Digitalitzar els elements de la distribució urbana de mercaderies

Digitalitzar els elements de la distribució urbana de mercaderies

<p>Quan parlem de <strong>digitalitzar la distribució urbana de mercaderies</strong> ho podem tractar respecte&nbsp;quatre elements de la cadena&nbsp;logística, com són: la mercaderia-producte, els vehicles-flota, la infraestructura i/o les operacions logístiques.</p> <p>La <strong>mercaderia i/o el producte</strong> que es transporta es pot equipar amb diversos dispositius de seguiment i informació. Això pot anar des d'una simple barra o codi QR que es pot escanejar fins a etiquetes RFID que es poden consultar, fins a una sèrie de sensors que poden proporcionar informació en temps real sobre la ubicació (GPS) i les condicions del producte (temperatura, humitat...). Aquesta revolució és particularment rellevant per als contenidors, que és una unitat que s’ha de controlar al llarg de complexes cadenes de transport intermodal.</p> <p>Els <strong>vehicles de repartiment habituals</strong> com són els camions, furgonetes i altres modes actius, poden estar equipats amb sensors que informen d’una àmplia gamma d’atributs relacionats amb les seves operacions (ubicació, velocitat, estat del motor). L’enrutament i la navegació dinàmica són formes de digitalització particularment notables, ja que permeten operacions molt millorades tenint en compte les restriccions existents, com ara la congestió i la disponibilitat d’una ranura en un terminal. El següent pas, molt més complex, de la digitalització podria ser l’automatització del vehicle.</p> <p>Les <strong>infraestructures </strong>inclouen el suport físic d’activitats de transport, com ara carreteres, terminals i centres de distribució. Es poden equipar amb sensors per controlar-ne l’ús i l’estat, cosa que permet sistemes de gestió del trànsit més eficaços per optimitzar la seva escassa capacitat. L’automatització de terminals, com ara els ports i els centres de distribució, és un paradigma de digitalització permanent. L’ús de les taquilles (lockers) com part de la cadena logística, tots elles ja digitalitzades, permeten minimitzar les entregues fallides i per tant, desplaçaments innecessaris.</p> <p>El <strong>procés i gestió de la logística</strong>, des de la visió del sector empresarial, admet l'entorn ric en transaccions relacionat amb la distribució de mercaderies. S’han digitalitzat molts processos de negoci interns (per exemple, la gestió d’inventaris), cosa que ha permès millorar la productivitat al llarg d’una cadena de subministrament. El ràpid creixement de les dades gestionades es tradueix en la configuració de protocols electrònics d’intercanvi de dades dins de les entitats corporatives, però els requisits per transmetre informació de manera més eficient entre els actors implicats van conduir a estàndards més oberts. El <em>Blockchain </em>és una evolució d’aquest concepte. L'ATM va realitzar durant el 2019 un anàlisi sobre l'<a href="https://www.atm.cat/documents/20124/69599/20190327-004-Blockchain.pdf/7c1649a9-c8c9-1b71-99a1-cdf20f30d674?t=1623061549849" target="_blank">aplicació d'aquesta tecnologia en la DUM</a>, amb el Cluster del Transport i la Logística de Catalunya.&nbsp;</p>

Quan parlem de digitalitzar la distribució urbana de mercaderies ho podem tractar respecte quatre elements de la cadena logística, com són: la mercaderia-producte, els vehicles-flota, la infraestructura i/o les operacions logístiques.

La mercaderia i/o el producte que es transporta es pot equipar amb diversos dispositius de seguiment i informació. Això pot anar des d'una simple barra o codi QR que es pot escanejar fins a etiquetes RFID que es poden consultar, fins a una sèrie de sensors que poden proporcionar informació en temps real sobre la ubicació (GPS) i les condicions del producte (temperatura, humitat...). Aquesta revolució és particularment rellevant per als contenidors, que és una unitat que s’ha de controlar al llarg de complexes cadenes de transport intermodal.

Els vehicles de repartiment habituals com són els camions, furgonetes i altres modes actius, poden estar equipats amb sensors que informen d’una àmplia gamma d’atributs relacionats amb les seves operacions (ubicació, velocitat, estat del motor). L’enrutament i la navegació dinàmica són formes de digitalització particularment notables, ja que permeten operacions molt millorades tenint en compte les restriccions existents, com ara la congestió i la disponibilitat d’una ranura en un terminal. El següent pas, molt més complex, de la digitalització podria ser l’automatització del vehicle.

Les infraestructures inclouen el suport físic d’activitats de transport, com ara carreteres, terminals i centres de distribució. Es poden equipar amb sensors per controlar-ne l’ús i l’estat, cosa que permet sistemes de gestió del trànsit més eficaços per optimitzar la seva escassa capacitat. L’automatització de terminals, com ara els ports i els centres de distribució, és un paradigma de digitalització permanent. L’ús de les taquilles (lockers) com part de la cadena logística, tots elles ja digitalitzades, permeten minimitzar les entregues fallides i per tant, desplaçaments innecessaris.

El procés i gestió de la logística, des de la visió del sector empresarial, admet l'entorn ric en transaccions relacionat amb la distribució de mercaderies. S’han digitalitzat molts processos de negoci interns (per exemple, la gestió d’inventaris), cosa que ha permès millorar la productivitat al llarg d’una cadena de subministrament. El ràpid creixement de les dades gestionades es tradueix en la configuració de protocols electrònics d’intercanvi de dades dins de les entitats corporatives, però els requisits per transmetre informació de manera més eficient entre els actors implicats van conduir a estàndards més oberts. El Blockchain és una evolució d’aquest concepte. L'ATM va realitzar durant el 2019 un anàlisi sobre l'aplicació d'aquesta tecnologia en la DUM, amb el Cluster del Transport i la Logística de Catalunya. 

Viabilitat d’implementació: Alta

Pes de cada factor en el moment de tirar endavant la mesura

Baix Mig Alt

Atributs de la mesura

Estratègia logística Mitjà de transport Models de negoci Promoció i/o subvenció pública B2B B2C DUS

Agents implicats en la posada en marxa

Administració local Administració supramunicipal Transportista Distribuïdor minorista Distribuïdor majorista

Àmbit geogràfic on aplicar la mesura

Alta densitat de població Baixa densitat de població Alta densitat del sector terciari Baixa densitat del sector terciari

Mode de transport

Camions Furgonetes Vehicle elèctric Vehicle autònom Droids Drons
COMPARAR AMB ALTRES MESURES
    • Grau d’impacte de la mesura segons objectiu
      Informació sobre impacte Es consideren tres graus d’impacte positiu: Alt > quan impactarà de forma directe i substancial; Mig > quan hi ha un cert impacte per a l’objectiu; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà un impacte rellevant sobre aquell objectiu.
      Millora de l´espai públic
      Coneixement del sector
      Reducció dels accidents
      Millora de la qualitat de l’aire
      Lluita contra el canvi climàtic
      Millora del comerç local
      Millores a la logística inversa
      No hi ha efectes sobre aquest canal
      Efectivitat de les mesures segons els canals de distribució
      Informació sobre els graus d’efectivitat IEs consideren diferents graus d’efectivitat de la mesura sobre els canals de distribució, degut a la casuística que té cadascun d’ells: Alta > quan serà efectiva de forma substancial; Normal-alta > quan hi ha un cert impacte per al canal; Normal > quan la mesura afecta d’una manera relativa a la DUM del canal; Baix > quan la posada en marxa de la mesura no tindrà una repercussió o serà baixa, per a aquell canal.
      Canal Horeca
      Proximitat
      Salud i bellessa
      Oficines i despatxos
      Farmàcies
      Quioscs
      Supermetcats barri
      Tallers d’automoció
      Concessionaris vehicles
      Centres educatius
      Petit indústria manufacturera
      Domicilis particulars (zona alta-mitja densitat)
      Domicilis particulars (zona baixa densitat o rural)
      No hi ha efectes sobre aquest canal

      Agents impulsors per a la posada en marxa la mesura:

      Comerç local

      Impacte positiu per a:

      Transportistes Operadors logístics Cadenes d'estableciments Gran distribució Empreses comerç electrònic Ciudadania en general Clients comerç local Clients comerç electrònic
      • Avantatges Avantatges
        • Millor planificació i regulació de la logística urbana adaptades al comportament observat.
        Inconvenients Inconvenients
        • Risc que els agents implicats no s’avinguin a compartir dades.
        Accions Accions
        • Impulsar acords amb agents privats que permetin una liberalització de les dades i fonts d’informació.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxitFactors clau d´èxit
        • Oferir intercanvi mutu de dades beneficiós per a tots els agents.
        • Garantir l’anonimat de les dades.
      • Avantatges Avantatges
        • Optimització de l’explotació a través d’anàlisi de dades.
        • Noves oportunitats de col·laboració.
        Inconvenients Inconvenients
        • Risc d’afectació al model de negoci actual.
        Accions Accions
        • Explotació de les dades i fonts d’informació.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Explorar les oportunitats i avantatges que ofereix l’accés a la nova informació disponible.
      • Avantatges Avantatges
        • Optimització del negoci a través d’anàlisi de dades.
        • Noves oportunitats de col·laboració.
        Accions Accions
        • Explotació de les dades i fonts d’informació.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxit
        • Explorar les oportunitats i avantatges que ofereix l’accés a la nova informació disponible.

    • Protocol d’inventari i comunicació de dades

      Creació i manteniment d’un inventari i base de dades de forma georeferenciada de les zones de càrrega i descàrrega, restriccions, zones d’operativa nocturna, etc. Penjar-lo en open data per alimentar l’APP comuna. D’aquesta manera es permet que tant persones usuàries com agents del sistema tinguin informació actualitzada de la implantació en el territori dels elements associats a la DUM.

      Cal que els municipis adaptin qualsevol desenvolupament que hagin realitzat en aquest àmbit als estàndards que marqui la plataforma única.

      Promoció

      Cal fomentar la col·laboració entre carregadors i transportistes, mitjançant la creació d’eines per a la millora de la fluïdesa i la transparència de la comunicació. D’aquesta manera es pot reduir el nombre de viatges realitzats degut a un millor aprofitament de l’espai disponible i a la reducció de trajectes en buit.

      En aquest sentit, es recomana desenvolupar una aplicació comuna per a la gestió de la DUM tant per a persones usuàries com per als agents que regulen el sistema, i preparar un portal obert (open data) amb totes les dades relacionades amb la DUM que poden provenir de sensors, estadístiques d’ús… Aquest portal permetria que tercers puguin desenvolupar aplicacions a mida.

Compatibilitat entre altres mesures