt valor del sòl en grans ciutats i el règim d’usos del sòl, que típicament mira d’allunyar les activitats industrials i logístiques de les zones residencials, releguen les activitats logístiques a zones de la perifèria urbana. Així, el creixement i consolidació de la zona urbana deriva estrictament en una major distància entre els centres principals de distribució i la destinació final dels productes a les ciutats. Per tant, s’incrementen les necessitats de transport en la logística urbana i les externalitats que se’n deriven.

En aquest sentit, es fa palesa la necessitat d’introduir elements de la xarxa logística dins de la zona estrictament urbana com ara els centres de consolidació o els punts de recollida, en les diferents formes que puguin prendre, la qual cosa s’ha de traslladar al planejament i normativa urbanística corresponent per a fer-ho viable.

Així, el règim d’usos i la normativa corresponent han de reservar i regular convenientment la presència d’activitat logística adaptada a la zona urbana, que tant pot ser que requereixi d’un espai propi com que pugui inserir-se en espais comercials o d’altres usos. A més de regular espais específics d’activitat logística, la normativa urbanística ha de permetre i facilitar la introducció de tecnologies de la informació i la comunicació a l’espai públic per a la millora de la DUM.

Un clar exemple d’aquestes tecnologies seria la disposició de sensors que permetessin veure l’ocupació de les places de càrrega i descàrrega. Es podria optar per introduir aquest aspecte a la normativa urbanística corresponent a fi d’harmonitzar el desplegament d’aquesta tecnologia.

Viabilitat d’implementació: Alta

Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura

Baix Mig Alt

Atributs de la mesura

Planejament Regulació, normativa i legislació B2B B2C DUS

Agents implicats en la posada en marxa

Administració local Administració supramunicipal

Àmbit geogràfic on aplicar la mesura

Alta densitat de població Baixa densitat de població Alta densitat del sector terciari Baixa densitat del sector terciari

Mode de transport

Camions Furgonetes Vehicle elèctric Bicicletes de càrrega A peu
COMPARAR AMB ALTRES MESURES
    • Grau d’impacte de la mesura segons objectiu
      Informació sobre impacte Es consideren tres graus d’impacte positiu: Alt > quan impactarà de forma directe i substancial; Mig > quan hi ha un cert impacte per a l’objectiu; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà un impacte rellevant sobre aquell objectiu.
      Millora de l´espai públic
      Coneixement del sector
      Reducció dels accidents
      Millora de la qualitat de l’aire
      Lluita contra el canvi climàtic
      Millora del comerç local
      Millores a la logística inversa
      No hi ha efectes sobre aquest canal
      Efectivitat de les mesures segons els canals de distribució
      Informació sobre els graus d’efectivitat IEs consideren diferents graus d’efectivitat de la mesura sobre els canals de distribució, degut a la casuística que té cadascun d’ells: Alta > quan serà efectiva de forma substancial; Normal-alta > quan hi ha un cert impacte per al canal; Normal > quan la mesura afecta d’una manera relativa a la DUM del canal; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà una repercussió o serà baixa, per a aquell canal.
      Canal Horeca
      Proximitat
      Salud i bellessa
      Oficines i despatxos
      Farmàcies
      Quioscs
      Supermetcats barri
      Tallers d’automoció
      Concessionaris vehicles
      Centres educatius
      Petit indústria manufacturera
      Domicilis particulars (zona alta-mitja densitat)
      Domicilis particulars (zona baixa densitat o rural)
      No hi ha efectes sobre aquest canal

      Agents impulsors per a la posada en marxa la mesura:

      Administració pública Comerç local

      Impacte positiu per a:

      Transportistes Operadors logístics Cadenes d'estableciments Gran distribució Empreses comerç electrònic Ciudadania en general Clients comerç local Clients comerç electrònic
      • Avantatges Avantatges
        • Simplificació en la redacció i adaptació de normatives urbanístiques relacionades amb la DUM.
        Inconvenients Inconvenients
        • Control i regulació dels criteris que estableixi la normativa.
        Accions Accions
        • Adaptació i aprovació de les normatives urbanístiques corresponents.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxitFactors clau d´èxit
        • Establir un grau d’harmonització òptim tot i respectant les especificitats de cada context municipal i realitat urbanística.
        • Trobar sinèrgies amb tots els agents implicats.
      • Avantatges Avantatges
        • Varietat d’impactes derivats de les ordenances.
        Inconvenients Inconvenients
        • Varietat d’impactes derivats de les ordenances.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Col·laboració amb l’Administració competent per a l’aplicació de les mesures.
      • Avantatges Avantatges
        • Varietat d’impactes positius, derivats de la normativa aplicada, encara que s’espera que siguin menors que pel cas dels operadors logístics.
        Inconvenients Inconvenients
        • Varietat d’impactes negatius, derivats de la normativa aplicada, encara que s’espera que siguin menors que pel cas dels operadors logístics.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Col·laboració amb l’administració competent per a tal de buscar complicitats i sinèrgies.

    • Els estudis d'avaluació de la mobilitat generada (EAMG) són l’instrument previst a la Llei de Mobilitat (Llei 9/2003, de 13 de juny, de la Mobilitat) per a la correcta integració dels aspectes de mobilitat sostenible i els seus costos en el planejament urbanístic, i que es desenvolupen a través del Decret 344/2006, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada. En aquest sentit i en relació a la planificació urbanística, la mobilitat ha d’incorporar-s’hi en el mateix moment que s’inicia la seva gestació. Per això, els EAMG són l’eina idònia i l’actual marc legal és una oportunitat per a assolir una planificació urbanística i de la mobilitat integrades. Els estudis d’avaluació de la mobilitat generada s’han d’incloure, com a document independent, en els instruments d’ordenació territorial i urbanística següents, tal i com es recull en l’article 3 del decret: a) Plans territorials sectorials relatius a equipaments o serveis. b) Planejament urbanístic general i llurs revisions o modificacions, que comportin nova classificació de sòl urbà o urbanitzable. c) Planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la implantació de nous usos o activitats.

Compatibilitat entre altres mesures