<p>Les ciutats amb una <strong>alta densitat de&nbsp;població</strong>&nbsp;dediquen un <strong>gran nombre de recursos a oferir un complet sistema d’infraestructures de transport</strong>, que <strong>es pot saturar durant les hores punta</strong>. Aquesta situació es veu revertida de nit i en algunes hores fora de l'hora punta de la mobilitat quotidiana, les anomenades <strong>hores vall</strong>, en què el mateix espai es troba molt per sota de la corresponent capacitat. En vista d’aquesta realitat, i aprofitant la <strong>baixa demanda d’aquestes hores</strong>, estan apareixent diferents <strong>alternatives que busquen millorar l’eficiència de la distribució de mercaderies als centres urbans</strong>.</p> <p>La <strong>logística nocturna</strong>, o <strong>distribució de mercaderies a les franges de la nit</strong>, es presenta com una <strong>opció viable davant dels problemes que poden sorgir en el repartiment diürn</strong> (embussos, sorolls, absències…) a les grans ciutats, mentre que els enviaments en hora vall, que en anglès es denominen: off-hour Deliveries (OHD), persegueixen diversos objectius basats en el trànsit i qüestions ambientals; també augmenten la competitivitat de les empreses de transport i <strong>redueixen conflictes entre transportistes i altres usuaris de l'espai públic</strong>. Estudiar adequadament aquest concepte pot suposar un pas avanci per promoure l'habitabilitat de les ciutats.</p> <p>Més enllà daquests beneficis, els OHD també comporta alguns efectes secundaris que val la pena tenir en compte. D'una banda, augmenten el nivell de soroll a la franja nocturna. De l'altra, poden <strong>reduir la feina de les plataformes logístiques i els centres de consolidació </strong>situats fora de la ciutat. La <strong>variació en el cost</strong> també és un punt important que cal analitzar. Els costos poden <strong>augmentar per la presència de treballadors als comerços durant la nit</strong> i l'ús de vehicles i equipament silenciosos. De tota manera, alhora, <strong>els costos en logística es poden veure reduïts</strong> a través d'una distribució de mercaderies més ràpida i eficient en <strong>utilitzar vehicles més grans o estalviar-se l'hora punta</strong>.</p> <p>Aquesta mesura és una pràctica que s'està estenent. A diversos llocs hi ha iniciatives interessants i compromís per aquesta metodologia. Tot i la generalització del concepte, cal especificar que <strong>els límits de les hores vall no estan fixats a totes les ciutats</strong>. Aquesta manca d'uniformitat es deu a la variabilitat a les hores punta a cada ciutat. Els límits temporals d'aquestes franges es poden determinar en funció de la ciutat a partir de l'hora que obrin els negocis o pels estàndards d'emissió de soroll, entre d'altres.</p> <p><strong>Empreses</strong>, <strong>experts en la cadena de subministrament</strong> i <strong>administracions fa temps que debaten sobre la logística nocturna</strong>, el seu impacte i els seus beneficis en favor del medi ambient.</p> <p>Segons els últims informes publicats (per exemple, de l'AECOC), la logística nocturna <strong>permet reduir un 30% els quilòmetres recorreguts pels transportistes</strong>, en comparació amb la distribució diürna, fet que suposa una disminució d'entre el 13% i el 31% de les emissions de diòxid de carboni. Així mateix, alguns experts apunten que la logística nocturna és una de les estratègies amb més impacte en termes mediambientals i d'eficiència econòmica.</p> <p>Aquest model suposa grans millores als nivells de <strong>sostenibilitat mediambiental</strong>, <strong>congestió urbana</strong> i <strong>eficiència logística</strong>. Segons diferents estudis demostren que poden:</p> <ul> <li>Incrementar fins al 35% la velocitat mitjana dels vehicles de repartiment a causa de l'aprofitament de la menor congestió a vies urbanes durant la franja horària nocturna.</li> <li>Nombrosos punts de venda utilitzen permisos especials per superar la massa màxima autoritzada en horari nocturn, cosa que augmenta la càrrega transportada per cada vehicle i redueix el nombre de trajectes realitzats, reduint les emissions de CO2 en més d'un 20%.</li> <li>Disminuir els temps de repartiment i els costos del transport fins a un 10% gràcies a la inexistència de pèrdua de temps en embussos.</li> <li>Incrementar la capacitat transportada pel millor accés als punts de lliurament i elimina al voltant del 90% del trànsit de vehicles de repartiment en hora punta. En alguns sectors com HORECA, la necessitat d'implementar aquest model de distribució nocturna és imperiosa, ja que cal reduir l'impacte de la distribució i l'aprovisionament dels establiments a la congestió de les ciutats. Per això, les administracions locals han començat a regular aquesta activitat amb l'objectiu de garantir que es faci de manera eficient.</li> </ul> <p>A l'hora de <strong>promocionar i gestionar aquesta mesura</strong>, per part de l'agent de l'administració pública, cal tenir en compte els criteris següents:</p> <ul> <li>Fer difusió a les empreses d'aquest tipus d'activitat.</li> <li>Simplificar i difondre els tràmits necessaris (homologació dels serveis que sol·licitin fer la logística nocturna).</li> <li>Adaptar espais per fer aquesta logística.</li> <li>Comunicació i col·laboració amb els diferents agents afectats, així com universitats, consorcis, etc. mitjançant estudis i casos pilots.</li> <li>Identificar el comportament particular del trànsit de cada ciutat o zona en particular.</li> <li>Realitzar controls de soroll periòdics.</li> <li>Sinergies amb altres mesures DUM.</li> </ul> <p>Aquesta mesura té una <strong>sinergia alta amb l'aplicació de regulacions d'accés i vehicles alternatius per a l'última milla</strong>. Aleshores, si les innovacions esmentades anteriorment estan actives o en planificació, l'<strong>eficiència de la logística nocturna de la DUM serà més alta</strong>.</p>