Promoure des del sector públic, l'ús de drons per a realitzar la DUM

Promoure des del sector públic, l'ús de drons per a realitzar la DUM

<p>Molts nous mètodes de transport, com ara <strong>vehicles autònoms</strong> i <strong>drons</strong>, s’han unit a la conversa, per tal d’obtenir <strong>costos de lliurament mes baixos</strong>. Aquest tipus de lliuraments s’han anomenat X2C (Anything to consumer), on no hi ha un una persona física realitzant la entrega (Joerss et al., 2016).</p> <p>S'espera que X2C sigui el <strong>futur del lliurament </strong>i suposarà una <strong>pressió important per a les empreses de transport tradicional</strong>, ja que s'espera que el lliurament de X2C costi molt menys que els preus d’ara. A mesura que <strong>augmenta l’impuls al lliurament a domicili</strong>, <strong>la necessitat d’innovació en el camp del transport continua augmentant</strong>. Robots autònoms amb finalitats de missatgeria es poden dissenyar per a funcionar en l’aire.</p> <p>Els <strong>drons </strong>són <strong>aparells voladors</strong> que poden transportar <strong>paquets de fins a 15 kg</strong> a un destí al llarg d’una ruta directa i a una velocitat mitjana relativament alta. Igual que els altres vehicles autònoms exposats, els recursos humans només es necessiten per a la supervisió. &nbsp;</p> <p>La diferència principal comparats amb altres sistemes autònoms és que els drons no tenen sentit en entorns urbans. Estan <strong>dissenyats per a</strong> <strong>abarcar DUM a zones rurals</strong>, cobrint distàncies més grans i lliurant els paquets als jardins de les cases.</p>

Molts nous mètodes de transport, com ara vehicles autònoms i drons, s’han unit a la conversa, per tal d’obtenir costos de lliurament mes baixos. Aquest tipus de lliuraments s’han anomenat X2C (Anything to consumer), on no hi ha un una persona física realitzant la entrega (Joerss et al., 2016).

S'espera que X2C sigui el futur del lliurament i suposarà una pressió important per a les empreses de transport tradicional, ja que s'espera que el lliurament de X2C costi molt menys que els preus d’ara. A mesura que augmenta l’impuls al lliurament a domicili, la necessitat d’innovació en el camp del transport continua augmentant. Robots autònoms amb finalitats de missatgeria es poden dissenyar per a funcionar en l’aire.

Els drons són aparells voladors que poden transportar paquets de fins a 15 kg a un destí al llarg d’una ruta directa i a una velocitat mitjana relativament alta. Igual que els altres vehicles autònoms exposats, els recursos humans només es necessiten per a la supervisió.  

La diferència principal comparats amb altres sistemes autònoms és que els drons no tenen sentit en entorns urbans. Estan dissenyats per a abarcar DUM a zones rurals, cobrint distàncies més grans i lliurant els paquets als jardins de les cases.

Viabilidad estimada de implementación: Baixa

Peso de cada factor en el momento de sacar adelante la medida

Bajo Medio Alto

Tipología de medida

Mitjà de transport Promoció i/o subvenció pública Regulació, normativa i legislació B2B B2C

Agente implicado en la puesta en marcha

Administració local Administració supramunicipal Transportista Distribuïdor minorista Distribuïdor majorista

Ámbito geográfico donde aplicar la medida

Alta densitat de població Baixa densitat de població Alta densitat del sector terciari Baixa densitat del sector terciari

Modo de transporte

Drons
COMPARAR CON OTRAS MEDIDAS
    • Grado de impacto de la medida según objetivo
      Información sobre impacto Se consideran tres grados de impacto positivo: Alto > cuando impactará de forma directa y sustancial; Medio > cuando existe un cierto impacto para el objetivo; Bajo > cuando la puesta en marcha de la medida no tendrá un impacto relevante sobre ese objetivo.
      Mejora del espacio público
      Conocimiento del sector
      Reducción de los accidentes
      Mejora de la calidad del aire
      Lucha contra el cambio climático
      Mejora del comercio local
      Mejoras en la logística inversa
      El objetivo no se aplica a esta medida
      Efectividad de las medidas según los canales de distribución
      Información sobre los grados de efectividad Se consideran diferentes grados de efectividad de la medida sobre los canales de distribución, debido a la casuística que tiene cada uno de ellos: Alta > cuando será efectiva de forma sustancial; Normal-alta > cuando existe un cierto impacto para el canal; Normal > cuando la medida afecta de forma relativa a la DUM del canal; Abajo cuando la puesta en marcha de la medida no tendrá una repercusión o será baja, para ese canal.
      Canal Horeca
      Cercanía
      Salud y belleza
      Oficinas y despachos
      Farmacias
      Quioscos
      Supermetcados barrio
      Talleres de automoción
      Concesionarios vehículos
      Centros educativos
      Pequeña industria manufacturera
      Domicilios particulares (zona alta-media densidad)
      Domicilios particulares (zona baja densidad o rural)
      El objetivo no se aplica a esta medida

      Agente impulsor:

      Impacto positivo en:

      • Avantatges Ventajas
        • Control i limitació dels impactes nocius que poden tenir els nous vehicles.
        • Potenciació dels impactes positius.
        Inconvenients Inconvenientes
        • Desconeixement en molts casos de quins impactes o conflictes poden aparèixer.
        • Maduresa tecnològica d’algunes solucions.
        • Dificultat al redactat la legislació urbana d'aquesta tipologia de vehicles.
        Accions Acciones
        • Aplicació de mesures que afavoreixin l’ús d’aquests vehicles.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxitFactors clau d´èxit
        • Adaptar-se ràpidament als nous vehicles o diferents alternatives, en el moment oportú.
        • Ser coneixedor de les diferents alternatives existents i que apareixeran en un futur.
        • Realització d’estudis o proves pilot.
      • Avantatges Ventajas
        • Oportunitat de negoci.
        Inconvenients Inconvenientes
        • Maduresa tecnològica d’algunes solucions; risc derivat de la seva implementació i desconeixement del sector respecte aquests vehicles.
        • Reenfocament del model de negoci actual.
        Accions Acciones
        • Aprofitar i implementar les diferents mesures i incentius proposats per l’Administració.
        Factors clau d´èxit Factores clave de éxito
        • Adaptar-se ràpidament a les noves condicions i oportunitats que ofereix el sector.
        • Col·laborar amb l’Administració amb els diferents estudis o proves pilot que es proposin.
      • Avantatges Ventajas
        • Possible afectació a l’entorn del local derivat de l’ús d’aquests nous vehicles.
        Inconvenients Inconvenientes
        • Possible afectació a l’entorn del local derivat de l’ús d’aquests nous vehicles.

    • El dret encarregat de regular els drons, com a aeronaus que són, és l’aeronàutic. Dit això, començarem l’anàlisi del règim jurídic d’aquestes aeronaus des d’una perspectiva global i internacional, per tal de veure l’abast d’aquesta tecnologia i així comprendre millor què està passant en l’àmbit europeu i estatal.

      La norma magna del dret aeronàutic, és el Conveni de Chicago, que es va aprovar l’any 1944, acabada la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu d’harmonitzar i homogeneïtzar l’aviació civil internacional en fixar uns estàndards de compliment obligatori per a tots els estats que ratificaren el Conveni i, així, poder evitar conflictes de qualsevol mena pel que fa a vols internacionals, és a dir, quan hi entra en joc més d’un estat.

      L’òrgan encarregat de vetllar per l’aplicació i compliment del Conveni de Chicago és l’International Civil Aviation Organization (ICAO). Aquest conveni regula els drons en l’àmbit mundial? La resposta és que no, però sí que fixa les bases que ha de seguir tota normativa d’índole aeronàutica, i els drons, recordem-ho, són aeronaus. Passant del panorama mundial a l’estatal, veiem que a l’Estat espanyol, la “Agencia Estatal de Seguridad Aérea” (AESA), que depèn del Ministeri de Foment, és l’òrgan encarregat de vetllar per la seguretat de l’aviació civil en territori espanyol, és a dir, d’exercir les competències en matèria de control de la circulació aèria general en temps de pau i de vetllar perquè es compleixin les normes d’aviació civil en el conjunt de l’activitat aeronàutica d’Espanya. Recordant el binomi dron-aeronau, és necessari destacar els tres grans pilars de la legislació aeronàutica espanyola que són d’aplicació als drons:

      - Ley 48/1960 sobre Navegación Aérea.

      - Ley 21/2003 de Seguridad Aérea.

      - Reglamento de Circulación Aérea.

Compatibilidad entre otras medidas