De formació enginyer industrial i màster en telecomunicacions per la UPC, des de març de 2014 director de l’Àrea de la T-Mobilitat a l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona (ATM), Àrea encarregada de la posada en servei del sistema de billetatge sense contacte pel transport de tot Catalunya, del centre d’atenció al client i del centre d’informació del transport de Catalunya. Anteriorment, ha ocupat diferents càrrecs de direcció a l’empresa de Transport Metropolità de Barcelona (TMB) des de l’any 1987 fins a l’any 2014.

Professionals del teu equip destaquen la teva capacitat de lideratge, la teva serenitat i el teu estil directe i transparent. Com et definiries tu?

Jo em definiria com un enginyer industrial humanista i que vol i pretén – almenys de la gent que depèn de mi- incentivar la seva professionalitat i la seva responsabilitat. L’altra cosa que considero molt important és incentivar d’intel·ligència del grup. És a dir, que tothom contribueixi a incrementar el coneixement. Aquestes són les claus del meu lideratge en els llocs on he estat.

Després de treballar a Catalana de Gas i Electricitat i a AEG Ibérica, el 1987 entres a TMB, i comences una llarga trajectòria dedicada al transport públic fins al dia d'avui, 2022. Trenta-cinc anys -trenta-dos si excloem els anys que treballes al departament d'Interior- d'activitat professional enfocada a la millora d'aquest servei essencial. Quina evolució has vist?

Sobretot una conscienciació social del fet que el transport públic és necessari. Abans el transport era una eina per anar a la feina, però no hi havia la conscienciació social de la seva importància. Considero el transport públic com una peça clau de tot aquest engranatge i cada vegada la societat n’és més conscient. L’altra qüestió on també creix la sensibilització és en el fet que el transport sigui menys agressiu pel medi ambient.

En tants anys de carrera, han de ser molts els companys/es professionals que hagis tingut de referència. Hi ha algú de qui tinguis un especial record?

Dins de cada organització, sempre hi ha algú o alguns companys/es que et marquen més o et fan créixer més personalment que altres. Personalment, tinc un record especial a una persona que ha mort recentment; Guillem Yenes, qui va ser durant bastants anys director general de TMB. Una persona que va exercir un lideratge bastant important dins l’empresa. Però després n’hi ha d’altres; no voldria deixar de citar a Albert Busquets -ara jubilat- qui també va ser director general de la mateixa empresa i va contribuir bastant a TMB. O Dícac Pestanya conseller delegat de TMB. Dins l’ATM, també Pere Torres, actual director general i qui ha contribuït molt al consorci, i m’ha ajudat molt a mi a tirar endavant la T-mobilitat.

I quant a ciutat o metròpoli, tens, o has tingut, algun punt de referència quant a gestió de la mobilitat i el transport públic?

No hi cap ciutat modèlica quant al transport. El transport està lligat a temes d’ índole política. Si no hi ha una maduresa de la societat i els polítics no són més atrevits, és molt difícil que el transport es pugui gestionar d’una manera correcta. Crec que tothom fa el que pot, però no puc posar cap exemple concret de ciutat o una àrea metropolitana.

Com a director de Cooperació Exterior de TMB, destaca el teu lideratge en la posada en servei de la Línia 1 del Metro de Bilbao, el Metro de València o la Línia de la Expo de Lisboa, entre d'altres. El sistema de metro de Barcelona ha estat un referent, doncs, per altres ciutats?

Més que el Metro de Barcelona, els referents han estat els seus professionals. Una de les claus de l’èxit ha estat la seva professionalitat i incentivar el fet d’exportar coneixements i ajuda a altres ciutats. El procés consistia a muntar el sistema, ajudar en la gestió, però sempre pensant en què havien de ser ells qui acabarien gestionant-ho.

La T-mobilitat ja és una realitat. Un cop implantada per complet a tot el territori, serà un model d'integració únic?

La T-mobilitat té un vessant tecnològica, i crec que -tot i que és complexa- és la més fàcil. Però té un vessant que és la de transformació social respecte al transport públic, tant pel que fa a les empreses del sector com pel que fa a l’usuari. Un cop posada la T-mobilitat en servei com a element tecnològic, faltarà aquest canvi cultural que s’ha de produir. També cal enfocar el transport públic d’una manera integral i global, no d’empresa. Però com tot canvi cultural, cal temps.

Estem a prop d'aconseguir l'objectiu d'una mobilitat sostenible?

Quan tu vols una mobilitat sostenible, amb les mínimes emissions possibles, s’ha de mirar en el cicle complet. No serveix de res descontaminar una societat per contaminar-ne una altra, que és el que moltes vegades passa. Tampoc es té en compte molts cops, que desballestar automòbils contamina, i això no es té en compte. És per això que dic que estem lluny de la mobilitat sostenible perquè s’ha de pensar en el cicle complet i s’ha de pensar molt bé. Entenc que és complexa, però ara per ara s’està caient en temes molt populistes.
8- Com t'imagines la mobilitat d'aquí a vint-i-cinc anys, quins reptes ens trobarem i com t'agradaria que fos la mobilitat?
La mobilitat, normalment és una conseqüència de la societat i del sistema productiu. El que és una aberració, és que moltes empreses produeixen a Àsia amb uns costos baixos, per l’explotació que es fa allà, i això s’acaba venent aquí. Es gasten una quantitat de diners enorme amb tot el transport amb uns nivells de contaminació molt alts. A més a més, els transports col·lectius estan pensats en funció de les ciutats que apliquen en aquest altre model. Les ciutats han d’anar cap a un altre model, igual que ho han de fer els sistemes de producció. Quan tot això hagi canviat, el transport també haurà de canviar el seu plantejament que ara és totalment erroni. Si tot això no passa, el planeta està mort.

Video Gallery