Realitzar campanyes de sensibilització des de l'administració pública sobre els hàbits de consum a la ciutadania

Realitzar campanyes de sensibilització des de l'administració pública sobre els hàbits de consum a la ciutadania

<p>En els darrers anys, la importància del comerç electrònic ha augmentat notablement, i amb la situació generada per la covid-19 encara s’ha incrementat més, amb el conseqüent impacte negatiu en la qualitat de l’aire. Abans de la pandèmia, a Catalunya el ritme de creixement del comerç electrònic era d’entre un 20 i un 25% anual, amb un volum de 53 milions de compres que comportava al voltant de 39 milions de desplaçaments, dels quals 9 milions eren innecessaris, és a dir, retorns o absència del receptor. A Catalunya, cada segon es fan 3 lliuraments. Tota aquesta logística suposen 400.000 tones/any de C02 i 1.700 tones de NOx. O el que és el mateix: per compensar aquestes emissions, 1.500.000 persones haurien de deixar d’utilitzar el cotxe i fer servir la bicicleta pels seus desplaçaments dins de la ciutat durant tot un any.</p> <p>Quan les persones compren a través d’internet, assumeixen uns costos ambientals dels que sovint no en són&nbsp;conscients. Per això, les administracions públiques treballen en la realització de campanyes de sensibilització&nbsp;per tal de promoure un comportament responsable també en el comerç electrònic.</p> <p>Un exemple és la <a href="https://www.atm.cat/ca/w/sensibilitzaci%C3%B3-comer%C3%A7-electr%C3%B2nic?p_l_back_url=%2Fcomunicacio%2Fcampanyes" target="_blank">campanya de sensibilització sobre el comerç electrònic</a>, elaborada el desembre de 2020, pel llavors&nbsp;Departament de Territori i Sostenibilitat (actual Departament de Vicepresidència i Polítiques Digitals)&nbsp;i l'ATM.</p>

En els darrers anys, la importància del comerç electrònic ha augmentat notablement, i amb la situació generada per la covid-19 encara s’ha incrementat més, amb el conseqüent impacte negatiu en la qualitat de l’aire. Abans de la pandèmia, a Catalunya el ritme de creixement del comerç electrònic era d’entre un 20 i un 25% anual, amb un volum de 53 milions de compres que comportava al voltant de 39 milions de desplaçaments, dels quals 9 milions eren innecessaris, és a dir, retorns o absència del receptor. A Catalunya, cada segon es fan 3 lliuraments. Tota aquesta logística suposen 400.000 tones/any de C02 i 1.700 tones de NOx. O el que és el mateix: per compensar aquestes emissions, 1.500.000 persones haurien de deixar d’utilitzar el cotxe i fer servir la bicicleta pels seus desplaçaments dins de la ciutat durant tot un any.

Quan les persones compren a través d’internet, assumeixen uns costos ambientals dels que sovint no en són conscients. Per això, les administracions públiques treballen en la realització de campanyes de sensibilització per tal de promoure un comportament responsable també en el comerç electrònic.

Un exemple és la campanya de sensibilització sobre el comerç electrònic, elaborada el desembre de 2020, pel llavors Departament de Territori i Sostenibilitat (actual Departament de Vicepresidència i Polítiques Digitals) i l'ATM.

Viabilitat d’implementació: Molt alta

Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura

Baix Mig Alt

Atributs de la mesura

B2C Medi ambient Sensibilització

Agents implicats en la posada en marxa

Administració local Administració supramunicipal Ciutadania Usuària comerç digital

Àmbit geogràfic on aplicar la mesura

Alta densitat de població Baixa densitat de població Alta densitat del sector terciari Baixa densitat del sector terciari

Mode de transport

No aplica
COMPARAR AMB ALTRES MESURES
    • Grau d’impacte de la mesura segons objectiu
      Informació sobre impacte Es consideren tres graus d’impacte positiu: Alt > quan impactarà de forma directe i substancial; Mig > quan hi ha un cert impacte per a l’objectiu; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà un impacte rellevant sobre aquell objectiu.
      Millora de l´espai públic
      Coneixement del sector
      Reducció dels accidents
      Millora de la qualitat de l’aire
      Lluita contra el canvi climàtic
      Millora del comerç local
      Millores a la logística inversa
      No hi ha efectes sobre aquest canal
      Efectivitat de les mesures segons els canals de distribució
      Informació sobre els graus d’efectivitat IEs consideren diferents graus d’efectivitat de la mesura sobre els canals de distribució, degut a la casuística que té cadascun d’ells: Alta > quan serà efectiva de forma substancial; Normal-alta > quan hi ha un cert impacte per al canal; Normal > quan la mesura afecta d’una manera relativa a la DUM del canal; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà una repercussió o serà baixa, per a aquell canal.
      Canal Horeca
      Proximitat
      Salud i bellessa
      Oficines i despatxos
      Farmàcies
      Quioscs
      Supermetcats barri
      Tallers d’automoció
      Concessionaris vehicles
      Centres educatius
      Petit indústria manufacturera
      Domicilis particulars (zona alta-mitja densitat)
      Domicilis particulars (zona baixa densitat o rural)
      No hi ha efectes sobre aquest canal

      Agents impulsors per a la posada en marxa la mesura:

      Administració pública

      Impacte positiu per a:

      Administració pública
      • Avantatges Avantatges
        • Major sensibilizació de la població en diferents pràctiques de consum conscient i responsable. 
        Inconvenients Inconvenients
        • No arribar al públic desitjat que necessita ser .
        Accions Accions
        • Realitzar la campanya en aquests canals de comunicació que permetin arribar al públic objectiu.
        • Mostrar l’impacte del comerç electrònic de forma colpidora amb dades quantitatives sobre com afecta a la qualitat de l’aire i a la congestió de la mobilitat.
        • Convidar a la reflexió sobre la corresponsabilitat de la petjada ecològica no només en els seus desplaçaments quotidians, sinó també en el moment d’adquirir bens i en com es fa (agrupar compres, no generar lliuraments frustrats...).
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxitFactors clau d´èxit
        • Saber arribar a tota la ciutadania a través de diferents campanyes i canals de comunicació.
        • Utilitzar les xarxes socials.
        • Donar a conèixer les dades sobre l’impacte i les externalitats de la DUM per generar consciència, oferint solucions, alternatives i convidant a la reflexió, al mateix temps que donar a conèixer de les diferents tipologies d'entrega sostenible i promovent un model de consum responsable.
      • Avantatges Avantatges
        • Menos estrés.
        • Más información sobre plazas de estacionamiento para carga y descarga.
        • Ahorro y eficiencia en kilómetros recorridos.
        Inconvenients Inconvenients
        • Menos estrés.
        • Más información sobre plazas de estacionamiento para carga y descarga.
        • Ahorro y eficiencia en kilómetros recorridos. Adaptación de tecnología.
        • Adaptación de sistemas organizativos.
        Accions Accions

        Adaptación de la logística de distribución a las nuevas condiciones (rutas, tiempo de entrega, aplicaciones, etc.).

        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Colaboración con la Administración.
        • Anticiparse a los cambios o regulaciones que se ejecutarán.
        • Aprovechar la implementación de nuevas tecnologías como una oportunidad de mejora.
        • Aprovechar ayudas renovación de flotas.
      • Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Comunicación y propuestas a la Administración sobre cuáles serían las mejores medidas a implementar.

    • Vale la pena destacar que las medidas llevadas a cabo en el espacio urbano las decide y gestiona la administración. Por tanto, la normativa de estacionamiento y la normativa de acceso se financian con fondos públicos. Sin embargo, para una buena acogida y actuación por parte de los actores participantes es positivo difundir y acordar las medidas con todos los usuarios de la red viaria.

    • En sectores donde exista una mixicidad de usos comerciales y residenciales, se señalizarán zonas especificas en calzada para la realización de actividades DUM durante un horario determinado. Adicionalmente se pueden habilitar espacios para los vehículos DUM que sean de bajas emisiones en los aparcamientos de titularidad pública (totalmente gratuitos o de bajo coste).

      Artículo X: Zonas peatonales o espacios no motorizados

      En zonas peatonales o espacios no motorizados ubicados en sectores comerciales, se permitirán las actividades DUM en la vía pública en un horario determinado, siempre y cuando se cumpla el Código de Accesibilidad.

      Artículo X: Zonas de aparcamiento mixtas

      En sectores con mixicidad de usos con una elevada densidad comercial y residencial, con déficit de oferta de zonas DUM, se permitirá la realización de actividades de DUM plazas de aparcamiento reguladas ya existentes para operativa DUM en determinados momentos del día.

      Artículo X: Carriles multiuso

      En aquellos sectores con una elevada densidad comercial y sin espacio disponible en calzada para la señalización de zonas DUM, se permitirá la realización de actividades DUM en carriles multiuso en horas valle (carril de circulación, carril bus), con el objetivo de aprovechar el excedente de capacidad de la calzada.

Compatibilitat entre altres mesures