Ús de flotes amb combustibles nets per part del sector privat Duplicate 0

Ús de flotes amb combustibles nets per part del sector privat

<p>Com s’apunta a (Schoemaker &amp; Allen, 2006), els <strong>vehicles de mercaderies</strong> urbans suposen aproximadament el 6%-18% dels desplaçaments urbans totals, aproximadament el 19% de l’ús d’energia, i aproximadament el 21% de les emissions de CO2.</p> <p>El desembre de 2020, el Departament de Territori i Sostenibilitat,&nbsp;concretament les direccions generals de Transports i Mobilitat i Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, van encarregar al&nbsp;CENIT, grup RTD del CIMNE, la redacció de l'estudi "<strong><em>Guia per a la compra dels vehicles de transport de mercaderies per a diferents tecnologies del motor</em></strong>".&nbsp;L'objectiu principal d'aquest document és ser una guia que faciliti la decisió per l'adquisició de vehicles de mercaderies per a diferents fonts d'energia adreçada a les empreses de logística. El treball inclou l'estat del mercat automobilístic de transport de mercaderies, quins riscos i/o oportunitats hi ha segons la tecnologia del motor i quins escenaris pot haver-hi en un futur segons el tipus de tecnologia.&nbsp;</p> <p>La <strong>transició cap a una flota de vehicles elèctrics</strong> també implica <strong>mesures estratègiques</strong> i de <strong>planificació a causa de les seves característiques</strong>. La principal diferència amb els vehicles convencionals és la <strong>necessitat de repostar amb més freqüència</strong>, a causa de la limitada capacitat de càrrega de les bateries. A més, els <strong>llargs períodes</strong> que es necessiten per al procés de <strong>recàrrega </strong>en alguns casos comporten canvis en l’organització dels repartiments.</p> <p>La <strong>modificació de rutes</strong> va lligada a les aturades necessàries per a <strong>recarregar les bateries</strong>. Per tant, és vital <strong>analitzar el tipus d’estacions de recàrrega</strong>, així com el nombre i la situació d’aquestes. A més, aquests canvis influeixen en el nombre de vehicles utilitzats, i els processos de càrrega s’hauran de tenir en compte per trobar les dimensions òptimes de la flota.&nbsp;</p> <p>Aquests efectes <strong>es poden reduir significativament passant de vehicles convencionals a d’altres de menys contaminants que funcionin sense cremar combustibles fòssils</strong>. Actualment, s’han testat diverses alternatives de vehicle elèctric i la majoria són al mercat. Es diferencien segons el combustible utilitzat:</p> <p><strong>VE o BEV</strong></p> <p>Els vehicles completament elèctrics&nbsp;<strong>només obtenen l’energia </strong>d’un o més <strong>motors elèctrics</strong>. Reben l’electricitat <strong>connectant-se a la xarxa i guardant-la en bateries</strong>; no consumeixen carburant basat en el petroli quan condueixen i no produeixen emissions d’escapament.</p> <p><strong>PHEVS</strong></p> <p>Els vehicles elèctrics híbrids connectables (plug-in hybrid electric vehicles) utilitzen <strong>bateries per alimentar un motor elèctric</strong>, es carreguen <strong>connectant-se a la xarxa</strong> i <strong>usen un combustible basat en el petroli o alternatiu per alimentar un motor de combustió interna o una altra font de propulsió</strong>.</p> <p><strong>HEVS</strong></p> <p>Els vehicles elèctrics híbrids (hybrid electric vehicles) <strong>combinen un motor de combustió interna o una altra font de propulsió amb bateries</strong>, <strong>frenat regeneratiu</strong> i un <strong>motor elèctric</strong> que permet economitzar molt en combustible. Depenen d’un <strong>combustible basat en el petroli o alternatiu</strong> com a <strong>font d’energia</strong> i no es connecten per carregar-se. Les <strong>bateries HEV </strong>es carreguen mitjançant els <strong>motors de combustió interna</strong> o altres fonts de propulsió i durant el frenat regeneratiu. Les emissions contaminants varien segons el tipus de motor que s’analitzi, i pràcticament arriben a les zero emissions en casos de vehicle elèctrics purs.</p> <p>A part de les <strong>formes convencionals de furgoneta</strong>, és possible <strong>dissenyar vehicles elèctrics</strong> en forma de <strong>bicicleta </strong>o <strong>tricicle </strong>amb un <strong>minúscul motor elèctric hibridat amb propulsió humana</strong>.</p>

Com s’apunta a (Schoemaker & Allen, 2006), els vehicles de mercaderies urbans suposen aproximadament el 6%-18% dels desplaçaments urbans totals, aproximadament el 19% de l’ús d’energia, i aproximadament el 21% de les emissions de CO2.

El desembre de 2020, el Departament de Territori i Sostenibilitat, concretament les direccions generals de Transports i Mobilitat i Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, van encarregar al CENIT, grup RTD del CIMNE, la redacció de l'estudi "Guia per a la compra dels vehicles de transport de mercaderies per a diferents tecnologies del motor". L'objectiu principal d'aquest document és ser una guia que faciliti la decisió per l'adquisició de vehicles de mercaderies per a diferents fonts d'energia adreçada a les empreses de logística. El treball inclou l'estat del mercat automobilístic de transport de mercaderies, quins riscos i/o oportunitats hi ha segons la tecnologia del motor i quins escenaris pot haver-hi en un futur segons el tipus de tecnologia. 

La transició cap a una flota de vehicles elèctrics també implica mesures estratègiques i de planificació a causa de les seves característiques. La principal diferència amb els vehicles convencionals és la necessitat de repostar amb més freqüència, a causa de la limitada capacitat de càrrega de les bateries. A més, els llargs períodes que es necessiten per al procés de recàrrega en alguns casos comporten canvis en l’organització dels repartiments.

La modificació de rutes va lligada a les aturades necessàries per a recarregar les bateries. Per tant, és vital analitzar el tipus d’estacions de recàrrega, així com el nombre i la situació d’aquestes. A més, aquests canvis influeixen en el nombre de vehicles utilitzats, i els processos de càrrega s’hauran de tenir en compte per trobar les dimensions òptimes de la flota. 

Aquests efectes es poden reduir significativament passant de vehicles convencionals a d’altres de menys contaminants que funcionin sense cremar combustibles fòssils. Actualment, s’han testat diverses alternatives de vehicle elèctric i la majoria són al mercat. Es diferencien segons el combustible utilitzat:

VE o BEV

Els vehicles completament elèctrics només obtenen l’energia d’un o més motors elèctrics. Reben l’electricitat connectant-se a la xarxa i guardant-la en bateries; no consumeixen carburant basat en el petroli quan condueixen i no produeixen emissions d’escapament.

PHEVS

Els vehicles elèctrics híbrids connectables (plug-in hybrid electric vehicles) utilitzen bateries per alimentar un motor elèctric, es carreguen connectant-se a la xarxa i usen un combustible basat en el petroli o alternatiu per alimentar un motor de combustió interna o una altra font de propulsió.

HEVS

Els vehicles elèctrics híbrids (hybrid electric vehicles) combinen un motor de combustió interna o una altra font de propulsió amb bateries, frenat regeneratiu i un motor elèctric que permet economitzar molt en combustible. Depenen d’un combustible basat en el petroli o alternatiu com a font d’energia i no es connecten per carregar-se. Les bateries HEV es carreguen mitjançant els motors de combustió interna o altres fonts de propulsió i durant el frenat regeneratiu. Les emissions contaminants varien segons el tipus de motor que s’analitzi, i pràcticament arriben a les zero emissions en casos de vehicle elèctrics purs.

A part de les formes convencionals de furgoneta, és possible dissenyar vehicles elèctrics en forma de bicicleta o tricicle amb un minúscul motor elèctric hibridat amb propulsió humana.

Estimated feasibility of implementation: Baixa

Weight of each factor at the time of taking the measure forward

Low Medium High

Measure typology

Mitjà de transport Prestació del servei B2B B2C DUS Medi ambient

Agent involved in the implementation

Transportista Distribuïdor minorista Distribuïdor majorista

Geographical area where to apply the measure

Alta densitat de població Baixa densitat de població Alta densitat del sector terciari Baixa densitat del sector terciari

Transport mode

Camions Furgonetes Vehicle elèctric Bicicletes de càrrega
COMPARE WITH OTHER MEASURES
    • Degree of impact of the measure according to objective
      Information on impact Three degrees of positive impact are considered: High > when it will have a direct and substantial impact; Medium > when there is some impact on the objective; Low > when the implementation of the measure will not have a relevant impact on the objective.
      Public space improvement
      Knowledge of the sector
      Reduction of accidents
      Improvement of air quality
      Fight against climate change
      Improvement of local commerce
      Improvements in reverse logistics
      The objective does not apply to this measure
      Effectiveness of the measures according to the distribution channels
      Information on the degrees of effectiveness Different degrees of effectiveness of the measure on the distribution channels are considered, due to the casuistry of each one of them: High > when it will be substantially effective; Normal-high > when there is a certain impact for the channel; Normal > when the measure affects the DUM of the channel in a relative way; Low when the implementation of the measure will have no or low impact for that channel.
      Canal Horeca
      Proximity
      Health and beauty
      Offices
      Pharmacies
      Kiosks
      Supermarkets neighborhood
      Automotive workshops
      Vehicle dealerships
      Educational centers
      Small manufacturing industry
      Private homes (high-medium density area)
      Private addresses (low density or rural area)
      The objective does not apply to this measure

      Driving agent:

      Public Administration Local commerce

      Positive impact in:

      Transporters Logistics operators Chain of establishments Large distribution E-commerce companies Citizenship in general Local commerce customers E-commerce customers
      • Avantatges Advantages
        • Reducció de les emissions contaminants i soroll.
        Inconvenients Inconveniences
        • Inversió per a qualsevol de les accions a aplicar requereix un important esforç econòmic.
        Accions Actions
        • Implementació d’accions legals, normatives, incentius, construcció de punts de càrrega, etc.
        Factors clau d´èxit Factors clau d´èxitFactors clau d´èxit
        • Potenciar avantatges com gratuïtat en aparcament o peatges, accés a determinades zones, etc.
        • Incentius per la compra o punts de recàrrega privats.
        • Provisió d’una infraestructura pública de recàrrega.
        • Difusió i realització d’estudis/proves pilot.
      • Avantatges Advantages
        • Oportunitat de negoci.
        • En algunes ocasions, disposar d'ajudes econòmiques i incentius, per part de l'administració.
        • Aprofitar els punts de recàrrega que instal·lin les administracions.
        Inconvenients Inconveniences
        • Renovació de les flotes de vehicles.
        • Marc normatiu, en alguns casos no homogeni, que no permet tenir clares les característiques del vehicle a comprar, per poder prestar el servei.
        • Adaptació de les rutes al rendiment dels vehicles.
        • En l'actualitat, hi ha poca disponibilitat al mercat de vehicles elèctrics o similars per a les empreses que fan el repartiment, amb les característiques necessàries, com ara: la poca capacitat de càrrega i l'autonomia.
        • Terminis d'entrega elevats en el moment de la compra.
        • Cost elevat dels vehicles, per a segons quins agents que els fa difícil la seva amortització.
        • Construcció de punts de recàrrega propis.
        Accions Actions
        • Proveir de nova flota de vehicles i punts de recàrrega.
        • Adaptar la logística a les noves condicions de recàrrega elèctrica.
        Factors clau d´èxit Key success factors
        • Ser coneixedor dels diferents incentius oferts per l’Administració (adquisició de vehicles i construcció d’infraestructura de recàrrega).
        • Realitzar anàlisi a mig termini dels costos del canvi de flota.
        • Participació estudis/proves pilot.

    • <p>La Unió Europea, d'acord amb la Decisió nº406/2009/CE , d'esforços compartits (anomenada ESD, en anglès <em>Effort Sharing Decision</em>), està compromesa amb la reducció del 10% de les seves emissions difuses pel 2020 i del 30% al 2030, respecte de 2005 en ambdós casos. L'objectiu de reducció per a Espanya i Catalunya a l'any 2020 és del 10% i 13% respecte a l'any 2005, respectivament. Les emissions GEH a Catalunya&nbsp;l'any 2018 (últim any disponible) van ser de 44 milions de tones de CO2 equivalent. Les emissions de Gasos nocius per a la salut4 són: 221.750 tones de NOx i 29.600 tones de PM10.</p>
       

Compatibility between other measures